Després de consultar les bases, Podem va desmarcar-se a darrera hora d'Un País en Comú, la pretesa confluència definitiva de l'espai compartit per ICV, EUiA i Barcelona en Comú. Malgrat reconèixer que aquest desenllaç va ser una "decepció", el secretari general de la formació lila, Albano Dante Fachín (Bahía Blanca, Argentina, 1976), defensa la decisió i la veu com una oportunitat per fer política "des de baix". Tot i que li han plogut les crítiques de diverses bandes, assegura en aquesta entrevista a Públic que no se sent qüestionat pels seus i que políticament està ben viu. Parlem amb ell amb calma sobre la confluència, la possible convocatòria del referèndum d'independència i el procés constituent.

Les darreres setmanes Podem ha fet un procés de debat intern a través de trobades als territoris amb els cercles per analitzar el fallit procés de confluència en els Comuns. Quines en són les principals conclusions?
La primera era compartir una decepció, perquè vam començar aquest procés amb ganes d'arribar a un lloc diferent al que vam acabar. I a més a més, donar explicacions, perquè aquest tipus de negociacions amb altres actors moltes vegades dificulten la connexió entre allò que es parla en els espais de negociació i com la informació flueix a la resta de l'organització. Això per a nosaltres va ser un repte i també una de les claus de la impossibilitat d'arribar a un acord. Sempre vam dir que era molt important respectar els tempos de cada organització, que volíem fer tot el procés des de baix, és a dir, que en cada moment s'anirien prenent les decisions de manera col·lectiva. Aquest va ser un dels problemes que vam tenir el procés, perquè com que no acabaven de quallar algunes coses, era molt difícil fer el procés com el volíem fer. Les presses són una de les causes de no haver arribat a l'objectiu. També volíem que la gent preguntés, que se'ns expliqués a la direcció com s'havia viscut el procés a nivell territorial. L'altra part era ara què farà Podem Catalunya. El que hem fet és explicar els objectius que ens marquem i veure com està l'organització. Hem tingut una bona rebuda i a partir d'aquí a seguir construint l'organització. 

Quins són aquests objectius?
Un dels objectius és el mateix que teníem quan vam arribar a la direcció, que era anar construint l'organització i dotar-la d'eines que per a nosaltres són molt importants. Haver dedicat molt de temps a la construcció del nou espai ens ha impedit avançar en coses que per a nosaltres eren molt importants, com dotar-nos d'eines de decisió col·lectiva que van fins i tot més enllà del que marquen els estatuts. Una de les coses que ens posem a treballar, també com a reflexió de com ha anat aquest procés, és que hem d'enfortir moltíssim les eines perquè la política es faci des de baix. És molt fàcil de dir, però complex de fer. Has de tenir mecanismes de decisió, deliberació, revocació... [...] un dels reptes que tenim ara és com enfortim aquests mecanismes de debat i de presa de decisions. Per fer què? Doncs per tenir debats pendents. No només sobre què farem de cara a unes futures eleccions, sinó també per respondre a preguntes de coses més generals com Europa, el municipalisme o el paper de la nostra organització en una cosa tan canviant com el procés polític a Catalunya. Per exemple, quina proposta tenim respecte la convocatòria d'un referèndum a Catalunya? Ho volem debatre des de baix i és un repte. 

