Chris Allen Turner volia venir a viure a Espanya. Ara fa dos anys va fer una entrevista per Skype per treballar en una acadèmia de València i no ho va dubtar. Va fer les maletes i va posar rumb a la capital del Túria. L'experiència li va durar tres mesos. "No va sortir bé, però jo no vull tornar", explica Chris qui veu a la seva família els estius quan ve a visitar-lo. Només arribar va sol·licitar el NIE i des de llavors tracta de certificar la seva estada a Espanya. "He fet cursos de francès, de monitor de temps lliure, amb la intenció de trobar una feina, m'he obert un compte bancari, més fàcil que al meu país", explica mentre es veu buscant un lloc en una acadèmia, però les condicions laborals no el convencen.

Chris va deixar enrere el seu poble natal, molt a prop del bosc de Sherwood, perquè li encanta Espanya, com a molts anglesos que han decidit viure aquí.

"Econòmicament estic pitjor que mai, jo vaig venir perquè vaig voler, no com altres persones que vénen per necessitat, he vingut per estar feliç i per seguir amb la meva vida aquí". Chris s'ha integrat, tot just manté contacte amb altres britànics i aprèn valencià i gallec veient la televisió per internet. A València ha conegut la seva companya amb la qual viu, un motiu més per no anar-se'n.

La paraula que li assalta és incertesa després del referèndum del Brexit.

"A mi em va agafar aquí, no vaig poder votar, però hauria votat que no", sentencia. Com molts dels seus compatriotes no s'esperava la sortida de la Unió Europea. Les eleccions li preocupen perquè pot suposar un canvi. És més un desig que el que realment pensa perquè assegura que "la decisió està presa i que no hi ha marxa enrere".

Ni s'han plantejat casar-se per obtenir la nacionalitat, "potser ho faig algun dia, però perquè vulgui, no per a quedar-me aquí". El seu futur és incert, perquè el govern britànic no aclareix que passarà amb els britànics residents fora del Regne Unit. Són els nous sense papers, ciutadans de ple dret de la UE que en menys de dos anys es trobaràn a terra de ningú. Chris és jove però la colònia de compatriotes que resideixen a Espanya li dobla l'edat i els seus problemes són uns altres.

El lent èxode dels britànics censats a Espanya

Si al 2014 hi havia 300.286 britànics censats a Espanya, l'últim padró a 1 de gener de 2017 llança una xifra de 236. 669, una reducció progressiva any rere any. Cal recordar que el llavors primer ministre britànic David Cameron va anunciar el 23 de gener de 2013 que faria un referèndum per a que els britànics decidissin si abandonaven o no la Unió Europea. La sèrie és progressiva i les dades evidencien que aquesta pèrdua és constant. El 2015 el cens era de 282.120 i un any després baixava als 253. 908, segons dades que figuren a l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

La dada de gener d'aquest any confirma que un 21 per cent dels britànics censats a l'Estat espanyol abans de l'anunci del referèndum del Brexit han deixat el país, si més no de manera oficial.

Dades de l'INE sobre britànics empadronats a l'Estat espanyol

Per comunitats, la valenciana és la segona més poblada amb 73.304 britànics censats, només superada per Andalusia amb 74.252. Sens dubte municipis com Sant Fulgenci a Alacant reflecteixen la presència de britànics al nostre país. Aquest poble alacantí de 10.000 habitants i amb un 70 per cent d'estrangers té la colònia més gran d'anglesos d'Espanya i el 2008 va arribar a tenir un alcalde, Mark Lewis, que en aquells dies no parlava ni espanyol.

Dades de l'INE sobre britànics residents al País Valencià

És normal haver de parlar en anglès per demanar un dinar o un esmorzar en aquest municipi alacantí. En la seva majoria pensionistes jubilats que veuen amb preocupació el seu futur després del Brexit.

Eurocitizens, una plataforma a la xarxa

Però no tots opten per esborrar-se del cens, més aviat al contrari. "Són molts els que estàn tramitant la nacionalitat espanyola" explica Michael Harris, resident des de fa 15 anys a Espanya i que reconeix que ell mateix l'ha sol·licitada. Michael és un dels Fundadors i vicepresident de l'associació Eurocitizens, una plataforma amb perfils en xarxes socials com ara Facebook o Twitter i que busca el suport de les institucions espanyoles i europees per tal de "protegir els nostres drets", sentencia.

Michael Harris, vicepresident d'Eurocitizens

Les estadístiques, al seu parer, són impossibles de conèixer perquè "hi ha molta gent que passa llargues temporades a Espanya i no estan registrats".

I és que no confien gens en el govern britànic. "Ens sentim abandonats, som un milió i mig de persones que viuen fora del Regne Unit, hem mantingut reunions amb la Comissió, tenim el seu suport i el dels 27 països de la UE, que han proposat reunions amb el govern britànic per mantenir els nostres drets, però [Theresa] May no ha fet gens ni mica", és lamenta.

Pendents de les eleccions

Michael està pendent del resultat de les eleccions. Però, no és optimista. "Depèn del resultat que s'obtingui, si obté una àmplia majoria res canviarà" insisteix, mentre assegura que nomès un resultat contundent contra May canviaria la situaciò. Són molts els residents britànics que viuen a l'estranger que no poden votar. No és però, el cas espanyol on s'estima que prop d´un 70 per cent va fer-ho, majoritariament pensionistes i jubilats.

La major preocupació per a Harris és que "el Govern britànic no diu res del que farà i ens preocupen les nostres necessitats, els nostres drets, com les pensions o la sanitat". En aquest sentit mostra la seva satisfacció pel suport que han rebut a Espanya. "Ens han mostrat el seu suport partits com el PSOE, Ciutadans, Podem ... ens hem reunit amb Jorge Toledo, Secretari d'Estat per a la UE, qui ens ha mostrat la seva disposició a garantir les nostres necessitats".

La jornada electoral, marcada les últimes setmanes pels atemptats terroristes, ha silenciat el debat sobre el Brexit però molts britànics dins i fora del Regne Unit no han perdut de vista aquesta decisió que marca el seu futur. Si el Brexit es va emportar per davant a David Cameron, May es juga el seu futur, però les enquestes semblen estar del seu costat. Chris o Michael o molts dels milers i milers de britànics que van venir a Espanya buscant un lloc on viure tenen clar que es queden. Encara que sigui renunciant a la seva pròpia nacionalitat.