Les coves són cavitats naturals del terreny, creades de forma natural o artificial, que ens transporten a altres èpoques. A la prehistòria van ser com un lloc on viure per a moltes persones que hi vivien, mentre d'altres les van usar com a refugi, gràcies al seu aïllament dels nuclis urbans.

Per tot plegat, us proposem diverses coves espectaculars de Catalunya per visitar aquest final d'estiu, amb família o amics. I també un parell de mines del territori català que paga la pena conèixer. Indrets per transportar-nos a diversos moments de la història i ser partícips del llegat.

Coves de Montserrat

Arranquem per un gran clàssic, les coves de Montserrat, al terme municipal de Collbató (Baix Llobregat). La seva cavitat subterrània és de 530 metres de recorregut, la segona del Principat en importància topogràfica, i amb un desnivell interior és d'uns vint metres. La seva temperatura es troba als 14 ºC.

Conegudes des del segle XVI, van ser inspeccionades a final del XVIII, si bé l'exploració sistemàtica és de mitjan segle XIX. L'arquitecte Antoni Gaudí les va visitar, i les estalactites i estalagmites van inspirar la seva obra. El 1985 es van reobrir després de la Guerra Civil, superats dos anys d'obres. Prop seu hi ha altres cavitats menys importants, però també interessants, com la cova Freda. Les coves de Montserrat es poden visitar a través de l'Ajuntament de Collbató.

Les coves de l'Espluga

Les coves de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) ens acosten a un passat prehistòric i a les diverses comunitats humanes que convisqueren en un mateix indret fa milers d'anys. A través de les visites guiades, una arqueòloga virtual i un guia ens acompanyaran durant tot el trajecte, en el qual la cova es presentarà en el seu estat més natural i real. Un recorregut de 600 metres per la cavitat subterrània per conèixer la formació geològica i l'evolució humana.

Es tracta de cavitats naturals utilitzades per l'home des del temps del paleolític. El museu s'ubica dins, i serem partícips de la seva historia, tant del descobriment de la Cova, com de les activitats que hi realitzaven els humans i dels seus sentiments més intensos.

Les coves de la Roca dels Moros de Cogul

La gran particularitat d'aquestes coves és el patrimoni de 45 pintures rupestres que guarda, algunes de les quals representant escenes especials. La part més original és la dansa, amb deu dones que envolten un home nu, una imatge molt característica.

La cova dels Moros és una balma que va ser un indret amb caràcter de santuari, amb culte durant segles, que s'ubica a un quilòmetre del poble del Cogul (Garrigues). La possible perdurabilitat del lloc sagrat fins a època històrica explica que també hi apareguin inscripcions ibèriques i fins i tot romanes. La troballa la va fer el 1908 el rector local Ramon Huguet. Tal és el seu valor que el conjunt fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1998. 

Coves de Benifallet i Coves Meravelles

Les coves Meravelles s'ubiquen a Benifallet (Baix Ebre), municipi on ja s'hi havien trobat restes del neolític. A la cova d'Aumidiella s'hi han trobat fragments de ceràmica i estris de sílex, però al municipi n'hi ha d'altres com la cova Marigot, la cova del Dos i l'Avenc del Sifó, a banda de la cova Meravelles. El conjunt de totes aquestes coves té el nom de coves de Benifallet. A més, al terme municipal hi trobem dos poblats històrics, un del segle VII a.C. i un d'època íbera.

És interessant especialment visitar la cova Meravelles i la del Dos, importants per la gran quantitat i qualitat de concrecions, a banda de la història. El lent degoteig de les aigües d'infiltració, carregades de carbonats en dissolució, va donant lloc a les fascinants i excèntriques formacions de la cova Meravelles. 510 metres de recorregut, amb uns 9,82 metres de desnivell, però només se'n poden visitar 200 metres. De la cova del Dos es poden recórrer 25 dels 235 metres que la conformen.

Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà

Les coves Preshiòriques de Serinyà (Pla de l'Estany) configuren un dels jaciments més importants d'Europa. El seu valor rau en la documentació del que fou el pas de l'humà de neardental a Homo sapiens, ja que permet conèixer in situ la realitat dels nostres avantpassats més directes, abans del neandertal (entre 100.000 i 40.000 anys). En definitiva, un emplaçament clau on l'home es va instal·lar fa més de 200.000 anys.

Dins del parc es poden visitar tres coves. La més arcaica és la de Mollet, on s'ha trobat una dent del paleolític mitjà, la resta humana més antiga descoberta al país. Les altres són la cova de l'Arbreda i el reclau Viver, la més ben conservada.

Les coves del Toll

Les restes trobades a les coves prehistòriques del Toll es poden veure al Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià (Moianès). Hi podrem observar unes de les més riques d'Europa en fauna del quaternari, de les Toixoneres, i altres jaciments de la comarca. La visita al museu, ubicat a la casa natal de Rafael Casanova, és gratuïta.

Al seu entorn hi acostuma a haver activitats per a tots els públics, com el Mercat Escolar de la Prehistòria, on els infants visiten les coves i participen en tallers que els fan conèixer la vida de l'home del quaternari. A més de les restes prehistòriques, es poden visitar el Museu Rafael Casanova i el valuós Arxiu Històric.

Muntanya de Sal de Cardona

Potser no parlem de coves com a tal, però sí que és ressenyable la importància de la muntanya de sal de Cardona (Bages), una de les mines de sal potàssica més importants del món, avui Parc Cultural de la Muntanya de Sal. A més d'un parell de propostes de visita, també té espai per a esdeveniments.

La Muntanya de Sal de Cardona destaca per ser un fenomen natural únic al món, que continua creixent amb l'erosió de les precipitacions. És té accés a 120 metres de la cavitat, però és un diapir de quasi dos quilòmetres de longitud. A l'interior hi ha l'anomenada galeria Capella Sixtina, batejada així per la seva bellesa i varietat de colors i formes, l'espai per a esdeveniments singulars.

Parc Arqueològic Mines de Gavà

I acabem amb un altre conjunt miner, el més antic d'Europa. A les Mines Prehistòriques de Gavà (Baix Llobregat) s'hi van començar a excavar fa aproximadament 6000 anys i se'n va realitzar l'explotació durant més de mil anys.

Aquesta enorme explotació minera de Gavà tenia un objectiu molt particular, l'extracció de la variscita. Es tracta d'un mineral de color verd que s'utilitzava per fer joies.