En un article a 'Crític' parles de la dicotomia de fer política des de baix o des de les "cúpules" i atribueixes a la resta d'organitzacions la segona opció. I al cap i a la fi, a Un País en Comú s'ha votat i també a Podem hi ha una cúpula i una delegació cap a la direcció. Com s'hauria de fer tot plegat perquè realment fos des de baix?
Som un partit que tenim l'estructura que tenim, tenim un secretari general, una direcció... La reflexió és que Podem neix i crida la gent a participar d'una altra manera de fer les coses. Sens dubte hi ha una delegació de poder i una direcció escollida democràticament amb unes atribucions. I en el procés de creació d'Un País en Comú es va votar perquè Podem va posar-ho com a condició sine qua non, perquè la resta de partits deien que no calia. Hem aconseguit coses, però no prou al nostre entendre. A l'article també parlo de la baixada de participació, que ens hauria de preocupar a totes les organitzacions. Per què no aconseguim que la gent desbordi els espais i les cúpules, que ens manin i ens passin per sobre? Fa l'efecte contrari, que la gent es va retirant. Perquè la gent nota quan el poder que se'ns delega és de veritat o no. No faig una impugnació total, però els resultats de l'assemblea de la fundació d'Un País en Comú ens haurien de fer encendre les alarmes a tothom. 

Què ha fet malament Podem en tot el procés? Quedar-se enrocat en la seva posició, tenint en compte que en una negociació hi hauria d'haver cessions i ara mateix sembla que ha perdut influència a l'espai?
Bé, des dels cercles ens han dit que per fi podrem fer tot el que volíem fer des de Podem. No hem percebut una sensació de quina pena ens hem quedat fora, sinó que també hi ha una oportunitat de demostrar que es pot fer des de baix tot allò que diem. Autocrítica? Hem notat que no estàvem acostumats a segons quina mena de negociació, i hauríem d'haver estat més molt més ferms amb els tempos, en el sentit que no hauríem d'haver esperat tant fins al final per fer la valoració que les coses no estaven funcionant bé, potser hi hauria hagut temps de redreçar-ho si ho haguéssim dit abans. Però d'això també n'aprenem. Ara s'obre un camí i nosaltres seguim disposats a parlar amb tothom, però en sabem més i creiem que tenim més capacitat per posar damunt la taula que això s'ha de fer d'una altra manera. Crec que no hem tingut en compte factors que són reals en la política de veritat i que ens vam creure massa que senzillament era construir alguna cosa i treballar-ho. 

Podem corre el risc de quedar aïllat políticament?
Riscos n'hi ha de tota mena, però per a mi n'hi havia un que era no fer el que havíem dit que faríem. I era molt fàcil, quan t'enfrontes a la realpolitik, acceptar coses que havíem dit a la campanya de primàries que mai acceptaríem. Que hi ha un risc de quedar aïllats? Dependrà també que això que diem ho posem en pràctica. El gran risc, pel que ens diu la gent als cercles, era claudicar i deixar-nos pel camí coses que per a nosaltres són molt importants i fan que la gent estigui identificada amb el projecte. Hem enviat un missatge en el sentit que hi ha coses que no volem abandonar. És dur mantenir-se en algunes posicions, quan probablement el pragmatisme diria ara mateix això no importa tant». I ara mateix Podem és Podem i hem d'omplir aquesta marca de força i contingut. Si sabem fer això, i és el que volem fer, no podem estar mai aïllats quan fem política .Enviem el missatge que malgrat les dificultats hi ha gent que s'ho creu i està disposada a córrer riscos i és un missatge que podem aprofitar tots. 

La decisió de Podem està legitimada per les bases, però una part dels afiliats sí que han participat al procés de votació d'Un País en Comú i persones com Jéssica Albiach i Marc Bartomeu formen part de la direcció. En quina situació queden dins el partit?
És fàcil i agradable formar part d'un projecte nou i tenir espais de decisió i visibilitat, però nosaltres com a direcció vam entrar amb un compromís molt clar que les decisions serien col·lectives i no ens ho podíem ni volíem saltar de cap manera. Ara, ningú pot obligar ningú a militar a un partit o a un altre, però sí que és veritat que si ens creiem el que és Podem i el que diuen els estatuts, si hi ha hagut una consulta s'ha de respectar. Si hi ha gent que interpreta que hi ha hagut una majoria silenciosa per participar, no podem fer-hi res. Però ho vam dir nosaltres, la direcció estatal i els estatuts, qui participa allà ho fa a títol purament personal, però com a organització no la podem avalar. Tampoc entenem que des d'Un País En Comú es digui que Podem ja està dins perquè hi ha cares conegudes de Podem. Què passarà? Una de les grans preguntes arreu del territori ha estat aquesta, perquè per a molta gent és complicat entendre com pots estar en la direcció de dues organitzacions i ho estem estudiant. Hi ha uns reglaments i haurem de veure com s'adeqüen aquestes incompatibilitats a la posició de cada persona.

