El d'aquest dijous podria ser l'últim ple de l'actual Consell General del Poder Judicial (CGPJ) si prosperen les negociacions que estan duent a terme Executiu espanyol i Partit Popular per renovar aquest òrgan judicial, que porta ja més de dos anys exercint en funcions. Sobre la taula del ple estaran finalment els nomenaments de vuit alts càrrecs i l'aprovació d'un duríssim document elaborat per l'òrgan del Govern dels jutges contra la llei estrella del Ministeri d'Igualtat. Es tracta de la Llei orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, més coneguda com a llei del només sí és sí.

El CGPJ ja va fer públic en dues ocasions les seves crítiques a l'avantprojecte de llei que ha presentat el Govern. La primera vegada va ser el desembre de l'any passat, quan els tres vocals encarregats d'analitzar el text (dos considerats de l'ala progressista i un altre conservador) van filtrar als mitjans de comunicació les seves objeccions cap a punts claus de la llei. La segona ocasió va ser a principis d'aquest mes de febrer, quan el CGPJ va emetre una nota de premsa oficial amb motiu del tancament de l'informe dels vocals i el seu trasllat a la resta de companys que aquest dijous hauran de votar el document en el ple. En aquest procés, és possible que els membres del ple hagin introduït els seus propis comentaris cap a la futura norma.

Unes crítiques que contrasten amb el pas de la llei per altres òrgans consultius com el Consell Fiscal, de majoria conservadora, on l'avantprojecte es va aprovar amb un vistiplau per unanimitat. Si bé els dictàmens d'aquests òrgans no són vinculants, sí que serà rellevant, per tractar-se d'una de les lleis clau del Govern espanyol i que el Ministeri d'Igualtat s'havia proposat impulsar de manera urgent.

Des del seu naixement, aquest text ha estat envoltat de polèmica. La seva data de presentació al Consell de Ministres va suposar la primera crisi entre els socis de Govern espanyol. Des d'Unidas Podemos (Ministeri d'Igualtat) entenien a principis de febrer de 2020 que el text estava llest per a la primera aprovació per l'Executiu, mentre que el Ministeri de Justícia (PSOE) considerava que el text havia de ser millorat.

El text finalment va ser aprovat pel Consell de Ministres el tres de març de l'any passat, just abans de la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora el 8 de març. Des de llavors ha sofert diversos retards i dilacions que han provocat que un any després de la llum verda del Govern estatal encara segueixi empantanat en tràmits i debat públic. Quan estem a punt de celebrar el 8M de 2021, la llei encara no ha pogut tornar al Consell de Ministres per la seva aprovació i iniciar el llarg tràmit parlamentari.

A aquest retard no ha estat aliè al CGPJ, que té l'esborrany en el seu poder des del passat 24 d'octubre i que ha excedit amb escreix el termini de revisió. El desembre passat els ponents encarregats d'elaborar l'informe van afirmar que en els primers dies de gener d'enguany tindrien llest el document amb les seves recomanacions, però aquest no ha estat enviat als ponents del ple fins al mes de febrer i s'espera que sigui aprovat aquest dijous. Si no hi ha més retards, el document es farà públic i continuarà la seva marxa cap al Consell d'Estat, que també ha d'emetre el seu parer.

Dures crítiques del CGPJ

Entre les principals crítiques del CGPJ a l'avantprojecte figura la inclusió de la definició sobre com ha d'entendre's el consentiment. Segons el text aprovat pel Govern estatal, "s'entendrà que no existeix consentiment quan la víctima no hagi manifestat lliurement per actes exteriors, concloents i inequívocs conforme a les circumstàncies concurrents la seva voluntat expressa de participar en l'acte". Per al CGPJ el problema no és "conceptual", sinó de prova i afirmen que d'aquesta manera "s'estarien alterant de manera substancial les normes sobre la càrrega de la prova en el procés penal, amb el risc d'afectació del principi de presumpció d'innocència". Afirmen també que amb aquesta definició no evitarà la "victimització secundària" en els interrogatoris judicials, ja que aquests giraran entorn de la forma en la qual la víctima ha donat o no aquest consentiment.

Un altre punt de fricció és l'eliminació del supòsit d'abús sexual de la nova llei. El Codi Penal encara distingeix entre els delictes sexuals que s'han comès amb l'ús de la violència i la intimidació (agressions sexuals) i aquells que per a cometre'ns no necessiten d'aquesta violència (abús sexual). Per tant la interpretació del delicte està íntimament lligat a la capacitat de la víctima de resistir-se a aquesta agressió. Aquest va ser el cas de la Manada de Pamplona, en la qual la víctima havia de provar si s'havia resistit o si els cinc agressors no havien necessitat forçar-la o intimidar-la. La sentència, que va qualificar els fets com a abusos, va encendre la metxa de massives protestes que van impulsar el canvi de la llei que debat l'òrgan de govern dels jutges.

Segons l'informe elaborat pel CGPJ l'eliminació de l'abús sexual de l'article 178 del Codi Penal i la creació d'una categoria única sota l'epígraf d'agressió sexual, "pot tenir un efecte de desprotecció de les víctimes perquè per a l'autor del delicte no tindrà majors conseqüències emprar un mitjà més lesiu que un altre d'intensitat menor".

Una altra de les crítiques en les quals abunda l'informe del CGPJ té a veure amb la mena de jutjats que dirimiran aquests delictes. L'avantprojecte contempla l'especialització d'òrgans judicials, però "no queda clar si aquesta futura especialització preveu la creació d'òrgans jurisdiccionals específics que abordarien de manera exclusiva i excloent els delictes de violència sexual o si s'opta per una revisió de les competències actuals dels Jutjats de Violència sobre la Dona", afirmen els ponents del CGPJ.

Finalment, critiquen que el text del Govern estatal tingui un caràcter de llei orgànica "parcial" a causa de la quantitat i entitat de les lleis que ha de modificar, i afirmen "ni la regulació de l'objecte i finalitat de la llei ni el seu àmbit d'aplicació constitueixen per se matèria competència de llei orgànica; i tampoc són propis del seu àmbit competencial els principis rectors que animen i inspiren la regulació projectada".

"Si el CGPJ s'oposa, farem com el 2004: legislar"

Fonts del Ministeri d'Igualtat van criticar el fet que "els mitjans de comunicació coneguin abans la proposta de ponència que es debatrà que el mateix Govern, que ha proposat el projecte".

La delegada del Govern espanyol contra la violència de gènere, Victoria Rosell, va criticar al CGPJ pel seu retard en l'elaboració de l'informe i va afirmar el seu desig que aquest òrgan no obstaculitzi l'aprovació de la llei. "Històricament el CGPJ no ha estat mai a l'avantguarda dels drets de les persones més vulnerables. Es va oposar al matrimoni igualitari, a l'avortament, va arribar a comparar el matrimoni igualitari amb la zoofilia, però crec que aquesta institució ha evolucionat conforme a la societat a la qual serveix", va afirmar en les seves xarxes socials.

Per la seva part la ministra d'Igualtat, Irene Montero, va criticar aquest dilluns que el CGPJ tingués un retard de més de tres mesos a emetre el seu informe i va afirmar que si s'oposa "al fet que el nostre Codi Penal posi el consentiment en el centre", com demana el Conveni d'Istanbul, "i torna a fer com el 2004 amb la llei contra la violència de gènere, aquest Govern farà el mateix que el 2004: legislar per garantir que erradiquem totes les violències contra les dones pel fet de ser dones".