BARCELONA.- El 2016 va registrar-se la major disminució de l'atur tant a l'Estat espanyol com a Catalunya des del 1996, l'any en què va iniciar-se la sèrie històrica estadística que el mesura. L'anunci d'aquest fet va arribar dimecres acompanyat d'un discurs triomfalista per part del govern espanyol, obviant les moltes ombres que hi ha darrere l'anunciada recuperació econòmica. Més crítics van ser els sindicats i, per exemple, tant UGT com CCOO de Catalunya van lamentar la «precarització» cada cop més estructural del mercat laboral, amb la perpetuació d'un nombre elevadíssim de contractes temporals i de salaris baixos.

Si posem el focus únicament a Catalunya, exposem cinc raons per qüestionar cert argumentari que dóna la crisi per superada, bàsicament perquè molts paràmetres encara no han arribat als nivells d'aquells anys.

Prop de 190.000 aturats més que el 2007

Catalunya va tancar el 2016 amb un atur registrat de 453.645 persones, 62.000 menys que un any enrere, segons les dades del Ministeri d'Ocupació. La xifra és la més baixa des que el desembre de 2008 n'hi havia 423.232, però està a anys llum de les més 265.000 persones sense feina que hi havia el 2007 i de les 260.000 de 2006. Per tant, per arribar al nivell previ a la crisi encara queda un llarg recorregut. Encara hi ha gairebé 188.000 aturats més que fa nou anys.

Si la font estadística és l'enquesta de població activa (EPA), la taxa d'atur a Catalunya se situava al 14,6% el tercer trimestre de l'any passat -l'última dada disponible-, mentre que el 2007 va tancar-se al 6,6%. Un any després, havia pujat a l'11,8%, mentre que el primer trimestre de 2009 ja va superar el nivell actual.

L'any passat va concloure amb 3.189.437 afiliats a la seguretat social a Catalunya, 119.185 més que al desembre de 2015. És la millor dada de tancament anual des del 2009, però suposa que hi ha gairebé 100.000 afiliats menys que el desembre de 2008 i està uns 210.000 per sota dels que es van registrar a finals de 2007, sempre segons les dades el Ministeri d'Ocupació.

Creixen els contractes temporals i els de temps parcial

Durant l'any passat al Principat van signar-se gairebé tres milions de contractes laborals, però només el 12,6% -uns 376.000- van ser indefinits, mentre que el 87,4% restants van ser temporals. Entre el 2006 i el 2008 el nombre de contractes indefinits estava clarament per sobre dels 400.000 i en termes relatius aquests representaven entre el 16,5% i el 17% del total que se signaven, un percentatge que demostra l'increment de la temporalitat que s'ha experimentat durant la crisi.

Més del 40% dels contractes temporals signats el 2016 tenen una durada igual o inferior a un mes

Al detall, però, les xifres són encara més sagnants. Segons un estudi de l'Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat, durant els primers nous mesos de 2016 el 40,5% dels contractes temporals signats a Catalunya van ser iguals o inferiors a un mes, quan el 2007 els d'aquesta durada representaven el 26%. L'11,9% s'allarguen entre un i tres mesos, el 9,8% entre tres i sis mesos, el 2,8% duren entre mig any i un any, i únicament el 0,5% dels contractes temporals duren més d'un any.

A més a més, segons l'EPA al 2007 els treballadors a temps parcials representaven l'11,9% del total, un percentatge que el tercer trimestre de 2016 havia augmentat fins el 13,6%. Per tant, tant els contractes temporals com els que es fan a temps parcial han guanyat pes des de l'esclat de la crisi.

La cobertura de la prestació d'atur s'ha desplomat

L'increment de l'atur també ha anat acompanyat d'un major nombre de persones que han deixat de percebre la prestació per desocupació o de qualsevol altre tipus, de manera que el seu volum d'ingressos s'ha precaritzat del tot. El novembre de 2007, el 86,7% dels aturats -menys de 265.000- cobrava alguna prestació i d'aquests només el 22,1% rebia uns ingressos màxims de 426 euros. I ara? Doncs les prestacions només cobreixen el 57,7% dels desocupats, gairebé 30 punts menys que nou anys enrere. Traduït a números absoluts, això vol dir que gairebé 200.000 aturats no cobrarien cap tipus de prestació. A més, d'entre els que sí que ho fan, el 72,4% ingressaven com a màxim 426 euros.

Pèrdua de poder adquisitiu, especialment entre les rendes baixes

Paral·lelament hi hagut una pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors catalans. Segons l'Enquesta d'Estructura Salarial de l'INE, el 2014 el salari brut anual mitjà a Catalunya se situava en 23.927 euros, un 8% més que els 21.998 euros de 2007. La qüestió és que en el mateix període l'IPC va tenir un increment acumulat de 15 punts, de manera que a la pràctica el salari mitjà real va disminuir en set punts. Ara bé, l'evolució salarial canvia molt en funció del tipus de renda.

La mitjana del 10% de treballadors amb sous més baixos se situava en 9.562 euros el 2007, mentre que el 2014 era de 7.841, un 18% menys, IPC a banda. En canvi, el 10% de salaris més alts va passar durant el mateix període de 38.592 euros a 42.426. Això suposa un increment nominal del 9,9%, per damunt del salari mitjà, tot i que també per sota de l'evolució de l'IPC. En qualsevol cas, l'estadística demostra que són les classes més empobrides les més han rebut l'impacte de la crisi, en gran part pel major nombre de contractes temporals i/o parcials.

Caiguda important en la despesa de les llars

Finalment, la despesa mitjana anual de les llars catalanes era de 33.918 euros el 2007, segons l'Idescat, mentre que per persona se situava 12.905 euros. El 2015, l'últim amb dades disponibles, en canvi la despesa per llar era de 30.175 euros, un 11% menys que vuit anys enrere, mentre que per persona se situava en 12.164.