El titular de Jutjat Central d'Instrucció número 2 de l'Audiència Nacional, Ismael Moreno, ha acordat l'arxivament provisional de la querella presentada per un grup de particulars contra els responsables de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, als quals acusava d'un delicte de lesa humanitat per les intervencions a Catalunya durant el setembre i l'octubre de 2017 i, en particular, en la jornada del referèndum. Més enllà d'arxivar la querella, el magistrat compra el relat que les diferents instàncies judicials de l'Estat han fet de l'1-O, justifica la repressió i la violència policial i considera que va ser "legítima i proporcionada" per "restaurar l'ordre constitucional". 

"No s'aporten ni consten mínimament acreditades dades o elements objectius que permeti considerar la concurrència de delicte de lesa humanitat de l'article 607 bis de el Codi Penal, pel qual es pretén imputar els querellats, ja que no té el mínim rigor que reclama el precepte, així com la insuficiència probatòria en què se sustenten les afirmacions que ostenten, no apareixent, per tant degudament justificada la perpetració de delicte", indica la resolució, que segueix el criteri de la Fiscalia de l'Audiència Nacional.

La querella parlava d'un "atac sistemàtic" de les forces policials contra la població en la jornada de l'1-O dissenyat "en secret i sense traça d'ordres a nivell documental, sota un comandament estructurat, estable, estratègicament organitzat i fortament jerarquitzat pertanyent a les altes estructures de l'Estat", que es va desplegar a tot Catalunya amb objectiu de "causar de forma simultània danys físics i psíquics a les persones i, alhora, crear por generalitzada".

Assenyalava com a promotors d'aquest suposat atac els aleshores secretari d'Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos, el general de la Guàrdia Civil Ángel Gonzalo Martín, el comissari del Cos Nacional de Policia, Sebastián Trapote i el delegat de Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, així com els subdelegats a Tarragona, Lleida i Girona, que haurien actuat "com a cèl·lules polític policials ".

El jutge recorda la tipificació de delicte de lesa humanitat i els elements que el defineixen tant en el dret internacional com en l'espanyol, i després detalla la cronologia dels fets de l'1 d'octubre, per concloure que el "full de ruta" de l'independentisme "sotmetia" els ciutadans cridats a sortir als carrers a "un escenari indiscutible de risc en oposar-se als agents de Policia que assistirien al compliment de les seves funcions per mantenir l'ordre constitucional". Segons Moreno, els querellants passen per alt que l'actuació policial, que veu "legítima i proporcionada", es porta a terme per "restaurar l'ordre i la seguretat" i reitera que l'Estat és "l'únic encarregat de garantir la legitimitat democràtica per garantir la unitat sobirana".

En la línia de la interpretació que n'han fet el Tribunal Suprem i les diferents instàncies estatals, el jutge destaca que la intervenció de les forces i cossos de seguretat "va tenir lloc com a resposta a les greus i violentes alteracions d'ordre públic, unides a altres fets delictius i esdeveniments que s'estaven produint" i va ser "no només legítima" per a "la repressió d'actes manifestament il·legals tendents, en principi, a la subversió de l'ordre constitucional "sinó que a més, va ser "proporcionada".