La nit electoral ha deixat una primera jornada de ressaca i mala maror política a Catalunya, on res està gens clar. Més enllà de la victòria del PSC i l'enfonsament de l'independentisme, que ha perdut la majoria absoluta que mantenia des de l'inici del procés el 2012. Tot indica que les eleccions d'aquest 12 de maig obren sens dubte una nova etapa a Catalunya que amb els anys veurem si és provisional o està assentada. Tot i que la suma del tripartit d'esquerres seria una fórmula viable aritmèticament -tret que hi hagi algun canvi aquest divendres després del recompte del vot exterior-, l'anunci de Pere Aragonès del pas d'ERC a l'oposició ha deixat en l'aire la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat i la constitució d'un nou Govern.

"Tot serà molt difícil i no ens hem de precipitar. Requerirà temps i reflexió per prendre les decisions més oportunes, però no estem per tripartits", assegura un membre de la direcció d'Esquerra Republicana del nivell més alt. Amb aquest plantejament que qüestiona el suport d'Esquerra al PSC, almenys per a un Govern conjunt, Catalunya obre un complex i incert període de negociacions que serà llarg i que pot durar fins a tres mesos i mig. Temps per intentar evitar el bloqueig i la repetició electoral amb una única sortida, la investidura del candidat socialista, Salvador Illa.

El parèntesi de les eleccions europees

Si les negociacions ja seran molt complicades, el període de negociació inclou elements que demoraran la presa de decisions i possibles acords o desacords. En primer lloc, les eleccions europees, que fins al 9 de juny difícilment permetran que els diversos actors polítics es puguin plantejar cap concreció ni posicionament que perjudiqui la campanya electoral. I en què a més, poden incidir posteriorment en el posicionament segons quin sigui el resultat de cada partit.

L'impacte de l'aplicació de l'amnistia

L'altre gran tema que s'encavalcarà amb les negociacions és l'aprovació definitiva de la llei d'amnistia i la seva aplicació posterior. L'imminent retorn de la llei d'amnistia del Senat al Congrés situa com a primera data d'aprovació definitiva el 30 de maig, si no hi ha endarreriments imprevistos que condicionarien encara més la política catalana. La publicació al BOE activaria la llei, que preveu dos mesos de temps perquè els jutges prenguin una decisió sobre les peticions dels encausats o sentenciats pel procés. Podran decidir aplicar l'amnistia, denegar-la si consideren que la causa no s'hi ajusta o congelar els processos amb preguntes prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea o al Constitucional.

En qualsevol dels casos, l'aprovació i l'aplicació de la llei impactarà directament sobre el període de negociació per a una possible investidura que té com a data límit el 26 d'agost, en què es convocarien les noves eleccions de manera automàtica en cas de no haver-hi un president investit. I sens dubte, la seva aplicació, o no, condicionarà les decisions dels partits independentistes. En cas de repetició electoral, els nous comicis serien 47 dies després, amb una sola setmana de campanya, i la previsió situa la hipotètica jornada electoral el primer o segon diumenge d'octubre.

L'aplicació de l'amnistia també tindrà transcendència en el fet que Carles Puigdemont pugui venir o no a Catalunya per sotmetre's a una investidura, si com ha anunciat està disposat a presentar la candidatura davant de Salvador Illa. Un retorn sense l'aplicació de l'amnistia podria comportar una detenció, que provocaria una forta inestabilitat política i social i afectaria fins i tot la governabilitat de l'Estat.

Negociacions complexes i debat intern a ERC

Amb tots aquests condicionants, que no són pocs ni menors, l'escenari aritmèticament més factible és el de la investidura d'Illa amb la suma dels vots del tradicional tripartit d'esquerres configurat pel PSC, ERC i els comuns. La primera data en què es podria produir la investidura seria el 25 de juny, 10 dies hàbils després de la constitució del Parlament, que s'ha de produir abans del 10 de juny. Però sens dubte, la investidura d'Illa es demorarà força setmanes més per poder buscar els suports necessaris. Ja que, mentre els de Jéssica Albiach i Ada Colau es mostren predisposats, tot i que exigint als socialistes un canvi de rumb en les polítiques relatives al Hard Rock, l'autopista B-40 o l'ampliació de l'aeroport, Esquerra es mostra més reticent.

