El Marc és periodista, veí de la França Xica del Poble Sec i un barceloní de soca-rel. Quan Twitter encara era a les beceroles, quan encara era un espai de convivència, va decidir obrir un compte per difondre tot el que escrivia al seu blog: Barcelona Singular. Et sona, no? Segur que alguna vegada t'has creuat amb una de les seves publicacions i t'has preguntat: això és Barcelona? Aquest és precisament un dels objectius del Marc, donar a conèixer racons i detalls únics d'una ciutat "singular" i que viu immersa en un canvi permanent.

Twitter no només és un lloc de polèmiques i odi, també és un espai d'aprenentatge. Parlem dels comptes que mostren el patrimoni més desconegut de Barcelona o que expliquen fets històrics en un fil. Des de fa uns anys, sobretot després de la pandèmia, aquests perfils han anat guanyant popularitat entre la comunitat tuitarie. Els seus creadors són persones normals que quasi cada dia publiquen efemèrides, vídeos, imatges o històries que repiulen, comenten i veuen els milers de seguidors que tenen.

El boom dels perfils "històrics" és global. A vegades s'amaguen sota un àlies o directament ho fan des del seu compte personal. El Joaquim té trenta-sis anys i viu a Barcelona de tota la vida, al barri de la Sagrada Família. El seu pare i la seva mare són historiadors. Ell es dedica al món de la gestió del talent en entorns digitals, però la passió de la seva família per la Història sempre li ha cridat molt l'atenció.

Durant el confinament, va reactivar el seu perfil personal de Twitter per posar color a la Barcelona en blanc i negre del segle passat publicant imatges, històries, anècdotes, llegendes i secrets de la capital catalana. L'èxit de les publicacions el va portar a crear el perfil El Boig de Can Fanga, que actualment té més de 35.000 seguidors.

El compte de Twitter República de les Lletres té quasi 20.000 seguidors. Des de fa deu anys, s'hi expliquen curiositats i episodis històrics relacionats amb Catalunya. "Sabem que el dia 11 de setembre és la nostra festa nacional i que els fets de 1714 van ser molt importants, però no tenim un coneixement profund de les nostres arrels", comenta en Joan, propietari del perfil i un apassionat de les humanitats. Tota la informació que publica l'extreu de la immensa llibreria que té a casa seva, i per fer-ho, s'inspira amb el treball que realitzen els historiadors i historiadores.

Barcelona Singular

Els tres tuitaires utilitzen Twitter com una eina pedagògica. "Em permet resumir en dues línies el que sovint s'explica en deu", comenta el Marc, que creu que no cal anar a Nova York per veure coses noves. "Només cal sortir un dia a caminar", diu. Tot el que publica al seu compte ho ha descobert caminant per tots i cada un dels carrers de Barcelona, des de la Rambla fins a les barriades més "invisibles" de la ciutat i rodalies. "Als barcelonins ens agrada molt Barcelona, però la coneixem poc. Sabem quatre coses del barri on vivim i ja està".

Des d'un punt de vist administratiu, a Barcelona hi ha 73 barris, però en realitat n'hi ha 150. "Una dada poc coneguda que no em cansaré mai de reivindicar perquè precisament és el que permet que la ciutat tingui espais tan singulars com la França Xica o el passatge de Palau, un dels carrers del barri de La Ribera", explica Marc, que afirma que la Barcelona "lletja" també té el seu atractiu, sigui per la seva gent o per racons amb encant que sovint passen desapercebuts.

Al Barcelona Singular, el Marc també reivindica "l'altre patrimoni", és a dir, comerços o restaurants de tota la vida, que han viscut totes les Barcelones, i que actualment no troben relleu generacional. "No faré una publicació amb una foto del McDonald's, a no ser que s'obri un establiment de la cadena que recuperi l'estètica dels anys vuitanta. Al final busco allò singular, únic, com bé indica el nom del compte", diu amb ironia.

El periodista assegura que la clau està en els interiors. "No en tinc prou amb veure el que tothom veu, m'agrada fer el tafaner i anar més enllà. Per això sempre intento posar el focus en els interiors. Normalment només ens quedem amb l'exterior d'un edifici, sense pensar que sovint el gran descobriment es troba en el seu interior", assenyala. El Marc recorda el dia que des de l'interior d'una illa de l'Eixample, on va arribar per error, va veure una casa vella rodejada de blocs de pisos. Aquell tuit va posar al descobert la història d'una mansió de més de cent anys d'antiguitat.

El Boig de Can Fanga

Enmig del típic debat polític de Twitter, apareix un vídeo sense so i a color de la Barcelona de principis del segle XX, on es poden veure les vies del tramvia de Gran de Gràcia i uns barcelonins en bicicleta. És una de les publicacions del perfil El Boig de Can Fanga, que difon principalment material audiovisual, sovint inèdit, de la ciutat. "M'agrada dir que, d'alguna manera, faig arqueologia digital", comenta el seu creador, el Joaquim, que rastreja arxius nacionals i filmoteques de tot el món a la recerca de petits tresors audiovisuals. A l'arxiu de Londres, va trobar material inèdit de l'arribada de Lluís Companys a Barcelona. El va comprar i pagar amb els seus propis diners.

El compte El Boig de Can Fanga vol, per una banda, reivindicar el català a Twitter i, per altra banda, que els barcelonins, de dretes i d'esquerres, recuperin l'orgull de ser de Barcelona a través del seu passat més recent. "Vull generar interès fora del moviment antibarceloní que s'està desenvolupant últimament entre els veïns i veïnes de la ciutat, i contextualitzar els canvis i transformacions per les quals està passant", comenta Joaquim.

En les seves últimes publicacions, s'ha atrevit a aplicar tècniques d'Intel·ligència Artificial en documents audiovisuals històrics per millorar-ne la qualitat. En un futur, li agradaria economitzar les seves publicacions i ser més selectiu, és a dir, centrar-se en material inèdit i únic.

República de les Lletres

A diferència de Barcelona Singular o El Boig de Can Fanga, el compte de Twitter República de les Lletres no se centra en Barcelona, sinó que parla de personatges, efemèrides i fets històrics dels Països Catalans en general. Fa poc, va destacar la figura de Lluís Solà Padró, el primer republicà de Santa Coloma de Queralt (Tarragona) condemnat a mort per un consell de guerra sumaríssim acusat de rebel·lió militar.

La Guerra Civil espanyola i les conseqüències que va tenir el franquisme per la llengua catalana i pel país són dos dels temes més recurrents de les publicacions del compte. El Joan, el seu creador, explica que a través d'ell intenta fer un exercici de memòria històrica per no oblidar als que van lluitar per aquesta catalanitat que tant ens agrada reivindicar.

"Els fils amb curiositats històriques són els que més impacten i els que generen més debat. La gent se sorprèn molt quan descobreixen la història que hi ha darrere de coses que utilitzen en el seu dia a dia. Com per exemple que el primer túnel ferroviari construït als Països Catalans es troba a Montgat, i que la seva inauguració es va fer amb capital privat sense la presència de la monarquia ni del govern espanyol", explica.