Ara mateix quina interlocució hi ha amb l'espai dels Comuns?
El que hem fet, i crec que ha estat reparador després de dedicar moltíssim temps a interlocutar, ha estat dir que hem arribat fins aquí i tornar a les bases per fer una reflexió pròpia com a organització i marcant-nos objectius del que volem fer. Ara mateix no hi ha interlocució, però perquè hem decidit fer aquesta aturada, però sempre estarem disposats a parlar amb Un País en Comú. Parlarem amb tothom. Ens hem donat aquest espai de reflexió. 

No has descartat la fórmula de la coalició electoral, però els principals dirigents dels Comuns sí que ho han fet. Segueixes pensant que és una opció?
Segueixo pensant que serà bona qualsevol eina que ens permeti que s'il·lusioni la gent dels diversos espais. La qüestió jurídica és el del menys, si és una coalició o un replantejament del procés en general de com es construeix el partit. Sent una coalició, amb En Comú Podem, hem guanyat eleccions, i també hem aconseguit un resultat molt dolent, amb Catalunya Sí Que es Pot. El que fa que el projecte sigui il·lusionant no passa per si és una coalició o no, sinó per sentir que realment hi estàs participant i per la capacitat d'articular un discurs il·lusionant. Com es fa? Doncs creant-lo des del debat i des del territori i nosaltres enteníem que la proposta que se'ns feia ara li faltava una mica això. Una coalició depèn de com es faci pot ser més de baix que una confluència. No entenc perquè la coalició ha de ser una fórmula descartable, perquè del que es tracta és de presentar un projecte a la societat que doni respostes a la gent. Potser depèn de quan siguin les eleccions, podem reobrir el debat sobre com s'ha fet la confluència. Si no hi ha prou temps, podem concórrer en coalició. Si no hi ha la possibilitat d'arribar a un acord, podem plantejar-nos concórrer per separat. Hi ha moltes variables.

Pablo Iglesias ha dit que està decebut amb la confluència fallida. Quin procés juga ara mateix? S'ha publicat que està buscant una sortida consensuada que condueixi a la integració. És així?
Tots estem decebuts, hi ha una mena de dol. Però en el procés s'ha demostrat una cosa. Allò que dèiem nosaltres i Pablo Iglesias va repetir, que és que les decisions estan en mans de la gent de Catalunya, s'ha respectat i s'ha fet així. Ens seguim creient que les coses que fa Podem Catalunya les decideix Podem Catalunya.

No m'has contestat... Nació Digital va publicar que s'encarrega de buscar una solució de consens. És així?
Això li hauríem de preguntar a Nació Digital. Que jo sàpiga estem en el mateix punt que sempre hem estat, és a dir, les decisions les prendrem des de Catalunya. Que Pablo Iglesias es trobi en un passadís Xavi Domènech i parlin és normal. Treballen junts i espero que parlin. Em preocuparia molt que no ho fessin. Tots parlem, jo segueixo parlant amb gent dels Comuns, treballo amb Nuet al Parlament. Però orgànicament estem al mateix punt, que és que nosaltres hem de fer els nostres processos i s'han de respectar. La cosa més tangible que és així és que en un moment com aquest s'ha respectat.

