Acció sorpresa contra un hotel propietat d'un magnat israelià al centre de Barcelona per denunciar el "genocidi" a Gaza. Un centenar de persones vinculades a moviments socials i populars han protagonitzat aquest dissabte al migdia una protesta a l'hotel Cortés, al número 25 del carrer de Santa Anna de Barcelona, ocupant durant més de mitja hora la recepció de l'establiment i despenjant les banderes oficials de l'hotel per substituir-les per banderes de Palestina.

'Boicot, Israel', 'Les terres robades, seran recuperades', 'Israel assassí, del poble palestí' i 'No és una guerra, és un genocidi' han estat alguns dels càntics dels manifestants, que han fet una crida a "l'acció directa" contra els interessos econòmics del règim israelià.

L'hotel Cortés és propietat del magnat Haim Tsuff, número 42 de la llista Forbes de les persones més riques d'Israel i amb negocis en els sectors del petroli, infraestructures i immobiliari. "Es tracta d'un empresari profundament vinculat amb el Govern d'Israel i amb indústries que s'aprofiten de l'ocupació militar sobre el poble palestí", ha denunciat en Xoan, portaveu de l'acció de protesta. "A la població civil europea ens estan condemnant a ser espectadors d'una massacre i no ho tolerarem. Per això, hem decidit passar a l'acció i venir aquí per fer una protesta pacífica i no violenta", ha recalcat en Xoan, que igualment ha carregat contra "la inacció" dels governs europeus en el conflicte i el "genocidi" a la Franja de Gaza.

Colau és exculpada d'un delicte d'odi per suspendre les relacions amb Tel-Aviv

D'altra banda, la titular del jutjat d'Instrucció número 5 de Barcelona ha arxivat les diligències contra l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau per un suposat delicte d'odi després d'haver suspès les relacions amb Tel-Aviv. Segons han avançat diversos mitjans i confirmat l'ACN, la jutgessa ha arxivat la investigació perquè, entre d'altres, entén que sigui o no procedent el fet de mantenir una relació de cooperació amb una altra ciutat, el fet que aquesta se suspengui, és una qüestió de "caràcter polític" que cal abordar mitjançant els mecanismes propis de l'activitat municipal. Les denuncies contra Colau van ser presentades pels advocats Francesc Jufresa i Ferran Grases i l'entitat Acció i Comunicació Sobrer Orient Mitjà (ACOM).

Segons indica la resolució judicial a la qual ha tingut accés l'ACN, no es pot considerar que l'acte administratiu que es qüestiona a les denuncies, pugui entrar dins d'una resolució "manifestament injusta" exigida pel tipus penal en casos de delicte de prevaricació.

Pel que fa al delicte d'odi, la jutgessa remarca que cal una incitació directa o indirecta a l'odi contra un grup, una part d'ell o una persona determinada per raó de pertinença o per motius racistes, antisemites o altres. En aquest cas, afegeix, el decret d'alcaldia i la comunicació feta al primer ministre d'Israel i a l'ambaixada d'aquest país, indica que es tractava de consideracions en relació amb Israel i les seves institucions oficials. Això, segons la magistrada, sigui políticament oportú o no la comunicació a les autoritats d'Israel sobre l'opinió de l'alcaldia de Barcelona en relació a l'actuació de les autoritats d'Israel contra Palestina, no pot considerar-se un delicte d'odi.

Els denunciants consideraven que el llenguatge que s'havia fet servir al decret d'alcaldia podia incitar a l'odi perquè s'hi feien servir expressions com per exemple "estat apartheid" a l'hora de referir-se a Israel.