Un de cada cinc joves a l'Estat passa més de dues hores al dia a TikTok, un temps que ja es considera de risc en l'ús de xarxes socials per al benestar cognitiu i emocional. Això és el que apunta un informe fet per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i que s'ha publicat recentment a la revista científica Nature. El document indica que són més noies (24,37%) que nois (15,45%) les que passen més estona a la xarxa social.

L'estudi també assenyala que els rols tradicionals de gènere es mantenen en els continguts consumits a TikTok per nois i noies adolescents. Ells consumeixen continguts relacionats amb els videojocs i esports professionals, mentre elles miren més continguts de bellesa i moda. En el cas de les noies, els cinc conginguts més vistos són comèdia, música, moda, bellesa i ball o persones fent playback, mentre en els nois són comèdia, videojocs, música, esports professionals i "notícies" d'influencers o streamers.

Mònika Jiménez, professora del departament de Comunicació de la UPF, remarca que el contingut consumit pels adolescents contribueix a "perpetuar" els rols de gènere tradicionals. Jiménez subratlla que es diagnostiquen més trastorns de la salut mental en noies que en nois i alerta que hi ha una correlació entre les dades sobre el consum de xarxes i els trastorns de la salut mental.  

Mireia Montaña, professora del departament de Ciències de la Informació i Comunicació de la UOC, afegeix que el fet que les noies consumeixin continguts relacionats amb la moda i la bellesa fa que "s'acostumin a estar més pendents el cos i la imatge" i que els generi més estrès i ansietat que en el cas dels nois, que visionen continguts més "divertits o musicals".

L'anàlisi s'ha fet a partir d'una enquesta a 1.043 joves d'arreu de l'Estat d'entre 12 i 18 anys. S'ha examinat el temps que destinen a TikTok, el tipus de contingut que consumeixen i la percepció que tenen sobre el seu benestar digital.

Problemes de salut mental 

Diversos estudis associen fer servir les xarxes socials durant més de dues hores al dia amb una baixa autoestima sobre la imatge corporal, una percepció negativa de la seva salut mental o un increment del risc d'estrès psicològic o d'idees suïcides.

L'estudi analitza els efectes específics que el consum de TikTok té sobre el benestar dels adolescents, una xarxa social que té particularitats respecte a d'altres com Instagram, X o Facebook perquè fomenta el consum més passiu de vídeos i una menor interacció entre els usuraris.

El temps de consum dels joves contrasta amb l'autopercepció dels joves del nivell de benestar digital que tenen, que en general és positiu. En una escala de l'1 al 5, puntuen la seva capacitat per fixar límits al temps de consum amb un 3,22, la seva resiliència emocional davant dels continguts vistos amb un 3,31 i la capacitat de generar connexions socials i comunitat amb un 3,64.

Auditories més freqüents dels algoritmes

Davant les dades extretes, la recerca conclou que cal fer més per millorar el benestar digital dels adolescents perquè les mesures no es poden limitar al control parental de l'aplicació o a la desconnexió digital. Calen programes educatius per promoure hàbits digitals saludables entre els joves i per donar les seves famílies de més estratègies d'acompanyament per fer-ho possible, tot aplicant la perspectiva de gènere, conclou la recerca.

L'estudi alerta que les restriccions indiscriminades no funcionen i que cal fomentar que cada jove mantingui un nivell de consum moderat de les xarxes, segons els seus interessos i necessitats. Entre les mesures que planteja hi ha estudiar la realització d'auditories més freqüents dels algoritmes de xarxes com TikTok per evitar els seus potencials efectes addictius.