Per alguns, els pobles abandonats no són més que un destorb enmig del paisatge. Llocs que poden córrer el risc d'acabar desapareixent, però que segueixen en peu, amb més o menys grau de conservació. Alguns només en trobem runa i pocs fonaments, però algunes estructures segueixen totalment dempeus.

Es tracta d'indrets que, per d'altres, són autèntiques joies que formen part del passat i del present, i potser també del futur. Alguns els visiten amb família o amics, i d'altres fins i tot ho arriben a immortalitzar com a imatges pròpies d'una altra època.

Cal ressenyar la tasca del portal Pobles Abandonats, que detalla a través de les restes patrimonials com funcionava un indret en una època concreta. En un mapa interactiu, podem filtrar per nuclis vius, en procés de recuperació o ocupació estacional, o abandonats.

D'entre els diversos pobles abandonats que trobem a Catalunya, en destaquem un total de 5. Llocs deshabitats o en desús, alguns dels quals es poden visitar, sempre amb precaució, tenint en compte que es tracta de propietats privades.

La Mussara (Baix Camp)

El poble fantasma de la Mussara forma part del municipi de Vilaplana. Es troba abandonat d'ençà que l'any 1950 la plaga de la fil·loxera, els problemes de sequera i diverses derivades van pràcticament obligar els seus ciutadans a marxar.

Es tracta d'un poble envoltat de cert misteri, hi ha diverses llegendes al seu voltant, en gran manera per la boira. De fet, alguns creuen que fa de frontissa en un portal dimensional que hi ha.

A més, l'església de Sant Salvador també ha estat a la diana, en haver aparegut pintures i motius satànics, així com algunes psicofonies, segons els amants dels fets paranormals.

Marmellar (Baix Penedès)

Seguim amb un poble d'aquells amb un passat fosc. El poble Marmellar, que pertany al municipi de Montmell, va quedar despoblat amb la Guerra Civil. Avui s'hi arriba caminant des de la urbanització Talaia del Mediterrani, i hi trobarem diverses cases i manies avui en runes, on mai hi va haver ni llum ni aigua. També una església i el seu campanar. 

Segons s'ha recuperat de l'arxiu parroquial, al segle XVIII el municipi una seixantena d'habitants. Però la població va anar disminuint i un incendi va sentenciar l'indret a quedar deshabitat, als anys seixanta.

Va ser al juliol de 1993 quan es va trobar el cos cremat d'una jove a l'interior de l'església, semienterrat. Al 1996 també es va trobar el cadáver d'una jove de dinou anys que treballava en una gasolinera de l'Arboç, i que fou segrestada en un atracament. Els dos fets, juntament amb algunes pintades satàniques que s'han trobat entre les runes, el converteixen en un poble abandonat tacat de negre.

Peguera (Berguedà)

Com a part del municipi de Fígols, el poble de Peguera es troba abandonat avui en dia. Fa un segle, vivia de l'extracció de la fusta i especialment de la mineria. Precisament va ser la fallida de l'explotació minera i forestal el que va propiciar la marxa dels habitants del poble, així com el fet d'estar a 1.600 metres d'altitud i no tenir ni aigua corrent ni electricitat.

Avui no només està abandonat, sinó que s'ha convertit en un munt de runes, ja que els propietaris han decidit demolir edificis per evitar-ne la tributació i vendre les teules. Tot plegat sota l'imponent roc de Peguera, on antigament hi havia el castell de Peguera, i que a partir del 1390 va ser el centre de la Baronia de Peguera.

Un xeic milionari dels Emirats Àrabs va comprar el poble ara farà uns vint anys per convertir-lo en un complex turístic de luxe. Però finalment el va posar a la venda, després de trobar més problemes dels previstos.

Com a curiositat, a Peguera hi va néixer Ramon Vila Capdevila. Més conegut per molts com a Caracremada, és un dels maquis catalans més coneguts de la història.

Molinàs (Alt Empordà)

En procés de recuperació es troba el poble de Molinàs, que és part del municipi de Colera, i que s'utilitza com a residència puntual. Ja en època medieval era un nucli de població dispers. Es va constituir l'any 1773, arribant en algun moment a tenir un centenar d'habitants.

Es tracta d'un indret transfronterer que va acabar despoblat a causa de les males connexions, inundacions, i alguns incendis i glaçades que va patir a mitjans del segle XX. També la fil·loxera va afectar, i els carrabiners del control fronterer hi haurien pogut tenir el seu pes. Les millors opcions a indrets del voltant, especialment costaners, van provocar l'èxode dels tretze habitants que hi havia, entre els anys seixanta i setanta.

L'Associació Olea de Molinàs va començar un projecte de rehabilitació ara fa una desena d'anys. El seu objectiu era crear una ecovila.

Conill (Urgell)

Conill era un petit poble del terme municipal de Tàrrega. El formaven tan sols cinc cases pairals, construïdes durant la segona meitat del segle XVIII. També s'hi va fer l'església de la Mare de Déu del Roser, que tanca la plaça del nucli.

Es tracta d'un cas particular perquè pesava sobre Conill un acord pel qual no es podien edificar més cases. Precisament això sembla ser un dels clars motius pel qual va quedar sense gent l'any 1980.

Actualment, hi queden algunes cases en un estat regular, però es tracta d'un poble protegit com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). Hi ha hagut algun projecte que han volgut dinamitzar o recuperar l'espai, sense èxit suficient.