Una de cada cinc llars ateses per Càritas Barcelona no té cap mena d'ingrés i el 63% es troba en situació de pobresa severa. L'entitat recull aquestes dades, corresponents al setembre, en un informe que mostra l'impacte social de la pandèmia. Càritas alerta de noves formes de precarietat laboral, amb més exposició davant de la Covid-19 o dificultats per fer la quarantena: el 69% de les persones diu que tindria conseqüències com l'acomiadament o pèrdua d'ingressos. El 43% de les llars ateses, on viuen 5.800 infants o joves, no té internet o habilitats per connectar-se i l'entitat alerta que aquesta apagada tecnològica genera desigualtat d'oportunitats. Només el 5% de les llars cobra la Renda Garantida de Ciutadania i el 61% no la coneix.

El febrer, abans de l'esclat de la pandèmia, les llars ateses per Càritas que no tenien cap mena d'ingrés eren una de cada deu (8%). A l'abril, durant l'impacte més virulent de la Covid-19, aquesta situació es va agreujar: una de cada quatre (25%) llars no tenien ingressos. Ara, en són una de cada cinc (19%), on viuen 7.600 persones. Prop de 30.000 persones es troben en situació de pobresa severa. Són dades que recull l'informe presentat aquest dimecres per l'entitat.

Segons dades dels primers mesos de la pandèmia (corresponen de l'abril a l'agost), les ajudes econòmiques de Càritas per aliments es van triplicar i les relacionades amb l'habitatge, duplicar. Pel que fa a ajudes econòmiques per aliments, s'ha passat a atendre 1.449 persones ateses el 2019 a 5.057 el 2020 (d'abril a desembre, amb dades provisionals); les ajudes per pagar l'habitatge s'han pràcticament doblat (2.088 persones ateses el 2019; 3.671 el 2020).

El 53% de les persones ateses no tenen feina i el 17% té una ocupació informal. A més, Càritas alerta de noves formes de precarietat laboral, ja que moltes persones en una situació fràgil en el mercat laboral no opten al teletreball o no tenen protecció si emmalalteixen o han de fer aïllaments. El 64% de les persones diu que ha assumit riscos relacionats amb la Covid-19 que hauria preferit evitar i que el 69% tindria dificultats per fer la quarantena.

Una altra realitat preocupant és que les ajudes socials no estan arribant a les famílies. Segons l'informe, el 61% de les llars ateses no sap què és la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i només el 5% la cobra. El 7% l'ha sol·licitat; el 23% no hi té dret i el 4% no sap com demanar-la. Pel que fa a l'Ingrés Mínim Vital, renda que el govern espanyol va aprovar després de la primera onada per combatre la pobresa, el 64% no el coneix; el 14% l'ha sol·licitat i el 22% no té suficient informació per saber com demanar-lo.

"Tenim un sistema de prestacions econòmiques que havia de ser la darrera xarxa protectora davant la pobresa severa que no està arribant a les famílies que veiem en el dia a dia. La suma d'un mercat laboral que no aconsegueix que les persones trobin una feina decent i un sistema de protecció insuficient porta a més situacions de pobresa severa", ha advertit la cap d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona, Miriam Feu, en la presentació de l'informe.

Drets reconeguts, però no garantits

El director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, ha posat de manifest que, sobretot arran de la Covid-19, han detectat la contradicció: "Som un país generós a l'hora de reconèixer drets, però en fem difícil el gaudi, no n'assegurem l'aplicació". Així, ha demanat una reforma de la RGC ja que, que només el 5% de les famílies ateses l'estigui percebent després de tres anys de la seva implantació, "alguna cosa no està anant bé", ha constatat.

També ha reclamat fer efectiu el dret a una vida digna i ha destacat la necessitat de poder empadronar a tothom, i encara més en contextos d'emergència social com el de la Covid-19; el dret al treball o el dret a un habitatge digne. Busquets ha demanat repensar allò que ja s'ha acordat i ratificar la Carta Social Europea.