El 25 d’abril és una data estranya en el panorama polític valencià. Sense cap reconeixement institucional –la Diada oficial és el 9 d’octubre, aniversari de l’entrada de Jaume I a València- i celebrada exclusivament pels sectors progressistes i valencianistes, en canvi manté un arrelament popular inqüestionable i des de la transició ha estat un dia clau en el calendari polític. "És paradigmàtic de la profunditat del trauma col·lectiu, que la dita ‘quan el mal ve d’Almansa, a tothom alcança’ s’haja mantingut viva, passant de generació en generació sense mitjans de comunicació ni estructures institucionals que la mantigueren", apunta Zahia Guidoum, portaveu de Decidim, Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià.

Després d’un any en què les mobilitzacions al carrer van ser substituïdes per les accions en xarxes i balcons, per motiu de la pandèmia, les diferents organitzacions valencianistes preparen el retorn al carrer. Això sí, amb formats diferents i moltes mesures de seguretat. Així, enguany no hi haurà la tradicional manifestació unitària pels carrers de València. Acció Cultural del País Valencià (ACPV), l’entitat impulsora d’aquesta mobilització, ha decidit substituir-la per una vintena de concentracions a diferents municipis. La seua presidenta, Anna Oliver, destaca que "la situació actual encara no permet recuperar la manifestació, però tampoc volíem quedar-nos sense fer res, així que hem fet valdre un dels nostres punts forts, que és la implantació territorial i convoquem juntament amb representants de diferents entitats de cada població".

Des d’ACPV calculen que entre 200 i 300 associacions participaran d’aquesta convocatòria, que té com a objectiu "celebrar els èxits, però també exigir anar més enllà". Entre aquests èxits, Oliver destaca la Llei de Funció Pública, que inclou el requisit de valencià per accedir a una plaça. I entre les reivindicacions pendents hi ha l’entrada a l'Institut Ramon Llull, la reciprocitat televisiva o els plans lingüístics educatius. A més, cada concentració incorporarà demandes pròpies de cada comarca, amb l’oposició als megaparcs solars com una de les queixes més recurrents. "Hem consultat a les comarques per saber que els preocupa, no hem construït aquesta mobilització de dalt a baix, sinó de baix a dalt", continua Oliver.

Aquesta associació, a més, celebrarà –amb un concert a Llíria amb el cantautor Andreu Valor- el cinquantè aniversari de la Secretaria per l’Ensenyament, embrió d’ACPV. "El franquisme no ens va deixar inscriure legalment com Acció Cultural fins al 1978, però ja des del 71 funcionàvem amb aquesta tapadora, que és el que celebrarem, ja que el contrari seria legitimar la legalitat franquista", explica Oliver.

En canvi, l’esquerra independentista sí que ha convocat enguany a una manifestació pel centre de València, que començarà dissabte de vesprada, després d’un acte polític a la plaça de Sant Agustí. Borja Garcia, portaveu d’Endavant, una de les organitzacions d’aquest espai, que també agrupa la CUP, Arran o el sindicat COS, explica que amb aquest acte inicien el tret de sortida d’una campanya en la qual volen "denunciar que la via valenciana d’encaix a l’estat que representa el Botànic és inefectiva per tal de millorar la qualitat de vida de les persones" i contraposar-la amb "un projecte polític amb l’autodeterminació dels Països Catalans al centre". "Els límits de l’autonomisme no poden resoldre qüestions com l’habitatge, la privatització de la salut o la normalització lingüística", continua Garcia en referència a alguns dels conflictes recents del Govern valencià, tant amb els tribunals com amb el Govern espanyol.

Contra els borbons i per la cultura

Esquerra Republicana també ha programat un acte per dissabte de vesprada a València, però en aquest cas als Jardins de Vivers, que comptarà amb la presència del diputat al Congrés Gabriel Rufián. El president d’aquesta formació al País Valencià, Josep Barberà, també és molt crític amb el Botànic: "Portem sis anys de canvi i mai haguérem pensat que seguiríem reivindicant el mateix que amb el PP en qüestions com la reciprocitat, el finançament o la desigualtat lingüística". Des d’aquesta formació reivindiquen que "som els únics que mantenim alçades les banderes que el valencianisme va alçar als anys 70 i no pensem abaixar-les, governe qui governe no donarem treva en defensa del país".

La plataforma Decidim, quatre activistes de la qual van ser identificats el 14 d’abril per penjar una pancarta a València amb el lema "El poble valencià mai hem volgut els borbons", repetirà l’acció antimonàrquica, però aquesta vegada a Alcant, Castelló la Safor i València. "No els ha agradat el missatge i ara se’l trobaran multiplicat", explica Zahia Guidoum, qui també destaca com la subjugació valenciana a interessos forans afecta en qüestions com l’ampliació del Port de València.

També els Joves del País Valencià, la secció juvenil de Compromís, commemora la "Diada de les Llibertats Nacionals" amb la presentació del documental El llegat, que recull l’evolució de la música en valencià dels 70 a través de set veus com Vicent Torrent, Eva Dénia, Josep Nadal o Maria Deltell. "Ens centrem en la cultura perquè és un eix vertebrador de la societat com hem vist durant la pandèmia i, a més, volem reivindicar un sector que ho està passant molt mal", explica Francesc Roig, secretari general de l’organització. Roig alerta sobre "l’actual moment de polarització, en què ens volen llevar els pocs drets conquerits i soterrar-nos".