A la política catalana veurem emergir el proper any tres figures destacades per part del Govern de la Generalitat, que des de la sortida de Junts -fa poc més d'un any- controla Esquerra Republicana al complet. Els seus noms són Laura Vilagrà, Natàlia Mas Guix i Ester Capella. I és que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, està reconfigurant l'estratègia de prioritats per a aquest darrer any de legislatura amb la intenció de fixar punts forts que permetin als republicans afrontar amb garanties les properes eleccions generals que, com a molt tard, se celebraran a principis de 2025. L'objectiu és posar el focus a les infraestructures, amb el traspàs de Rodalies al capdavant, els pressupostos del 2024 i la negociació d'un nou sistema de finançament autonòmic, i la reactivació de la Taula de Diàleg, Negociació i Acord.

Portar la iniciativa per interpel·lar el PSC en la pugna electoral

La concreció d'aquestes noves prioritats fixades per Aragonès -i traslladades al Consell Executiu en una recent reunió extraordinària- també buscarà portar la iniciativa política en aquesta fase final de la legislatura, que la minoria de 33 diputats de què disposen els republicans al Parlament dificulta aconseguir. I alhora, interpel·lar els partits de l'oposició, especialment al PSC. Els socialistes catalans hauran d'explicitar la seva posició en la negociació de la Generalitat amb el Govern espanyol sobre el conflicte polític. Però també en temes tan sensibles com el traspàs integral de Rodalies o el sistema de finançament, o si donen suport als pressupostos o no. I això suposa posicionar-se entre les peticions de màxims del Govern d'ERC en reivindicacions històriques de la societat catalana i les reticències que pugui oposar el Govern dels companys del PSOE. "En quin costat de la taula s'asseurà el PSC en cadascun d'aquests transcendentals temes?, pregunta efusivament un membre de la direcció d'Esquerra".

Veurem així com durant el 2024 s'incrementa el cos a cos dialèctic entre republicans i socialistes. La pugna per l'hegemonia independentista existeix i existirà, però a Esquerra han arribat a la conclusió que els continus enfrontaments amb Junts "no fan altra cosa que afeblir el conjunt de l'independentisme en benefici del PSC", assegura aquest mateix membre de la direcció d'ERC . I disputaran al PSC el paper de "millor motor en la defensa dels interessos dels catalans i les catalanes" a partir de l'acció de govern combinada amb la negociació amb el Govern espanyol, i reivindicaran la imatge de la "governabilitat i l'estabilitat".

Cal recordar que la demoscòpia és favorable als socialistes. El PSC guanyaria amb claredat les eleccions al Parlament amb 39-45 escons davant d'ERC que es quedaria amb entre 29-34, segons el darrer baròmetre d'opinió política del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) del mes d'octubre, anterior a acords d'investidura. Però els republicans veuen marge de millora per intentar la remuntada, i més quan la mateixa enquesta defineix que l'amnistia parteix per la meitat a l'electorat del PSC entre favorables i contraris. Junts perdria entre 8 i 13 representants quedant-se amb 19-24 diputats mentre que el PP, que ara en té 3, se situaria com a quart partit amb una forquilla d'entre 12 i 17 diputats. Els comuns pujarien lleugerament amb entre 10 i 14 escons, Vox se situaria darrere amb 6-9 diputats i la CUP seria el partit amb menys representació amb 4-8. Ciutadans, que ara té 6 diputats, es quedaria fora del Parlament.

Un trident ofensiu i un punt feble

La nova focalització de prioritats donarà amb tota seguretat un paper rellevant al Govern a tres de les conselleres: la de la Presidència, Laura Vilagrà; la d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix; i la de Territori, Ester Capella. Vilagrà és segurament la més consolidada en la projecció pública del Govern, de facto la número dos d'Aragonès des que Junts va decidir deixar el Consell Executiu i ja interlocutora del Govern espanyol en l'anterior legislatura. Mas Guix ha mantingut un perfil públic molt discret al capdavant d'Economia i Capella es va reincorporar al Govern després d'una temporada allunyada de la política catalana com a delegada del Govern a Madrid assumint una cartera sempre important però que, amb el traspàs de Rodalies sobre la taula acordat entre ERC i el PSOE, adquireix un caire estratègic.

