Catalunya posa aquesta mitjanit de dijous rumb definitiu cap a les eleccions del 12 de maig, uns comicis marcats per la incertesa d'un resultat que novament fragmentarà extremadament el Parlament. La qual cosa dificultarà els possibles pactes postelectorals, sense que sigui descartable fins i tot un bloqueig i la repetició electoral. D'entrada, el PSC surt com a probable guanyador però sense opcions clares per formar una majoria que permeti investir president a Salvador Illa. ERC i Junts, amb Pere Aragonès i Carles Puigdemont al capdavant, es disputen aferrissadament un estratègic segon lloc, especialment si l'independentisme manté la majoria -que encara s'ha de veure-. I qualsevol escó a la constel·lació de la resta de partits minoritaris pot ser decisiu per a la governabilitat.

Així doncs, la campanya electoral que arrenca a Catalunya serà la que més aprofundeixi els últims 12 anys en allò que popularment s'anomena "les coses de menjar". És a dir, els serveis públics, la gestió del Govern, l'economia o el model de país en temes com ara les infraestructures, la fiscalitat o l'ocupació. Però això no vol dir que els propers dies, fins al 12 de maig, desaparegui del debat electoral els temes relacionats amb el procés. Els partits independentistes també dirigiran el focus sobre temes com l'amnistia o el referèndum d'autodeterminació. Un eix de campanya que paradoxalment també atiaran les dretes espanyolistes.

Pedro Sánchez impacta a la campanya

A aquests dos eixos de campanya s'hi afegeix des de dimecres, sens dubte, l'impacte de l'anunci del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, d'obrir un període de reflexió en què no descarta presentar la dimissió pels atacs al seu entorn familiar. La decisió que prengui Sánchez i la necessitat de fer front a l'ofensiva de la dreta i la ultradreta, política, mediàtica i judicial, sacsejarà i centrarà bona part de la campanya electoral, especialment la dels socialistes catalans. D'entrada, els primers dies per l'expectació i la incertesa generada, i a partir de dilluns que ve en funció de la decisió final que prengui Pedro Sánchez.

En qualsevol cas, més enllà de la sorpresa i la importància d'un tema transcendental com la possible dimissió del president del Govern espanyol, la campanya d'unes eleccions a Catalunya té claus pròpies, i el retorn de la gestió pura i dura al debat polític es preveu que en sigui una. En la campanya electoral passada al Parlament de Catalunya, del febrer del 2021, la pandèmia ja va recuperar alguns aspectes bàsics de l'àmbit de la gestió i els serveis públics, com els problemes en la sanitat o la precarització laboral que va produir la covid. Però l'eix sobiranista va mantenir un alt grau d'incidència en els actes electorals i el discurs dels partits, ja que els dirigents independentistes encara eren a la presó –els indults van arribar a posteriori– i la seva situació va monopolitzar considerablement la campanya.

A la campanya electoral que comença aquest dijous, la situació de l'independentisme és ben diferent. Amb els presos al carrer -encara que amb un nou contingent d'exiliats a causa de l'acusació de terrorisme en el cas de Tsunami Democràtic- i perdent força a les mobilitzacions. Per tant, veurem com ressorgeix el debat de la gestió, encara que lluny del monopoli que va tenir a la darrera campanya anterior al procés, la de novembre de 2010. En plena crisi econòmica i que va donar pas al retorn de CiU al Govern després dels tripartits d'esquerres. Amb Artur Mas de president de la Generalitat abanderant les fortes retallades als serveis socials que van generar àmplies protestes durant dos anys. Fins a les eleccions anticipades del 2012, en què l'independentisme va acaparar, a partir d'aquell moment, tot el protagonisme.

Els accents segons els partits

Sens dubte, el PSC serà el partit que centrarà més els missatges en temes de gestió, encara que ara difuminats per la crisi de la possible dimissió de Pedro Sánchez. Els socialistes proposaran una auditoria dels serveis públics -que consideren molt precaritzats- per afrontar-ne la millora. I evitaran entrar als debats de l'independentisme, sinó és per criticar el que consideren "una dècada perduda en la gestió de la Generalitat", en paraules del seu candidat, Salvador Illa. Els comuns mantindran també aquesta línia de campanya, defensant que les eleccions del 12-M són un plebiscit entre "dos models de país", el de "les polítiques de dretes de Junts que incorpora el PSC i assumeix ERC", o el de "la sostenibilitat i el progrés" que els de Jéssica Albiach propugnen.

