"Hem de donar un missatge: quedeu-vos aquí, a la regió, i us donarem suport des d'allà". El front conformat per Txèquia, Àustria i Dinamarca unia forces poc abans de la reunió dels 27 ministres d'Interior per abordar la dimensió migratòria de la crisi afganesa. Volien assegurar-se segellar la mà dura de la UE davant del potencial drama migratori del país centreasiàtic. Les tres capitals insistien en la necessitat d'evitar "missatges que generin falses esperances" per a les milers de persones atrapades en el nou Estat Islàmic de l'Afganistan.

Ni tan sols Hongria i Polònia, el tàndem europeu anti-immigració per antonomàsia, ha hagut de imposar el seu discurs. Altres li han fet la feina bruta. De la primera reunió sobre l'impacte de la crisi de l'Afganistan a les fronteres europees en surten tres consignes: la prioritat és ajudar els països de la regió perquè els sol·licitants d'asil hi romanguin; cal segellar les fronteres exteriors per prevenir riscos de seguretat; i és fonamental donar una resposta a nivell global. Però el camí cap a la responsabilitat dins de les fronteres europees encara no té ruta.

El rotatiu britànic Financial Times avança que el vaixell comunitari prepara un paquet financer de 600 milions d'euros perquè països com l'Iran, el Pakistan o l'Uzbekistan acullin els sol·licitants d'asil. Una quantia, però, molt reduïda si es compara amb els 6.000 milions desemborsats a Turquia en el marc de l'acord migratori.

Uns dies enrere, la Comissió que lidera Ursula von der Leyen va quadruplicar l'ajuda humanitària a l'Afganistan passant de 50 a 200 milions d'euros per a aquest any. El pla europeu podria definir-se en quatre fases: ajudar els afganesos perquè no abandonin el país; cooperar amb els països fronterers perquè obrin les portes si es dona l'escenari; evitar que els refugiats creuin a Turquia; i acceptar a Europa als més vulnerables, com podrien ser membres de la societat civil. "El millor camí per evitar una crisi migratòria és evitar una crisi humanitària. I per a això, la millor via és donar suport els afganesos a l'Afganistan", ha resumit Ylva Johansson, comissària d'Interior.

El desenllaç de la cita era premonitori. També l'espinós i acalorat debat que comportaria el primer debat sobre la crisi migratòria de l'Afganistan. L'Est ha licitat per endurir la declaració conjunta amb termes com "immigració il·legal", mentre altres com Luxemburg resistien l'embat ultraconservador. Finalment s'ha imposat el to dur: "En funció de les lliçons apreses, la UE i els Estats membres estan determinats a unir forces per prevenir els moviments il·legals massius que afrontem en el passat. Cal evitar els incentius a la migració il·legal", assenyalen les conclusions rubricades pels Vint-i-set.

És evident també el creixent vincle que Europa fa entre migració i terrorisme. En tot just nou paràgrafs de les seves conclusions, els ministres esmenten set vegades el terme seguretat. I adverteixen: "La UE i els Estats membres faran tot el que estigui al seu abast per garantir que la situació a l'Afganistan no suposa una amenaça a la seguretat dels nostres ciutadans".

Situació sota control (de moment)

D'antuvi, Brussel·les està inquieta; però no excessivament preocupada. L'ofensiva talibana no ha tingut, de moment, un impacte migratori ressenyable. En la situació de caos actual és missió gairebé impossible abandonar el país. Els radicals wahabites no volen que els afganesos abandonin el país, tot i que s'han compromès a permetre-ho de forma segura. Els països de la regió es resisteixen a assumir un gran èxode de sol·licitants d'asil. Amb més de 2,2 milions d'afganesos, el Pakistan i l'Iran donen recer al 90% dels refugiats afganesos actuals. I la UE vol cobrir-se les espatlles de cara a fortes desplaçaments en el futur.

De moment, els europeus tanquen amb uns 20.000 repatriats la primera fase d'evacuacions, la més caòtica i perillosa de la història de l'OTAN. En les properes hores comença la segona etapa. Molts col·laboradors afganesos s'han quedat atrapats. La vida de molts periodistes, activistes, dones o fiscals està en perill sota el jou talibà. Països com Espanya, Alemanya o França asseguren que no els deixaran enrere. Treure'ls del país serà una tasca si cap més complicada.

I ningú detalla el com, el quan i el quant. Johansson dona una bombolla d'oxigen a les capitals perquè estableixin un quòrum d'acollida. La sueca ha convocat un fòrum global de reassentaments per al proper mes. Res tindrà a veure amb el que va néixer el 2015 sota la línia mestra de acollides proporcionals i obligatòries. El pla ara passa per incloure països com els Estats Units o el Canadà i sobretot a fer-ho de forma voluntària. Cada país europeu decidirà quants refugiats acollirà. En cas que vulgui acollir.

"És impropi que els líders de la UE llancin diners en efectiu als països veïns de l'Afganistan per evitar que els refugiats arribin a Europa sense cap promesa sobre reassentament, per proporcionar visats humanitàries, per activar la Directiva de protecció temporal o per prendre altres mesures concretes ", ha denunciat a través de Twitter Judith Sunderland, directora executiva de Human Rights a Europa.

Espantar els fantasmes de 2015

La UE busca evitar com sigui que es repeteixin les imatges de 2015, quan prop d'un milió de persones, principalment sirianes, s'amuntegaven a les seves costes. Davant l'èxode migratori que generarà el drama a l'Afganistan, els europeus han pres nota de l'experiment del passat. Les quotes de repartiment de refugiats van suposar un fracàs. Va dividir les capitals com en poques crisi prèvies i els resultats van ser pèssims: tot just es va reubicar el 20% de les 160.000 persones compromeses. De la trobada d'aquest dimarts, Europa surt sense un compromís d'acollida de refugiats afganesos. Alguns països com Canadà i el Regne Unit sí que han anunciat que obriran les seves portes a unes 50.000 persones.

L'altra gran lliçó a la capital comunitària és que l'acord de 2017 amb Turquia va ser un encert. A canvi d'ingents quantitats de diners, els refugiats sirians romandrien al país del Bòsfor i no creuarien a les illes gregues. El pacte va ser, però, un regal enverinat per a Europa.

El totpoderós Recep Tayyip Erdogan ha utilitzat en moltes ocasions els refugiats com a boc expiatori per aconseguir concessions a Brussel·les. Aquests xantatges han estat replicats pel Marroc o Bielorússia, amb resultats diferents. Tot i deixar a la Unió en situació de vulnerabilitat, Brussel·les ho veu com a danys col·laterals de qualsevol relació asimètrica. I, de moment, els beneficis que no arribin sol·licitants d'asil superen els riscos que comportaria assumir una nova crisi migratòria a les seves fronteres. "Hem d'evitar una crisi humanitària, una crisi migratòria i una amenaça a la nostra seguretat. El moment d'actuar és ara. No podem esperar a tenir grans fluxos a les nostres fronteres ni al fet que les organitzacions terroristes es facin més forts", conclou la comissària europea d'Interior.