L’ascens de la ultradreta al Parlament andalús ja va provocar una resposta feminista arreu de l’Estat el passat 15 de gener, amb manifestacions a les principals ciutats. Aquest dijous, alguns col·lectius feministes del territori català han iniciat una campanya de rebuig als postulats masclistes de Vox i d’altres expressions de l’extrema dreta al món, com la dels presidents Jair Bolsonaro al Brasil i Donald Trump als Estats Units, així com la del president italià Mateo Salvini.

En un manifest signat per una vintena d’assemblees, denuncien que aquests discursos "vesteixen de democràcia, llibertat d’expressió i voluntat de canvi una ideologia misògina, racista, colonial, homòfoba, transfòbica i neoliberal”, contrària a “qualsevol possibilitat de tenir una vida digna", diuen.

Les entitats signants es posicionen "absolutament en contra de l’extrema dreta" pels discursos negacionistes amb la violència masclista que s’han pogut veure al Parlament andalús durant el debat d’investidura, així com durant la campanya electoral. Denuncien els posicionaments antiavortistes d’aquests moviments, així com la defensa "del model de família tradicional" que no deixa "estimar i desitjar qui volem" o la perpetuació "dels rols de i les identitats de gènere home-dona".

També es posicionen en contra de la xenofòbia i el racisme "que perpetuen les polítiques de criminalització i persecució de les persones migrants" i que "defensen un tancament de les fronteres que provoquen milers de morts cada any". Ho explica Romina Becerra Reyes del Col·lectiva Katari de dones llatinoamericanes migrades, que forma part d'aquesta iniciativa: "No podem ser indiferents a la realitat social i política que està vivint el territori que habitem. A més, ho vinculem amb la realitat a l'Amèrica Llatina. Allà sabem que el ressorgiment de la ultradreta suposa un gran retrocés pels drets de les dones, els nens i les nenes, el col·lectiu LGTB o la comunitat indígena".

Assenyala Anna Sala, membre de l'assemblea feminista Hora Bruixa de Sant Cugat del Vallès, que el ressorgiment de l'extrema dreta a Andalusia té molt a veure amb la realitat catalana: "Malgrat que Vox no tingui la mateixa força aquí que a Andalusia, si hi ha una cosa que ens ajudarà a combatre el feixisme és la solidaritat entre nosaltres, entre dones, lesbianes, trans migrades... Finalment, som els col·lectius que patim més directament la política neoliberal i masclista", explica Sala. Coincideix l'activista de l'assemblea feminista la Trama del barri barceloní de Sants, Sara Tobío: "L'auge del feixisme no és quelcom exclusiu d'aquests indrets, està passant a un nivell molt més ampli encara que només es vegi de manera clara on hi ha hagut resultats electorals. Però la necessitat del manifest també ve donada perquè s'ha fet responsable d'aquest auge al feminisme". 

A més, relacionen la ultradreta amb "l’oligarquia econòmica", dels quals en són exemple, segons les feministes, Trump, Bolsonaro o el mateix Satiago Abascal. Consideren que, malgrat interpel·lar "la classe treballadora", no són una "alternativa antioligàrquica" sinó que representen opcions neoliberals. La campanya sota el lema "Lluita feminista contra l'odi feixista" espera anar ampliant les adhesions durant els propers dies.