Al bloc independentista, el partit que més centrarà la seva campanya en el sobiranisme és Junts, amb Carles Puigdemont al capdavant. Amb banderes com la confrontació amb l'Estat i el Govern espanyol -malgrat els acords amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez-, un cert retorn a la unilateralitat independentista i sobretot la restitució de Puigdemont com a "president legítim" de la Generalitat i el retorn de l'exili. Junts no escatimarà crítiques al Govern de Pere Aragonès, al qual acusa de "mala gestió" i de "manca de lideratge". Però no es preveu que centri la seva campanya en propostes alternatives en aquest àmbit.

Esquerra i la CUP mantindran els dos eixos en el seu discurs, però des de perspectives molt diferents. ERC intentarà capitalitzar la seva acció al capdavant del Govern sota la presidència de Pere Aragonès. En temes com la reindustrialització, o defensant una millora dels serveis públics malgrat les protestes sectorials que s'han viscut en educació i sanitat. Però Esquerra també propugnarà "negociar un referèndum d'independència per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat". En canvi, la CUP desplegarà una àmplia bateria de temes de gestió com el problema de l'habitatge, la sanitat i l'escola pública o el Hard Rock, entre molts altres temes, però amb dures crítiques al Govern d'Esquerra. I alhora mantindrà un discurs netament independentista de tall unilateralista.

L'amnistia

En l'àmbit de l'anomenat conflicte independentista, la llei d'amnistia en tràmit serà un tema rellevant, però sense gaire joc. L'amnistia desperta un ampli consens a Catalunya i la majoria de les forces polítiques es mostren favorables, des del PSC fins a ERC, passant per Junts o els comuns i encara que amb matisos la CUP. Tot i que la perspectiva és molt diferent entre els socialistes, que consideren l'amnistia un punt final del procés "per girar full", i els independentistes que la veuen com un punt de partida "per negociar en igualtat de condicions la resolució del conflicte polític". Només les dretes espanyolistes de PP, VOX o Ciutadans l'utilitzaran com a ariet ofensiu contra els socialistes i els independentistes amb l'argument de la "desigualtat davant de la llei" i com a instrument que permet "la revitalització de l'independentisme", apuntant directament a Salvador Illa i a Pedro Sánchez com a suposats "culpables".

El referèndum i la relació amb el Govern espanyol

El punt en què el vector independentista pujarà més de to i probablement generarà més debat i polèmica serà respecte a la demanda d'un referèndum d'independència. Tant ERC com Junts posaran l'accent independentista en la promesa de forçar una negociació amb el Govern espanyol per posar les bases que puguin permetre la celebració d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya la propera legislatura. Per la seva banda, els socialistes negaran en rodó aquesta possibilitat i aposten per "un gran acord de tall estatutari".

I també generarà un discurs tens tot allò relatiu a la relació entre la Generalitat i el Govern espanyol. Pujaran de to els retrets per part d'ERC i Junts al Govern de Pedro Sánchez en aspectes com ara la baixa execució pressupostària a Catalunya o el dèficit en inversions. El candidat de Junts, Carles Puigdemont, ja ha advertit que "no aprovarem els pressupostos estatals si Sánchez no compleix les inversions a Catalunya". Aragonès també retraurà al Govern espanyol que mantingui "un finançament que ofega Catalunya, quan necessitem un sistema singular que ens permeti recaptar tots els impostos per millorar els serveis públics". Des del PSC defensaran que un Govern socialista serà "el millor interlocutor amb el Govern d'Espanya, deixant de banda el victimisme permanent per centrar-nos en l'eficàcia dels recursos que la Generalitat ja gestiona".

El model de país i les infraestructures

Pel que fa a l'àmbit de la gestió, l'anomenat model de país, en relació amb les infraestructures i el sistema productiu, serà un dels punts que emergirà amb força al debat. Projectes com l'ampliació de l'aeroport del Prat, la construcció de la nova autovia B-40 o el complex d'oci turístic amb casino inclòs del Hard Rock, han marcat la legislatura. I els vetos creuats en aquests àmbits han acabat sent la palanca que ha forçat la convocatòria electoral del 12 de maig.

