Diversos factors, com el context postpandèmic i l'increment dels preus energètics a conseqüència de l'inici de la invasió russa a Ucraïna, van ocasionar una tempesta perfecta per catapultar l'autoconsum elèctric, no només al sector industrial, sinó als particulars, que l'afrontaven com una alternativa davant de l'encariment del rebut de la llum.

Aquests condicionants van provocar un boom el 2022, any en el qual les instal·lacions d'autoconsum van créixer un 206% i la potència un 230. Les dades, extretes de l'Observatori de l'Autoconsum de l'Institut Català de l'Energia (Icaen), mostren que un any després, el 2023, les instal·lacions només creixien un 8,28%, mentre que la potència ho feia un 64%.

En general, el sector està fent la digestió després d'un gran increment de la demanda, que va començar a pujar a partir de l'any 2020. Tot i això, el descens del preu de la llum i la finalització de l'assignació dels fons europeus Next Generation són algunes de les causes. La situació ha esquitxat algunes empreses petites de l'àmbit de les renovables, que per la crisi s'han vist forçades a presentar concursos de creditors i Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO).

La moderació dels preus de la llum és un dels factors que es destaca per explicar el fenomen per part de l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). Així, l'entitat creu que aquest aspecte "ha restat atractiu a les plaques solars per a l'autoconsum". En el context actual, amb necessitat d'accelerar la transició energètica, el grup de recerca Energy System Analytics de l'IREC advoca per "trobar solucions als nous reptes que afronten les xarxes elèctriques".

L'increment significatiu de les energies renovables, de naturalesa intermitent, són la base d'aquest nou escenari. Per tal de gestionar aquesta intermitència, l'IREC veu necessari disposar d'un sistema d'emmagatzematge i control que optimitzi l'energia. Això permet utilitzar la provinent del sol per emmagatzemar-la i descarregar-la posteriorment quan es preveuen situacions favorables, per exemple, menors costos o emissions de CO2.

L'IREC proposa que "els sistemes de gestió intel·ligent d'energia siguin capaços d'optimitzar l'operació dels diferents elements de forma autònoma per permetre la flexibilitat en els edificis. Serà clau per a les xarxes intel·ligents del futur".

L'adeu a les bonificacions

A més dels preus energètics i l'esgotament dels ajuts, existeix un altre element que ha pogut incidir en la davallada de les instal·lacions d'autoconsum: l'increment dels tipus d'interès, el que fa que "qualsevol finançament sigui més elevat". Així ho contempla la portaveu de la Comissió d'Energia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya (EIC), Laura Garcia.

Garcia admet una certa estabilització de l'autoconsum, que es trobaria en una fase d'assentament, després de l'expansió exponencial dels darrers anys. Tot i això, recorda que el preu de l'electricitat va tancar l'any 2022 amb una mitjana de 167 euros per MW/hora, quan el del passat abril va ser de només 13,67. "En aquell moment, l'any 2022, les amortitzacions i la recuperació més ràpida de la inversió feien més atractiva la instal·lació de plaques solars", subratlla.

El final d'aquest procés de barra lliure fiscal per a aquestes iniciatives es tradueix en l'esgotament o el bloqueig dels ajuts europeus i la modificació de les ordenances fiscals municipals, de forma que els ajuntaments estan reduint les bonificacions, que van arribar a ser del 50% de l'Impost de Béns Immobles (IBI) en cas d'instal·lar les plaques solars. L'IBI és dels impostos que més ingressos aporten a les arques municipals.

Impacte empresarial

Fruit d'aquesta conjuntura, les petites empreses del sector de les energies renovables pateixen una crisi de vendes, que està colpejant la seva activitat i impacta en l'ocupació. Dos dels casos més paradigmàtics són els de Solar Profit i Holaluz. Solar Profit va presentar un preconcurs de creditors i va anunciar un ERO que afecta el 90% de la plantilla. Fa menys de dos anys, la firma va incorporar un 60% més de treballadors.

Holaluz l'any passat va multiplicar per cinc les seves pèrdues, que superen els 25 milions, i ha presentat un ERO sobre el 30% de la plantilla, formada per unes 200 persones, mentre negocia aconseguir 20 milions per refinançar-se i no veure's obligada a presentar un concurs de creditors.

Laura Garcia qualifica de "mala notícia pel sector" aquests processos, que estan patint companyies petites, que afavorien la competitivitat del mercat. Segons l'experta, les dues empreses estan sent durament castigades per preveure que la pujada de preus energètics seria un fet estructural i no conjuntural. Ara que les condicions han canviat i la demanda s'ha desinflat, les vendes s'han ressentit.

Malgrat aquest sotrac, Garcia defensa que les firmes representen uns valors de negoci positius, que haurien de generar confiança entre els consumidors. Tot i aquests obstacles, els experts albiren que el procés de descarbonització continuarà endavant en nom de la sobirania energètica, que avui dia només poden proporcionar les renovables.

Per fer-ho possible, reclamen la voluntat política de dotar al sistema d'elements que permetin la flexibilitat i incentivin les xarxes d'emmagatzematge i l'eclosió de les comunitats energètiques per acostar-se al 74% en l'ús d'energies renovables el 2030, xifra marcada per la normativa estatal i europea i que ara està més de 20 punts per sota.