Des de l'any 2007, l'estalvi recollit per les entitats financeres ètiques s'ha multiplicat gairebé per 20. La dada és una més que constata el bon moment global que viu el sector, tant a Catalunya, com a l'Estat Espanyol. La percepció s'extreu del 'Baròmetre de les finances ètiques i solidàries 2021', publicat recentment per l'Associació de Finançament Ètic i Solidari (FETS). Allà s'observa que en l'àmbit estatal, l'import de l'estalvi superava els 2.640 milions d'euros durant el 2021, un 7,55% més que l'any anterior.

Per la seva banda, el volum de finançament ha crescut un 8,37% fins a arribar a un nou màxim històric de 1.871 milions d'euros de crèdit amb els seus clients i amb projectes amb impacte social i ambiental positiu. Així mateix, la xifra de préstecs gestionats per les entitats bancàries i parabancàries s'ha multiplicat per 11 des de fa 14 anys. Tot i aquestes dades positives, una sentència del Jutjat de Primera Instància número 54 de Barcelona, en la qual ha condemnat Triodos Bank, l'entitat neerlandesa de referència en el món de la banca ètica, per comercialitzar Certificats de Dipòsits d'Accions (CDA), posa el focus en la credibilitat d'aquestes entitats i dispara els temors sobre la possible fugida d'alguns dels seus clients.

El 'Baròmetre de les finances ètiques i solidàries 2021' recull les xifres de l'any passat de 22 entitats bancàries i parabancàries i 11 companyies asseguradores, moltes d'elles a Catalunya, que compleixen criteris ètics respecte al seu funcionament, l'exclusió d'inversions contràries als drets humans i ambientals i el compromís amb l'impacte social dels projectes finançats. El sector mediambiental lidera els àmbits finançats amb un 36,76% sobre el total. La morositat de l'any 2021, marcada per la pandèmia i per la crisi econòmica que han sofert moltes iniciatives, s'ha mantingut en uns registres acceptables. L'índex s'ha quedat en l'1,24%, quan, segons dades del Banc d'Espanya, el sector bancari convencional arriba al 4,29%.

Per a la coordinadora de FETS, Nina González Fernández-Argüelles, tot i que "el context bèl·lic ha disparat la inversió en la indústria armamentística i la classificació europea considera el gas i la nuclear com a energies verdes, aquest any les finances ètiques s'han mostrat fidels als seus orígens, molt vinculats al pacifisme i l'ecologisme". Mentrestant, el responsable de l'Observatori de les Finances Ètiques, Sergi Salavert, destaca que "la informació recollida al baròmetre demostra que, al sector financer, és possible créixer sense renunciar als principis".

La contradicció ètica

Precisament aquests principis ètics als quals al·ludeix Salavert, són els que s'han vist sacsejats amb la recent sentència d'un jutjat de Barcelona, que obliga el banc holandès Triodos a reintegrar els més de 18.000 euros invertits per un client de l'entitat en sengles adquisicions de CDA (anys 2011 i 2018) en considerar que l'entitat va incomplir els seus deures contractuals modificant "les característiques essencials del producte contractat i mutant de forma important la naturalesa del mateix fins al punt de poder afirmar que estem davant d'un producte completament diferent de l'inicialment contractat i sobre el qual els demandants van ser informats". El magistrat recorda que Triodos Bank, entitat del sector de la banca ètica, "va defraudar les legítimes expectatives dels tenidors que van posar els seus diners en aquest producte sota la promesa que així s'evitava l'especulació amb els seus títols".

Des del Col·lectiu Ronda, cooperativa d'advocats que assessora uns 500 afectats a Catalunya de les 'preferents' de Triodos Bank, el lletrat Òscar Serrano, assenyala "la decepció, el desengany i la frustració que hem captat a conseqüència de la contradicció ètica que suposa el cas". De fet, segons comenta Serrano, el cabreig lògic dels clients pot fer que una de les primeres decisions que prenguin sigui retirar els estalvis. El Cas Triodos afecta 7.000 tenidors a l'Estat espanyol i més de 46.000 a Europa. "La retirada dels estalvis i els dipòsits és la manera de la qual disposen de materialitzar la pèrdua de confiança. Una primera derivada és el risc de crisi reputacional, no només de Triodos, sinó de tot el sector de la banca ètica. Aquests clients desencantats deixaran de ser prescriptors".

El jutjat barceloní considera que Triodos va informar correctament sobre la possibilitat de risc de pèrdua de valor de la inversió o que una eventual ordre de venda pogués demorar breument abans de concretar-se. Per contra, tal com reclamava la demanda del Col·lectiu Ronda, l'entitat no va advertir en cap moment sobre uns riscos que s'han acabat materialitzant i que han abocat els tenidors de CDA a acumular grans pèrdues en el valor de la seva inversió i no poder accedir de cap forma als estalvis invertits. Concretament, la sentència considera que Triodos va incomplir amb l'obligació de mantenir un mercat intern gestionat per l'entitat on fos possible comercialitzar amb els CDA per obtenir liquiditat i va defraudar la confiança dels seus clients, desvinculant el seu valor del comptable de la mateixa entitat per passar a deixar la determinació del preu a les regles especulatives del mercat.

Efecte contagi

Per a Serrano, l'actuació de Triodos Bank respon a "modificacions radicals en la naturalesa i el funcionament d'un producte subscrit pels clients amb unes característiques concretes que, posteriorment, el banc ha modificat unilateralment causant un greu perjudici". L'advocat augura que ara s'albira un punt d'inflexió en el món de la banca ètica. Els clients que fa una dècada havien fugit de les entitats tradicionals arran de l'escàndol de les 'preferents' pateixen una manca de confiança en el sector. El més probable és que es produeixi un efecte contagi. Tot i que hi ha col·lectius que mantenen per sobre de tot els seus principis ètics a les finances, altres aprofitaran l'ocasió per canviar-se o retornar a la banca tradicional. Una conseqüència esperançadora per altres entitats de la banca ètica més petites és que aquestes se'n puguin beneficiar de rebot de l'èxode de clients de Triodos Bank.