El traductor, escriptor i lingüista Albert Jané i Riera (Barcelona, 1930) va rebre aquest dilluns al vespre el 56è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en un acte organitzat per Òmnium Cultural al Palau de la Música. El guardonat el va dedicar als companys que han centrat la seva vida a la promoció de la llengua catalana: "Ensenyàvem el que sabíem, amb la certesa i la seguretat que allò que ensenyàvem no ho contradeia ningú".

Jané va cursar en primera instància estudis en peritatge mercantil que el van portar a treballar a la banca, però el 1963 va reinventar-se per ser redactor i corrector de la revista per a joves Cavall Fort. Entre 1979 i 1997 en va ser el director. Des de llavors, va enfocar la seva carrera en l'estudi i ensenyament de la llengua i en la literatura infantil i juvenil, a banda d'escriure poesia.

Durant els seu discurs, Jané es va autodefinir com un "fabrista convençut", va fer un repàs sobre les diferents etapes de la seva vida, recordant moments i referents. Així mateix, va incidir en la importància d'emprar la llengua i en l'ús social del català, i va recordar les paraules que l'expresident Jordi Pujol li havia dit abans d'arrencar l'acte: "No es pot ser optimista, però sí tenir confiança". I l'escriptor va afegir: "I penso això, que s'ha de confiar" en la llengua.

En aquesta línia, Jané també va afirmar que es poden fer "moltes coses pel català" i en un darrer moment va parlar dels mitjans de comunicació que "donen massa protagonisme a la pàtria" en detriment a una "suposada pluralitat" que no respecten.

Un dels "herois" que va mantenir la llengua catalana

Abans d'entregar el Premi d'Honor, el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, va fer el seu tradicional discurs en què va destacar el "paper fonamental" del català a l'hora de construir un "país lliure". "Des d'Òmnium, ens reconeixem com activistes per la llengua: conscients dels problemes però també dels reptes i dels esforços col·lectius que cal esmerçar si assumim la vocació de capgirar les coses", va apuntar.

A més, també va reconèixer el "compromís i activisme" de Jané en la batalla permanent per la llengua i va posar en valor "la titànica tasca portada a terme per un dels més eminents de la generació dels herois que amb la llengua catalana proscrita i prohibida, va mantenir-la, preservar-la, recuperar-ne el caràcter més genuí, dotar-la de consistència filològica i rigor normatiu, actualitzar-la i vivificar-la".

Amb tot, durant l'espectacle, creat especialment per l'ocasió i dirigit per Iban Beltran, es va repassar la vida i l'obra del guardonat a través dels seus textos més emblemàtics. Joaquim Carbó i Mercè Canela han estat els encarregats de fer la glossa. D'altra banda, la posada en escena va comptar amb la intervenció dels Barrufets, interpretats per Pau Beltran, Miriam Lloret, Josep Pedrals i Màrius Serra.

A la cerimònia hi van assistir el president de la Generalitat, Pere Aragonès; el president del Parlament, Josep Rull; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; representants dels partits polítics i de la Mesa, entre altres autoritats institucionals i culturals del país. També hi van participar representants d'organitzacions de la societat civil, culturals i entorn del premiat, com Cavall Fort i membres de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).