Nou toc d'atenció de la Fundació Arrels davant la situació de crisi de l'habitatge. Una de cada cinc persones que viu al carrer a Barcelona ho fa després d'haver perdut el pis de lloguer on vivia, i la majoria, un 70%, no tenen cap expectativa de poder sortir de la situació de carrer en un futur proper. Arrels posa així sobre la taula les dades extretes del recompte que va fer el passat juny, i que ja va identificar l'augment d'un 15% de persones sense llar vivint a la ciutat respecte el 2021. Són 1.231 persones, de les quals en van entrevistar prop de 350.

Una de les dades que destaca la quarta edició de l'informe Viure al carrer a Barcelona. Radiografia d'una ciutat sense llar és l'últim allotjament on han estat vivint les persones entrevistades: un 21%, a un pis de lloguer, un 5%, a un de propietat, i un 19%, a algun recurs, ja sigui un alberg, pisos socials, hospitals o centres de la DGAIA. El desnonament és un dels motius principals per acabar al carrer, juntament amb perdre la feina, haver migrat o separacions de parella o familiars.

A més, la saturació dels serveis, la manca de places i la falta de recursos provoca que el 70% no tinguin perspectiva d'entrar a algun allotjament aviat. La majoria han anat entrant i sortint de diversos recursos en els últims mesos. El perfil majoritari de la persona que viu al carrer és el d'un home, de 44 anys i migrat, i sense ingressos. 

"Que hi hagi persones que han viscut diverses vegades al carrer no només mostra les mancances del sistema de protecció social i dels recursos temporals; per a mi, també explica que la gent intenta, malgrat tot, sortir de la situació de carrer", ha afirmat Marta Maynou, cap de l'equip d'Acollida d'Arrels, durant la presentació del document.

Després de perdre la feina, patir una separació o tenir problemes amb l'habitatge, són pocs els que compten amb accedir a algun recurs públic o d'entitats. "Són moltes les persones que no tenen expectatives, que no esperen res. Hi ha poques esperances de poder anar a un recurs per a persones sense llar i un dels motius és que molta gent es queda fora perquè no pot complir els mínims que se'ls demana... Es tracta d'un doble càstig", ha explicat el director d'Arrels, Ferran Busquets.

A més, això se suma a què quatre de cada deu persones afirmen no tenir ningú amb qui comptar o demanar ajuda, una dada que s'accentua en les persones migrades i els menors de 25 anys com els joves migrats extutelats.

La desatenció social, en auge

Arrels destaca que des que fan el recompte, el 2016, no s'havien trobat un percentatge tan alt de desatenció social: gairebé la meitat de persones sensellar no han estat en contacte ni amb serveis socials ni amb entitats en els últims sis mesos. Després de la pandèmia s'ha accentutat la demanda i conseqüentment la saturació d'aquests serveis. Destaca el fet que la majoria reben atenció un cop ja es troben al carrer.

En el cas específic de l'atenció per part de serveis socials, només una de cada tres persones diu haver estat atesa en els sis mesos previs a l'enquesta. "Les persones triguen cada vegada més a ser ateses, per tant, cada vegada hi ha més persones en una situació més deteriorada. La situació és cada vegada més greu", afegeix Maynou. 

De mitjana, les persones entrevistades fa quatre anys i quatre mesos que viuen al carrer, una "mitjana elevada", segons l'entitat. Gairebé el 70% fa més de sis mesos que viuen al ras i això agreuja la manca de sortides.