Ursula von der Leyen ha obtingut l'aval d'una àmplia majoria del Parlament Europeu per repetir com a presidenta de la Comissió Europea en aquesta nova legislatura que parteix més ancorada a la dreta. Ho ha aconseguit gràcies al suport de populars, socialdemòcrates, liberals i una part dels ecologistes. Dels 707 eurodiputats que han votat ple de l'Eurocambra, un total de li 401 han donat suport i 284 hi han votat en contra, mentre que 15 s'han abstingut.

D'aquesta manera, la dirigent popular alemanya s'ha assegurat cinc anys més de mandat al capdavant de l'executiu europeu. En un discurs aquest matí, Von der Leyen ha assegurat que lluitarà contra els extremismes, "blindar" Europa, reduirà la burocràcia i reformularà el Pacte Verd amb un enfocament més industrial. Després de fer aquestes promeses, els Verds/ALE ha anunciat el seu suport, tot i que el grup ha votat dividit.

A finals de juny, els caps d'estat i de govern van acordar que Von der Leyen repetís com a presidenta de la CE, però necessitava el vistiplau formal de l'Eurocambra. L'exprimer ministre socialista portuguès Antonio Costa es quedarà amb la presidència el Consell Europeu mentre la primera ministra letona, la liberal Kaja Kallas, optarà a ser l'alta representant de la UE a l'exterior, per bé que també haurà de passar el control de la cambra més endavant.

El Partit Popular Europeu (188 escons), els socialdemòcrates (136) i Renovar Europa (77) acaparen 401 dels 720 seients de l'Eurocambra, xifres que eren suficients per donar llum verda a un segon mandat de Von der Leyen. En la darrera legislatura tenien una majoria més àmplia, però l'alemanya va guanyar la votació per només nou vots de diferència, ja que el grup dels socialdemòcrates va votar més dividit.

Noves promeses

En el discurs al ple d'aquest dijous al matí per apuntalar una majoria de suport, Von der Leyen ha exposat les seves prioritats polítiques per als pròxims cinc anys. La primera serà la reformulació del Pacte Verd Europeu amb un nou Pacte Industrial Net i la reducció de la burocràcia. En paral·lel, pretén "blindar" la seguretat de la Unió Europea amb un escut aeri, més policia i guàrdies fronterers.

Fent un gest a l'esquerra, ha admès que Europa viu una crisi de l'habitatge i ha dit que promourà la inversió privada i pública per fer-lo més accessible. També vol abordar el "disseny addictiu" de les xarxes socials per "protegir la salut mental dels joves". Pel que fa a l'àmbit internacional, ha reiterat el seu suport a Ucraïna i ha demanat que s'aturi el "vessament de sang" a Gaza. "Estic aquí preparada per liderar aquesta lluita amb totes les forces democràtiques d'aquesta cambra", ha dit.

Una conservadora per pilotar la UE postcovid

Quan Von der Leyen va aterrar a Brussel·les el 2019, el tret que va destacar més va ser el seu europeisme. La UE deixava enrere la traumàtica crisi financera i n'afrontava de noves, com el Brexit o l'arribada de refugiats. Tanmateix, Von der Leyen va voler que el Pacte Verd fos la seva gran aposta política. La pandèmia de la Covid-19 i la guerra a Ucraïna han acabat marcant el seu primer mandat, però ha pogut veure aprovada gran part de la legislació climàtica, que ara toca implementar.