Més enllà que el foc s'hagi iniciat a partir d'una espelma, diverses entitats van més enllà a l'hora de buscar l'arrel que explica la situació viscuda la darrera nit a Badalona, on l'incendi a una nau industrial abandonada ha provocat la mort d'almenys tres persones i ferides a una vintena. La crisi de l'habitatge, una desigualtat creixent que s'ha eixamplat els darrers mesos a amb la pandèmia de la Covid-19 o el racisme institucional són alguns dels elements citats per organitzacions com SOS Racisme o la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya. Aquesta darrera entitat considera que l'incendi posa de manifest la "crisi greu de l'habitatge" que hi ha a Catalunya. "El que ha passat a Badalona evidencia com la manca d'accés a un habitatge digne està impactant en els col·lectius més vulnerables", assegura en un comunicat.

Paral·lelament, desenes de persones s'han concentrat aquesta tarda a la plaça de la Vila de la ciutat per reclamar una "vida digna". Convocats per entitats com TopManta, el Sindicat Manter o Tras la Manta, entre els assistents hi havia supervivents de l'incendi. Els manifestants han marxat des de la cruïlla dels carrers Tortosa i Guifré, on es troba la nau sinistrada, fins al centre de Badalona i d'allà han recorregut alguns carrers amb pancartes en què es podien llegir missatges com "Vida digna. Habitatge. Salut. Treball", "Immigració no és delicte" o "Black lives matter". 

També han reclamat l'accés als drets bàsics, com els subministraments de llum o aigua, han denunciat la dificultat d'aconseguir una "vida digna" per la falta de documents i han reclamat que no es els criminalitzi. La marxa ha comptat a més amb el suport de més d'una desena d'entitats socials i formacions polítiques com la CUP, La Forja, el Sindicat de Llogaters de Badalona, ​​Stop Maremortum, o Sant Roc Som Badalona, ​​entre d'altres.

Pel que fa a la denúncia de la Taula del Tercer Sector, també avisa que la Covid-19 ha "agreujat encara més" la pobresa i les desigualtats. La Taula calcula que abans de la pandèmia hi havia un milió de persones en exclusió residencial a l'entorn de Barcelona. En els primers mesos de la pandèmia, les entitats socials abocades a l'emergència social derivada de la pandèmia han multiplicat per dos les sol·licituds d'ajuda per cobrir les despeses de l'habitatge, assegura la Taula. A parer de la plataforma, que agrupa més de 3.000 entitats socials catalanes, l'emergència de l'habitatge que hi ha "colpeja sobretot" a persones que no tenen alternativa habitacional i es veuen "obligades a viure en infrahabitatges".

L'incendi de Badalona "també evidencia" com l'exclusió social "encara és més gran" en les persones migrades, així com les dificultats "greus" que tenen per accedir a un habitatge. L'entitat cita l'nforme Insocat d'ECAS del gener del 2020 per afirmar que la taxa de risc de pobresa o exclusió de les persones migrades procedents de països extracomunitaris és del 54% enfront del 18% de la població nascuda a l'Estat espanyol o el 19% de la nascuda a altres països de la Unió Europea. Per pal·liar la situació, l'entitat reclama ampliar de manera urgent el parc d'habitatge social i l'aprovació d'altres mesures com la renda bàsica.

SOS Racisme veu l'Ajuntament com a "còmplice necessari"

SOS Racisme ha atribuït al "racisme institucional". L'ONG considera "còmplice necessari" l'Ajuntament de Badalona i el seu alcalde, Xavier Garcia Albiol (PP), per "promoure els discursos d'odi i xenofòbia envers una part de la població" i de desviar el focus d'atenció "cap a l'incivisme i la suposada delinqüència". En un comunicat, l'entitat també acusa la Generalitat de la "manca de polítiques" que garanteixin l'accés a un habitatge" i del "col·lapse de la mesa d'emergència". I també apunta al Govern estatal per "negar-se a regularitzar" les persones en "situació administrativa irregular".

A parer de l'organització, els esdeveniments són "conseqüència directa" d'un sistema "capitalista, classista i racista" que "vulnera els drets econòmics, socials, culturals de les persones migrades", i acusa les diferents administracions de fer-ho "sistemàticament".

Investigació d'ofici del Síndic

D'altra banda, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha obert una investigació d'ofici amb relació a l'incendi. Ribó ha demanat a l'Ajuntament de Badalona des de quan tenia constància de l'ocupació de la nau, quantes persones hi vivien, la seva situació d'acord amb el padró municipal i si els constava la presència d'infants. També demana saber quines actuacions s'han fet per resoldre la situació, especialment des de serveis socials, així com si s'havien fet controls policials a la nau per detectar-hi infraccions, el grau de conflictivitat al barri i si hi ha hagut coordinació amb altres cossos.

També s'ha adreçat a la Direcció General de la Policia si coneixien la situació i quines mesures s'han engegat des de l'incident, com per exemple l'actuació de la unitat de mediació, i a la Delegació del Govern espanyol, per saber si s'havia abordat amb la resta d'administracions i agents implicats un pla estratègic per engegar un procés de regularització de les persones migrades que hi residien.

Més finançament del Govern

Finalment, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat transferirà a l’Ajuntament de Badalona aquest any 750.000 euros addicionals per polítiques de sensellarisme a la ciutat. Aquest finançament extraordinari també ha de servir per treballar en una resposta a mig i llarg termini per disposar de places per a persones sense llar de manera estable a la ciutat. Els recursos oferts ara per Treball, Afers Socials i Famílies se sumen a dues convocatòries més per polítiques de sensellarisme, una del juliol i una del novembre, a través de les quals l’Ajuntament de Badalona ja havia disposat de 339.000 euros aquest 2020.