Fonts d'Esquerra rebutgen avançar decisions i eviten parlar de cap procés negociador ni amb el PSC ni amb Junts. Però adverteixen per on podrien anar unes possibles converses amb els socialistes, si és que en alguna formulació s'arribés a produir una cosa semblant a una negociació: "Tenim una plataforma clara que hem expressat nítidament en campanya electoral. Posar les bases d'un referèndum acordat perquè Catalunya pugui decidir el futur polític, un finançament singular que acabi amb el dèficit fiscal, polítiques de progrés i impuls del català".

El probable rebuig del PSC a alguns d'aquests projectes, especialment el referèndum, podria condicionar el vot dels republicans i dificultar-ne el vot favorable que comportaria un bloqueig. Tot i que a ERC també es mostren cauts amb l'escenari de repetició electoral que admeten els podria perjudicar amb un resultat encara pitjor que aquest diumenge. Sens dubte, el debat intern que s'obre a Esquerra sobre els mals resultats i la reconstrucció del partit serà un altre element clau que impactarà sobre allò que finalment decideixi el partit d'Oriol Junqueras i el que acabi passant amb la legislatura. De moment, els resultats ja s'han cobrat el cap del mateix president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, que ha anunciat la retirada de la primera línia política.

El PSC no descarta cap opció, excepte Vox i Aliança

Per part seva, des del PSC, fonts de la direcció admeten que la prioritat serà arribar a algun tipus d'acord amb ERC i els comuns per a la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat, que ja ha confirmat la seva predisposició a presentar-se. I per formar un Govern "progressista" encara que sigui en minoria. Els socialistes es mostren disposats "a fer tots els esforços necessaris per arribar a acords i evitar el bloqueig". Però també adverteixen a Esquerra que "un partit amb el 13% dels sufragis i amb la pèrdua de suports que ha tingut no es pot enrocar en un programa de màxims, que és legítim però no ho pot condicionar tot a la seva acceptació plena imposant-ho als altres". Les fonts socialistes admeten que la negociació serà "difícil i complexa". I no es tanquen a cap opció, per això la portaveu del partit, Núria Parlon, assegura que "negociarem amb tothom, amb l'excepció de la ultradreta de Vox i Aliança Catalana".

Si l'opció del tripartit –amb el vot favorable a Illa d'ERC i els comuns, encara que sigui des de l'exterior del futur Govern– no qualla, les opcions per evitar el bloqueig i la repetició electoral passarien per les dretes espanyolistes. Illa necessitaria el vot favorable del PP i el de Vox. O en cas de comptar amb un sol dels dos partits de dretes hauria d'afegir l'abstenció d'ERC. Tots ells escenaris de combinacions molt improbables, encara que a la complexa política catalana tot és possible. Des de Gènova, la direcció estatal del PP que lidera Alberto Núñez Feijóo ja van tallar en campanya la possibilitat d'apuntalar el candidat socialista a Catalunya. Però el candidat popular, Alejandro Fernández, ha arribat a plantejar-ho encara que amb condicions. Ara bé, l'altra peça -que és Vox- es mostra totalment reticent a participar d'una operació com aquesta.

En aquest mar d'incerteses només hi ha doncs una cosa segura a la política catalana, que el Parlament de la XV legislatura haurà d'estar constituït abans del 10 de juny com a data límit, inclosa, tal com marca la legislació. Veurem si aquell 10 de juny dóna alguna pista sobre per on transitaran les negociacions entre els partits, però tenim tres mesos i mig per davant de veritable infart polític, que marcarà el futur de Catalunya i potser també el del conjunt de l'Estat.