Han passat 24 anys des que es va denegar el suïcidi assistit a Ramon Sampedro. La seva lluita per la despenalització de l'eutanàsia a l'Estat espanyol continua vigent en l'actualitat, però avui l'esforç per aconseguir-ho té més suport social i institucional. L'Ajuntament de Barcelona, coincidint amb l'aniversari de la lluita de Sampedro, vol aprovar una declaració institucional a favor del dret a morir dignament i avançar en els esforços per despenalitzar l'eutanàsia. Segons ha pogut saber Públic, aquesta moció es votarà divendres en plenari, on espera rebre el suport de la majoria de grups municipals amb la més que probable excepció de PP i C's. La iniciativa arribarà al plenari impulsada per l'Associació pel Dret a Morir Dignament de Catalunya (DMD-Cat).

Aquest compromís es materialitza després de la trobada del passat novembre a la capital catalana amb diferents representants de la Federació Estatal de DMD vinguts de Lleida, Tarragona, Girona, Bilbao, A Coruña, Madrid, València, Saragossa, Salamanca i Pamplona (primera ciutat a aprovar aquesta moció a principis d'abril); on es va acordar impulsar mocions als ajuntaments per implicar-se des de l'àmbit municipal en la protecció del dret a rebre una mort digna. També després de les paraules de denúncia de Montserrat Volta, una dona de 90 anys i malalta d'ELA, que va morir a finals del 2016 demanant l'accés a l'eutanàsia i, com recollia en una carta La Vanguardia, lamentava: “No em sembla bé que després de tenir una vida plena, el sistema m’obligui a viure d’una manera indigna i no permetin que me’n vagi en pau i sense patir”.

La presidenta de l'associació DMD de Catalunya, Isabel Alonso, explica a Públic que amb aquesta declaració “l'Ajuntament de Barcelona per primer cop recolza la despenalització de l'eutanàsia” i, sobretot, “impulsa mesures per ajudar la ciutadania a conèixer els seus drets per morir dignament”.

Catalunya ja té una legislació pròpia que protegeix el dret a una mort digna i sense patiment, sempre respectant els límits legals -a l'Estat, l'eutanàsia encara és delicte-, i és capdavantera en el desenvolupament de programes de cures pal·liatives. A més, té aprovada una Carta de Drets i Deures de la Ciutadania (2001), ratificada pel Departament de Salut el juny del 2015, que protegeix l'autonomia del pacient i recull: “La persona té dret a viure el procés que s'esdevingui fins al final de la vida segons la seva concepció de dignitat (...)”. Però, com defensa Alonso, encara cal “informar millor a la ciutadania sobre els seus drets a morir amb dignitat”.

Per això, la moció de l'Ajuntament de Barcelona contempla la necessitat de formar els treballadors municipals (serveis socials, assistència a domicili, policia municipal, centres municipals, entre altres) sobre els drets de la ciutadania al final de la vida i, específicament, per donar a conèixer i facilitar el tràmit del Document de Voluntats Anticipades (DVA). A Catalunya, segons dades del Registre de Voluntats Anticipades del 2015, menys de l'1% de la població ha registrat un DVA i, d'aquest percentatge, només un 1,43% correspon a la ciutadania de Barcelona.

Alonso dóna molta importància a poder accedir al document, que als EUA el registra més del 30% de la població: “És un instrument per morir bé respectant la voluntat del pacient. La gent no ho fa per desconeixement”. La moció preveu facilitar el tràmit del document davant d'un funcionari públic municipal sense l'obligació de fer-ho davant de notari o altres procediments complexos que ara contempla el registre.

La declaració institucional també aposta per estudiar la creació d'un observatori de la qualitat de la mort que estaria format per representants institucionals i de la societat civil. Alonso, sobre això, denuncia que “falten dades per saber com morim” i que cal que “els ajuntaments col·laborin amb la gent que vol morir a casa”. “Tenim dades quantitatives de les morts, però la proporció entre realitat i desitjos està invertida: un 70% de la població diu que vol morir a casa quan mor a l'hospital”, explica. Per això, la moció també es proposa intercedir per intensificar els serveis d'atenció a domicili (SAD) dels equips de cures pal·liatives (PADES) a més de 3 hores setmanals, i garantir l'atenció d'aquests PADES durant les 24 hores del dia i tots els dies de la setmana.

Amb el Parlament, per demanar la despenalització de l'eutanàsia

La moció del consistori barceloní també expressa el compromís de recolzar la proposta del Parlament de Catalunya, aprovada el gener del 2017, pel dret a morir dignament. Justament aquest dimecres la moció del Parlament va anar un pas més enllà i va aprovar-se com a proposició de llei per demanar al Congrés dels diputats que l'eutanàsia i el suïcidi mèdicament assistit deixin de ser un delicte contemplat al Codi Penal espanyol. La moció del Parlament, com la barcelonina, també aposta per intensificar el servei dels equips de cures pal·liatives, facilitar el registre del DVA i crear un Observatori de la Mort.

La proposta catalana, signada per tots els partits menys C's i PP, arribarà al Congrés amb el suport del PSC. Segons Alonso, “això deixaria sense excusa al PSOE” per accedir a despenalitzar l'eutanàsia, ja que no va voler donar suport a la proposta d'Unidos Podemos. “També és un tema que els socialistes hi han d'aclarir de cara al seu congrés de juny”, afegeix. Alonso es mostra, fins i tot, esperançada amb què el PP, que va treure dels seus estatuts la referència que el partit rebutja l'eutanàsia, “doni llibertat de vot als seus diputats” quan s'abordi de nou el tema al Congrés. I recorda: “No demanem només el dret a l'eutanàsia, sinó que ho fem perquè és el que ens falta per tenir tot el ventall de possibilitats oberts i ser lliures fins al final”.

Marcos Hourman, el primer facultatiu sentenciat per permetre l'eutanàsia a tot l'Estat, explica a Públic que “ara hi ha propostes més serioses” per avançar en la despenalització. Condemnat a un any de presó per assistir en la mort a una dona malalta de 85 anys que ho va demanar fa més de 10 anys, considera que ell ha contribuït “a nivell legal a una acció trista, però útil”. “L'eutanàsia continua dins dels meus valors. Ha estat el més humà que he fet com a metge”, reflexiona. Hourman, tot i passar un any a la presó, considera: “Els metges hem d'entendre que part de la nostra feina és estar fins al final per una petició explícita d'algú que no vol patir. És un esforç professional”.

La despenalització, una referència internacional

Cada cop més països i estats accedeixen a despenalitzar l'assistència a la mort de les persones malaltes que ho demanen. L'eutanàsia ja és legal a Bèlgica, Holanda, Luxemburg i el Canadà, aquest últim des del passat mes de juny. El suïcidi mèdicament assistit, a més d'aquests països, està regulat a diferents estats dels EUA i a Suïssa.