barcelona
El lloc, certament, impressiona. L'antiga presó Model de Barcelona acull des d'aquest dijous i fins el proper 16 d'octubre una exposició sobre el primer aniversari del referèndum d'autodeterminació. Una exposició que en realitat són tres: L'1 d'octubre, un dia per no oblidar, amb dades sobre els col·legis electorals i la repressió, vídeos i testimonis de la jornada de votació i les càrregues policials; L'1 d'octubre, la força de la gent, amb fotografies de Jordi Borràs –exposades a les cabines de visites de la presó–; i l'exposició artística Resistències i memòria. L'art contra la repressió i la censura, que compta amb la participació de Francesca Llopis, Pierre Marquès, Levi Orta, Frederic Perers, Maria Ruido, Vicens Vacca i David Ymbernon, així com textos de Maria Cabrera, Mathias Énard, Mercè Ibarz, Gabi Martínez, Núria Martínez-Vernis, Josep Pedrals, Martí Sales i Blanca Llum Vidal.
Amb el títol 1 d'octubre i més: Barcelona ciutat de drets, l'Ajuntament de Barcelona –juntament amb l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), NovAct, el Centre Irídia, Fundipau i Òmnium Cultural– ha organitzat també tallers i taules rodones fins al proper diumenge en les quals intervindran els periodistes David Fernàndez, Jordi Évole, Cristina Fallaràs i Roger Palà, o els filòsofs Marina Garcés i Santiago Alba Rico, entre d'altres. A la cloenda assistiran l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo i el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri.
La inauguració ha anat aquest dijous a càrrec del tinent d'alcalde Jaume Asens. L'1-O, ha dit Asens, va ser "un punt d'inflexió" d'una "mobilització que va arribar al seu punt àlgid" la jornada de la consulta, després de la qual s'inicià "una nova fase". El també advocat ha descrit l'1-O com una "batalla democràtica al voltant de les urnes" dins d'un "estat d'excepció encobert". Asens ha recordat molts dels capítols viscuts aquell dia, dels dies anteriors, i dels posteriors, en els quals, ha comentat, les reivindicacions del soberanisme van ser tractades com "una qüestió criminal". Entre d'altres, ha destacat "el setge policial a la seu d'un partit sense ordre judicial", en referència als escorcolls que la Guàrdia Civil va portar a terme a la seu de la CUP el 20-S. "Una imatge molt turca", ha comparat Asens.
Barcelona, ha continuat el polític, és "una ciutat compromesa amb els drets humans", i ha senyalat des de les concentracions del 15-M fins a les protestes contra la guerra de l'Iraq o les manifestacions a favor de l'acollida de refugiats. L'1-O, per tant, "no surt del no-res, com un bolet", sinó que "connecta amb una història de lluites de desobediència". Aquell dia, però, es va decidir "desafiar l'Estat i practicar la desobediència pacífica" a una escala mai abans vista a Catalunya. Un any després, ha relatat Asens, ha quedat "una ferida oberta i que encara cou", que cal "recosir", afavorint el "dialogar entre nosaltres", entre "independentistes i no-independentistes".
Asens ha reivindicat "l'esperit de l'1-O", que ha demanat "recuperar" en defensa "dels valors democràtics i el dret a l'autodeterminació". "Quan vam ser més forts va ser aquell 1-O", ha manifestat el tinent d'alcalde de Colau, que ha acabat la seva intervenció demanant no oblidar "el valor de la desobediència civil, de la resistència ciutadana", sense la qual no s'haurien aconseguit nombrosos drets que avui donem per fets.
Un espai de trobada
La comissària de l'exposició, Paula Kuffer, ha remarcat que la intenció de l'exposició 1 d'octubre i més: Barcelona ciutat de drets és forjar "un espai de trobada" que sigui "plural i divers", com la mateixa ciutat de Barcelona. Un espai, ha afegit, "per reflexionar un any després de l'1-O, amb calma i serenor" i preguntar-se "què ha significat per a nosaltres i per a la història de la ciutat".
L'elecció de La Model, ha explicat la comissària, no ha estat casual. L'antiga presó és "un espai carregat de memòria i de dolor" que "volem resignificar" per "construir una memòria democràtica" i expressar el "compromís" de l'Ajuntament "amb les lluites del passat i del pressent". Kuffer ha acabat la seva intervenció com l'ha començada Asens: citant Walter Benjamin, un dels filòsofs que potser més va reflexionar sobre la petjada que deixa el passat al nostre present. "Articular històricament el passat no significa conéixer-lo 'tal i com realment ha estat'", va escriure a les cèlebres Tesis sobre la filosofia de la història. "Significa capturar un record com quan llampega en el moment de perill".
¿Te ha resultado interesante esta noticia?
Comentarios
<% if(canWriteComments) { %> <% } %>Comentarios:
<% if(_.allKeys(comments).length > 0) { %> <% _.each(comments, function(comment) { %>-
<% if(comment.user.image) { %>
<% } else { %>
<%= comment.user.firstLetter %>
<% } %>
<%= comment.user.username %>
<%= comment.published %>
<%= comment.dateTime %>
<%= comment.text %>
Responder
<% if(_.allKeys(comment.children.models).length > 0) { %>
<% }); %>
<% } else { %>
- No hay comentarios para esta noticia.
<% } %>
Mostrar más comentarios<% _.each(comment.children.models, function(children) { %> <% children = children.toJSON() %>-
<% if(children.user.image) { %>
<% } else { %>
<%= children.user.firstLetter %>
<% } %>
<% if(children.parent.id != comment.id) { %>
en respuesta a <%= children.parent.username %>
<% } %>
<%= children.user.username %>
<%= children.published %>
<%= children.dateTime %>
<%= children.text %>
Responder
<% }); %>
<% } %> <% if(canWriteComments) { %> <% } %>