El que ja és coneix com a Catalangate, el ciberespionatge massiu a més d'una seixantena de personalitats independentistes -entre les quals hi ha els quatre darrers presidents de la Generalitat-, ha servit perquè les organitzacions i partits independentistes hagin escenificat una reacció unitària per denunciar els fets i responsabilitzar-ne l'Estat espanyol.

En una compareixença conjunta des de la seu del Parlament Europeu a Brussel·les, ERC, Junts per Catalunya, la CUP, Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) han titllat el Catalangate -portat a terme fonamentalment a través del programa Pegasus- d'"atemptat a la democràcia" i de "precedent molt perillós" dins d'un Estat de la UE, on "s'hauria espiat "il·legalment" la "dissidència política i civil". I han anunciat la presentació de querelles a diversos estats europeus per denunciar els fets, a banda de portar-los també a l'ONU.

En la roda de premsa s'ha anunciat la presentació de querelles als cinc països europeus on s'hauria espiat dirigents independentistes amb el programari maliciós -França, Bèlgica, Suïssa i Luxemburg i l'Estat espanyol- contra l'empresa NSO, propietària del software Pegasus, si bé la intenció és que la denúncia judicial arribi també a aquells organismes de l'Estat espanyol, com el CNI, que consideren responsables de l'espionatge, segons ha apuntat l'expresident del Govern Carles Puigdemont. En principi NSO limita la venda de Pegasus a governs estatals, així com a serveis de seguretat i cossos policials per lluitar contra el crim i el terrorisme.

Puigdemont (Junts) i l'exvicepresident Oriol Junqueras (ERC) han expressat que demanaran a la Comissió Europeu i a l'Eurocambra que reclamin a l'Estat espanyol que "reti comptes" sobre uns fets "il·legals" que comporten la vulneració de diversos drets fonamentals. A més a més, el cas també es denunciarà a organismes internacionals de drets humans, com ara el Consell de Drets Humans de l'ONU. Malgrat l'escenificació d'unitat, però, Puigdemont i Junqueras han tornat a constatar les diferències estratègiques de les seves formacions, ja que el primer ha apostat per trencar la negociació amb el Govern espanyol, mentre que el segon ha insistit que la negociació és una "bandera útil" a la qual "no renunciarem".

Junqueras: "No regalarem la bandera de la negociació"

Per a Puigdemont, actualment eurodiputat de JxCat, "en una Europa democràtica no hi pot tenir cabuda l'espionatge il·legal de la dissidència, ni de cap moviment polític i social". En aquest sentit, per a ell aquests fets demostrarien que per part del Govern espanyol "és evident que avui no hi ha diàleg i [en canvi] hi ha molta evidència d'una violació massiva de drets fonamentals". Per tot plegat creu que "cal actuar amb conseqüència", perquè "no s'entendria que després d'aquest escàndol les coses continuessin igual" i, directament, creu que "no es pot seguir confiant en un Govern capaç de fer aquesta trama criminal".

Junqueras, en canvi, ha manifestat que la bandera de la negociació "no la regalarem a l'Estat, que no se la mereix", alhora que ha insistit que "estem convençuts que la negociació és una eina útil en la resolució de conflictes polítics" i, per tant, aposta per seguir-la utilitzant "per convèncer la comunitat internacional". A més a més, ha assegurat que "exigirem al Govern espanyol que doni les explicacions pertinents" sobre l'espionatge.

A banda del diputat de la CUP Carles Riera, a la roda de premsa també han intervingut els presidents d'Òmnium Cultural i l'ANC, Xavier Antich i Elisenda Paluzie, respectivament. Antich ha fet una crida a aconseguir suports per evitar que els fets "quedin sense castigar" i ha reiterat que l'espionatge als dirigents independentistes és, també, un "atac directe contra els valors fundacionals democràtics de la UE", ja que suposen criminalitzar la dissidència interna.

A més, ha apuntat que si no s'actua, potser en un futur seran altres col·lectius els afectats, perquè un cas com aquest "crea un precedent molt perillós perquè drets individuals i col·lectius, com la llibertat d'expressió o la llibertat d'associació, es veuran amenaçats". Paluzie, al seu torn, ha parlat d'un "atac permanent i estructural contra el moviment independentista".

"Evidències" que l'Estat està darrere de l'atac

Prèviament han parlat l'investigador de Citizen Lab John-Scott Railton i David Kaye, exrelator especial de l'ONU sobre la llibertat d'expressió. L'investigador de Citizen Lab -l'entitat responsable de la investigació que ha demostrat el ciberespionatge massiu contra l'independentisme, revelat per la revista The New Yorker-, ha detallat que la investigació es va allargar gairebé dos anys i que, fonamentalment, els aparells de les víctimes eren infectats després de rebre SMS amb aparença de notificacions oficials o notícies. Tot i que el gruix de les infeccions es va fer amb Pegasus, també hi ha casos amb Candiru, un altre programa espia "molt sofisticat".

Railton ha deixat clar que "és gairebé impossible protegir-se" d'aquests programes, el que és "molt preocupant". I ha subratllat que hi ha "diverses" evidències que apunten que darrere de l'atac hi ha el Govern espanyol, com ara que l'ús de Pegasus està limitat a governs, que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) és client de NSO "com a mínim des del 2015" i que les víctimes de l'atac i la informació obtinguda "són d'interès" per l'Executiu estatal en un moment de forta tensió política pel conflicte amb Catalunya. L'investigador veu complicat, en canvi, que darrere hi pugui haver un client no espanyol "per les conseqüències diplomàtiques" que tindria una invasió de la privacitat com aquesta.

Finalment, ha reclamat que s'iniciï una "investigació exhaustiva i oficial" per aclarir-ne qui és el responsable de l'atac, com es va autoritzar, quina va ser l'escala de l'operació, quins usos va donar-se al material haquejat, a qui se li va entregar i amb quin marc legal es va emparar tot plegat.

John Kaye ha conclòs que programes com Pegasus suposen "una amenaça per als drets humans arreu del planeta", després de subratllar que ara mateix no hi ha regulacions internacionals suficients d'aquest tipus de software, que les persones que en són víctimes tampoc tenen dret a la reparació i que la supervisió que en fan els estats queda clarament coixa. Per això veu necessària que els estats adoptin una moratòria en el seu ús fins que no es dotin d'una regulació suficient que eviti l'actual situació de vulneració de drets que generen.