El nom de Gabriel Ferrater retruny amb força en el món acadèmic i intel·lectual, però és cert que no es tracta d’un poeta popular com ho és Josep Carner, Miquel Martí i Pol o Joan Margarit. Aprofitant el centenari del seu naixement s’han organitzat un bon nombre d’iniciatives per intentar revertir la situació, si més no per intentar escampar el talent d’un home que va excel·lir fent de crític literari, de traductor, de lingüista i amb la poesia (fins i tot es va atrevir amb la pintura).

Per a Pere Gimferrer, un altre gegant de la literatura que precisament no és gaire popular malgrat la seva saviesa en perill d’extinció, Gabriel Ferrater és un poeta fonamental. "Si parlem del conjunt de la història de la literatura catalana, els dos poetes més importants són Ausiàs March, per ordre cronològic i després Gabriel Ferrater, si bé entremig queden Foix, Carner i potser Riba", assegura Gimferrer.

El departament de Cultura de la Generalitat ha presentat aquest matí l’Any Ferrater, el comissari del qual és Jordi Cornudella. L’editor i assagista és el marmessor del llegat literari dels germans Gabriel Ferrater i Joan Ferraté, i patró de la Fundació J. V. Foix. Cornudella fa molts anys que es dedica a estudiar a Ferrater i a tenir cura de l’edició dels seus llibres.

Per Cornudella l’Any Ferrater ha de servir per acostar Ferrater al gran públic, sí, però també diu que la feina de tot l’equip que hi ha al darrere és fer de canalitzadors i d’altaveu de "totes les coses ferraterianes que es puguin fer al país". I en aquest sentit, afirma que "la sorpresa més grossa és poder quantificar fins a un cert punt la quantitat d’iniciatives que ja hi ha en marxa o que estan previstes. Iniciatives molt treballades i que surten d’associacions. Vull recordar que els amics del Mesón, encapçalats molts anys per Ramon Barnils, van aconseguir mantenir viva la memòria de Ferrater. La iniciativa ciutadana va aconseguir implicar la política local, i una mica és el que ha passat també a Reus".

Clubs de lectura, recitals de poesia i una exposició itinerant

L’inici oficial de l’Any Ferrater serà el 22 de febrer al Teatre Bartrina de Reus, ciutat natal del poeta, amb un acte que, a més dels parlaments institucionals i la presentació dels eixos principals de l’Any, inclourà projeccions audiovisuals amb material d’arxiu i inèdit, una lectura de textos en vers i en prosa de Ferrater i una interpretació musical d’uns quants poemes. La cloenda de la commemoració serà el 22 de novembre al Teatre- Auditori de Sant Cugat, ciutat on Ferrater va viure fins que es va suïcidar el 1965. I entremig, molts centres de secundària treballaran la figura de Ferrater, les biblioteques organitzaran clubs de lectura i acolliran una mostra itinerant sobre l’autor de Les dones i els dies, entre moltes altres activitats que es poden consultar a la pàgina web de la commemoració.

"Podríem tenir la temptació d'estereotipar el personatge i en realitat el personatge és multifacètic. Per tant, la idea no és difondre una idea preconcebuda de Gabriel Ferrater i la seva obra sinó de canalitzar totes les visions que sorgeixin", subratlla Cornudella, que ha aprofitat per recordar que al web de la càtedra Màrius Torres estan penjats els originals escanejats, i àudios amb la veu de Ferrater, un material que serà accessible des de la pàgina del centenari.

Durant aquest 2022 seran moltes les biblioteques, universitats, instituts i ateneus que se sumaran a la celebració d’aquest intel·lectual de primer ordre que vestia texans i vambes i a qui li agradaven les ulleres de sol. I qui ho empeny tot plegat són associacions com la Gosar Poder de Reus o l’Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat. Presidida per Joan Tres, l’Associació ha elaborat una programació molt completa per difondre la figura i obra de Gabriel Ferrater.

Entre totes les iniciatives que han impulsat destaca l’apadrina un poema. Un espai creat al web de l’Associació on es penjaran comentaris i lectures de les poesies de Gabriel Ferrater per tal d’apropar-les al gran públic i donar una major projecció i visibilitat a la seva obra i figura. L’objectiu del projecte és de posar a l’abast del lector tota la poesia de Gabriel Ferrater comentada per personalitats significatives relacionades o interessades en l’autor i l’obra.

"Els recitals són més efímers, però ‘apadrina un poema’ quedarà, i tenim l’esperança que alguna editorial s’animi a publicar-los. Aconseguim acostar aquesta poesia una mica críptica i seria un llibre on hi hauria aquests poemes comentats", desitja Joan Tres president de l’Associació Gabriel Ferrater. Per aquest doctor en literatura catalana Ferrater va ser "un intel·lectual interessantíssim, tot el que va fer ho va fer d’una manera brillant, va remoure la concepció poètica. Les seves crítiques, els treballs de lingüística són boníssims! I això que no es va dedicar a res profundament".

Tot aquest esforç també es veurà a les llibreries, i és que els lectors de Ferrater a banda de trobar-hi Les dones i els dies, ben aviat trobaran els dos primers volums de les seves obres completes; Vèncer la por, la biografia que està escrivint el periodista i escriptor Jordi Amat i l’antologia crítica que prepara Marina Porras per a Comanegra. Però l’onada Ferrater s’escampa i més enllà del territori català, també es publicaran antologies i llibres sobre ell arreu. I a Anglaterra, França i Alemanya, "tres àmbits naturals d’expansió" de Ferrater, també hi haurà actes acadèmics per reivindicar la seva obra.

Fins que aquestes novetats no arriben, és fàcil d’imaginar la infància i joventut que va viure gràcies a l’Àlbum Ferrater editat per Quaderns Crema el 1993. Com va escriure al poema In Memoriam quan va esclatar la guerra tenia catorze anys i es va convertir en un exiliat adolescent a França. Potser per això allò de "detesto les cases on fa fred i les ideologies". Tota la seva poesia la va produir en només sis anys però, quins poemes! De poemes en va escriure 120, dividits en tres llibres que el mateix Ferrater el 1968 va publicar en un volum titulat Les dones i els dies, i que des del 2018 compta amb una edició crítica a càrrec de Jordi Cornudella. Una molt bona porta d’entrada a l’univers de Gabriel Ferrater.