Ets sents qüestionat com a secretari general de Podem? Des d'alguns espais se t'assenyala com un cadàver polític. T'hi sents?
Crec que per fer una batalla i fer-la bé has d'estar disposat a morir, metafòricament parlant. Has d'estar disposat a córrer riscos. Em sentiria un cadàver polític si estigués fent el que creia que no s'havia de fer, però probablement continuaria vivint molt i aleshores apareixeria el concepte del zombi polític. A nivell pràctic, no ho sé... moltes vegades en aquest procés una de les coses que es posava damunt la taula era que 'si la lies tant, la teva carrera no té gaire futur'. A vegades es necessita gent que digui les coses, a risc que personalment la pugui inhabilitar per no sé què, tot i que crec que hauria de ser al revés, que fer les coses coherentment no t'hauria d'inhabilitar. Però també m'han matat diverses vegades i aquí estem. Més enllà del relat, aquest gest de la direcció de Podem va tenint un eco i un missatge que va arribant, en el sentit que a vegades cal plantar-se.

Deies que una de les coses que heu de definir és quina posició prendreu sobre el referèndum, que sembla evident que no podrà ser pactat.
Primera cosa, no crec que existeixi una cosa com el referèndum unilateral. El referèndum és una eina en la qual posicions divergents acorden reunir-se i dirimir, solucionar aquella contraposició votant. Referèndum unilateral vol dir que hi ha una part que no ho accepta i, per tant, no és un referèndum. Vol dir que no serveix per a res? Seria tant com dir que les grans manifestacions dels 11 de setembre no serveixen de res. Ara bé, si hi ha una convocatòria que posa sobre la taula l'evidència de la impossibilitat d'un referèndum, vol dir que això té força, en el sentit d'una manera de mobilització. Estem tots d'acord que no pot ser que no es pugui fer un referèndum. Si es fa un referèndum unilateral no serà un referèndum, però interpel·la la gent, com va fer-ho el 9-N, a gent com Ada Colau, Lluís Rabell o jo mateix. Estem veient que l'Estat espanyol com a estructura democràtica s'està desmuntant, no hi ha separació de poders, i gent dels cercles de Podem m'ha dit que no és independentista i que ara mateix no és el problema més important, però que li costa acceptar que el PP no eli deixi votar. Ens haurem de fer la pregunta si finalment s'acaba convocant alguna cosa quina posició prenem. Qui té la resposta?

Si el president Puigdemont convoca una votació per decidir el futur polític de Catalunya, més enllà que finalment es pugui portar a terme, quin paper jugarà Podem? Donarà suport a la convocatòria?
Primer ha de passar això, perquè costa. Però la millor manera seria tenir un debat obert als cercles per parlar de què fem si Puigdemont ha convocat el que sigui. Si això passa prendrem la decisió col·lectivament, debatent als cercles, fent servir el consell de cent com a eina de decisió o fent una consulta ciutadana. Això ho decidiran les bases i qui sap què sortirà. M'encantarà veure-ho. 

Durant la campanya del 27S, CSQEP va posar molt d'èmfasi en el procés constituent no subordinat, però a la pràctica el procés constituent no s'abordarà abans del possible referèndum. Segons la CUP, ells són l'única formació que s'ha cregut el procés constituent. Vosaltres hi heu renunciat?
El que deia fa un moment sobre què fem si el president convoca el que ell dirà referèndum i nosaltres consulta, això per a mi és procés constituent. Què fem en aquesta cruïlla política? És veritat que per a mi també ho és reflexionar sobre el model sanitari, i no hi ha hagut manera, perquè JxSí no vol. La idea de procés constituent té molt a veure amb quin sigui el desenvolupament dels fets, probablement una mobilització per una consulta és procés constituent. Vaig estar a la comissió del Parlament del procés constituent i definir que és un procés constituent és una cosa molt àmplia. Un procés constituent parteix de la no observació de poder instituït i una part del debat també ve per aquí, perquè no el podem fer perquè hi ha un poder instituït que no ens deixa fer el referèndum. Crec que abans hi ha d'haver un procés destituent, com ara que es declarés la independència, per portar-lo a terme. Però un procés constituent mai es descarta... qualsevol persona que vegi la Constitució i digui que això no el representa, vol un procés constituent. Però va per llarg.