Les tres conselleres rebran ara una empenta de protagonisme notable i tindran un paper rellevant en la polarització amb el PSC. Encara que hi ha una conselleria que continuarà tenint un paper destacat si la climatologia no ho remeia. I no és cap altra que Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que dirigeix David Mascort. Aquest departament gestiona temes tan rellevants com l'impuls a la transformació energètica, però a ningú se li escapa que, en els propers mesos, si és al focus mediàtic serà per la gestió de l'extrema sequera que pateix Catalunya i no per altres projectes, per estratègics que siguin. Una problemàtica que pot donar molts maldecaps al Govern i tenir un cost electoral si no s'afronta adequadament. El PSC, com la resta de grups de l'oposició, ja han fet cavall de batalla per desgastar el Govern d'Esquerra.

Noves claus per a una nova etapa

Pere Aragonès va articular la primera presidència dels republicans el juny del 2021 sota quatre banderes estratègiques que havien de guiar l'actuació del seu Govern, en aquell moment de coalició entre ERC i Junts: la transformació democràtica, la social, la verda i la feminista. Amb la voluntat d'englobar l'acció de govern en una defensa i aprofundiment dels drets fonamentals dels ciutadans; desenvolupament de polítiques socials; polítiques ecologistes i mediambientals; i les d'igualtat i lluita contra el masclisme i les seves violències. Segons fonts del Govern, aquestes "continuen sent les nostres banderes" però "ha sorgit un nou context que hem d'afrontar i aprofitar immediatament". Aquesta font es refereix als acords entre ERC i el PSOE per investir Pedro Sánchez i la nova aritmètica al Congrés dels Diputats.

Per això, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fixat "les claus de la nova etapa que s'obre després de l'acord d'amnistia" i la resta de pactes establerts. On destaquen el traspàs de Rodalies, la condonació de 15.000 milions del deute de la Generalitat amb el Fons de Liquidació Autonòmica (FLA) estatal i el compromís d'un nou sistema de finançament que Aragonès vol que sigui "singular" per a Catalunya. I la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat.

Aragonès assegura que en aquests temes el Govern s'ha de posar "a treballar des del minut zero". Això és el que ha comportat el nomenament de Pere Macías com a Comissionat per al traspàs integral de Rodalies, l'encàrrec a Mas Guix de l'elaboració d'una proposta de finançament "singular" per a Catalunya que "acabi amb el dèficit fiscal i que permeti que sigui la Generalitat qui gestioni els impostos que paguen els catalans" i "la renovació del compromís per continuar treballant en el procés de negociació per fixar al llarg d'aquesta legislatura les condicions perquè la ciutadania de Catalunya pugui decidir votant el futur del país", segons Aragonès. "Hi ha una nova etapa al conjunt del país i el Govern no té temps a perdre", afirma el president de la Generalitat. Tot això amb els ulls posats en "la millora del dia a dia de la ciutadania, que és pel que hem vingut a servir a Catalunya".

Vilagrà, diàleg i negociació per resoldre el conflicte polític

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà (Santpedor, 1976), és una experta en la direcció i gestió d'equips i amb experiència al tercer sector, llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona i té un màster en Direcció Pública a ESADE. Més enllà dels contactes entre els presidents, Pere Aragonès i Pedro Sánchez, -que es reprendran el 21 de desembre amb una nova reunió a Barcelona- el Govern té en Vilagrà la principal interlocució amb la Moncloa, especialment amb l'ara ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños. Vilagrà controla per part catalana dues taules fonamentals: la Comissió Bilateral Estat-Generalitat on tractar temes de gestió i la Taula de Diàleg, Negociació i Acord per discutir la resolució del conflicte polític.

En la primera de les dos taules, els fruits van ser escassos durant la legislatura passada. Però fonts de la Presidència es mostren convençuts que "els acords d'investidura obren una via per desenvolupar molts temes i traspassos que són fonamentals per a la Generalitat". I respecte a la Taula de Diàleg, després de centrar-se en la desjudicialització a la legislatura passada -amb els indults, la reforma del Codi Penal i l'eliminació del delicte de sedició-, i amb la llei d'amnistia en tràmit, en aquesta nova etapa Vilagrà pretén centrar aquest àmbit de negociació en "la resolució democràtica del conflicte polític". La qual cosa vol dir en paraules d'Esquerra aconseguir un referèndum d'autodeterminació acordat.