En el moment que la campanya entri en aquests debats de gestió és quan es trencaran els blocs. D'una banda, el PSC, Junts, i fins i tot el PP, es mostren totalment favorables a totes aquestes polèmiques infraestructures i projectes. Mentre partits com Comuns Sumar o la CUP es posicionen totalment en contra. I Esquerra manté un perfil equidistant que aposta per "modernitzar l'aeroport" però sense ampliació, convertir l'autovia "en una ronda de menys trànsit" o apujar els impostos al joc encara que sense un rebuig absolut al Hard Rock.

Habitatge, educació o sanitat

Altres temes clau del debat sobre la gestió són l'educació i la sanitat, o evidentment l'habitatge. En tots ells també es trenquen els blocs entre l'independentisme i el constitucionalisme. Mentre que les esquerres sobiranistes d'ERC, comuns i CUP defensen un model de serveis públics ben dotats, el PSC i Junts aposten per sistemes de col·laboració publico-privada. Amb tot, les crítiques a ERC sorgiran de totes les formacions per la mala qualitat dels serveis públics i les protestes sindicals. Mentre ERC defensarà que "hem aconseguit revertir les retallades als serveis públics, més de 20 anys després, amb més mestres, sanitaris i Mossos que mai". Unes retallades que els republicans recordaran que va efectuar la Convergència antecessora de Junts.

En l'habitatge hi haurà un bloc més homogeni entre les tres esquerres sobiranistes d'ERC, comuns i CUP en defensa de la limitació dels lloguers, encara que amb algunes crítiques al Govern d'Aragonès per la manca de construcció d'habitatge públic. Front al bloc del PSC, Junts i PP que aposten per mantenir un major lliure mercat al sector.

Immigració

El debat irat sobre la immigració entrarà en campanya, sense cap mena de dubte, per primera vegada en unes eleccions catalanes. I també en aquest tema s'entrecreuarà el debat de manera antagònica. Amb un bloc de discurs dur sobre la immigració, que la relaciona amb la delinqüència i la multireincidència, advocant per l'expulsió. Una posició que pot conjuntar en algun moment forces d'adscripció tan diferent com Junts, el PP, Aliança Catalana o VOX. Al front contrari, i en aquest punt sense fissures, es trobarien les esquerres sobiranistes d'ERC, Comuns Sumar i CUP amb un discurs clarament antiracista. El PSC tampoc no és partidari d'un discurs dur -que en el cas de les dretes es pot considerar directament de xenòfob-, però mantindrà un perfil equidistant amb l'exigència de regularització i posant l'accent en polítiques de seguretat ciutadana.

La sequera

Els temes relatius a la gestió que marcaran la campanya són múltiples, però la sequera segur que en serà un. Tot i que les pluges de les últimes setmanes han permès al Govern d'ERC aparcar les mesures més extremes -almenys fins després de l'estiu-, apaivagant considerablement el debat, el problema no està ni de bon tros resolt. En aquest tema, es pot augurar una tempesta de crítiques al Govern per part de pràcticament totes les forces polítiques de l'oposició. Per la "improvisació" i la "manca de reacció" a l'afrontar els efectes de la sequera. Mentre que ERC es defensarà assegurant que, sense les mesures d'estalvi d'aigua i les infraestructures hídriques que el Govern està habilitant, les conseqüències per a la ciutadania i l'economia catalanes haurien estat catastròfiques després de 3 anys de sequera extrema.

A Catalunya s'engega aquesta mitjanit de dijous la campanya electoral d'unes de les eleccions més incertes de les darreres dècades. Almenys pel que fa a la presidència i la futura governabilitat de la Generalitat. I no serà una campanya fàcil, amb múltiples vectors sobre la taula del debat polític. En una Catalunya que, encara que alguns la volguessin amb el procés ja superat, manté l'independentisme com una força a tenir en consideració i motor en la discussió política, malgrat el seu debilitament. Però que alhora demana, per part de la ciutadania, fer front als problemes socials urgents. La campanya electoral combinarà els dos eixos, amb permís de l'impacte que tingui la crisi al voltant de Pedro Sánchez, però veurem el 12 de maig quin acaba tenint més pes.