Aragonès recorda que als acords assolits amb el PSOE es reconeix que "el conflicte entre Catalunya i Espanya és un conflicte sobre la sobirania, sobre el reconeixement nacional de Catalunya" i assegura que "el nostre problema ha estat que les institucions de l'Estat espanyol impedien realitzar el que decidia el poble de Catalunya, entre altres coses poder votar". El president fixa com a objectiu revertir aquest bloqueig que considera "antidemocràtic".

Capella, perfil dur per concretar el traspàs de Rodalies

La consellera de Territori, Ester Capella (La Seu d'Urgell, 1963), és una de les dirigents republicanes més veterana de la primera línia d'ERC. Ha estat regidora a l'Ajuntament de Barcelona (2007-2011), senadora, diputada al Congrés durant diverses legislatures, consellera de Justícia i delegada del Govern de la Generalitat a Madrid. Serà la cara visible del Govern en un tema transcendental com és el traspàs integral del servei ferroviari de Rodalies.

Fonts de la Presidència admeten que el traspàs és "molt complex" i portarà temps "culminar el procés i posar el servei al dia, ja que està molt deteriorat". Però Capella té l'encàrrec de dur la iniciativa i transmetre que s'avança i "es dóna resposta a una reivindicació històrica" -en paraules del mateix Aragonès- al llarg d'aquest primer any de la legislatura espanyola que coincidirà amb la convocatòria electoral a Catalunya . Aragonès vol avenços tant en la constitució de l'empresa mixta entre la Generalitat i el Govern espanyol com en el traspàs efectiu de les tres primeres línies de Rodalies compromeses: R1, R2 Sud i R3.

Mas Guix, pressupostos i sistema de finançament "singular"

Per part seva, la consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, és llicenciada en Administració i Direcció d'Empreses i en Comerç Internacional per la Universitat Pompeu Fabra. Té un màster en Economia Europea pel Col·legi d'Europa (Bruges, Bèlgica) i un màster en Política Econòmica per la Universitat de Columbia (Estats Units). La seva principal fita aquest darrer any de legislatura serà la confecció dels nous pressupostos de la Generalitat per al 2024 i la negociació d'un nou sistema de finançament "singular" per a Catalunya.

Pel que fa a aquest finançament "singular" de Catalunya, Aragonès destaca que ha de "desenvolupar mecanismes per assegurar el compliment de les inversions compromeses amb Catalunya, i que passi a ser la Generalitat qui es faci responsable de la garantia que aquestes inversions es portin a terme". A més, ha de preveure "fórmules de compensació" en cas d'incompliments, assegura el president de la Generalitat.

I pel que fa als pressupostos, les negociacions amb els diversos grups, si han començat, no es coneixen. Cal recordar que Esquerra només disposa de 33 diputats, molt lluny dels 68 de la majoria absoluta del Parlament. El PSC assegura mostrar-se disposat a negociar però dona allargues al·ludint a incompliments de l'acord per als pressupostos en vigor. Tot i això, vist l'enfrontament que Esquerra i Junts mantenen i vista l'aritmètica del Congrés -en què ERC és decisiva per aprovar també els pressupostos del Govern de coalició- tot apunta a què es reeditarà l'acord dels republicans amb els socialistes i els comuns.

Les primeres intencions de Mas Guix per als pressupostos ja han transcendit. Prepara una rebaixa de l'IRPF per a 2,6 milions de contribuents. La rebaixa fiscal es planteja de cara al proper any, en el marc de la llei d'acompanyament dels pressupostos, i és una reducció d'un punt del primer tram de tributació, del 10,5% al 9,5%. La mesura beneficiaria els ciutadans amb rendes anuals iguals o inferiors a 33.000 euros. La implementació d'aquesta reducció al tram autonòmic de l'IRPF situaria Catalunya a la mitjana estatal i està condicionada a l'aprovació dels comptes catalans.

I a ningú no se li escapa la munició electoral que comporta per a Esquerra una mesura d'aquest calibre, però també la dificultat per a la resta d'actors polítics a l'hora de justificar un bloqueig que privi les classes populars d'un benefici fiscal que pot alleujar les dificultats econòmiques que la inflació i altres elements imprimeixen als catalans i a les catalanes. Una prova més que ERC està posant tota la carn a la graella a la recta final de la seva primera presidència. Veurem si li queda poc feta, al punt o cremada.