Fa més de dos mesos que estan a primera línia atenent pacients de Covid-19 a l'UCI de l'Hospital Joan XXIII. Avui, però, aprofiten el dia festiu per fer un cafè amb llet a la plaça de la Font, en un dels primers dies en què les terrasses estan obertes a Tarragona. L'Aitor Fortés i la Sònia Pontnou són infermers, i amb l'entrada del Camp de Tarragona a la fase 1 de la desescalada han pogut trencar amb la rutina imposada de les últimes setmanes: "Necessitàvem sortir, no només anar de casa a l'hospital i de l'hospital a casa", explica el jove.

Al seu voltant, totes les taules de la terrassa del bar Can Peret estan plenes, amb una distància de dos metres entre elles. El gerent, Jonathan, explica que el primer dia d'obertura va ser "un caos" perquè hi va anar molta més gent de la que esperaven. "Ens vam desbordar, hi havia gent fent cua per una taula", diu. Les hores més exitoses són al migdia, per fer el vermut, i al vespre. "Crec que tindrem molta feina. La gent necessita sortir", diu. Només poden obrir la terrassa, i al 50 % de l'aforament, però no són restriccions que els afectin gaire. Fa bon temps i la gent vol estar a fora. "L'únic negatiu serà si tornem a enrere", apunta. Veure tanta gent junta després de dos mesos de confinament és un xoc, i crea una sensació d'inseguretat. El Jonathan diu que, més enllà d'informar els clients sobre les mesures, ell no pot fer-hi més: "Han d'entendre que són ells els que les han de respectar".

La Sònia, la companya infermera que fa un cafè amb l'Aitor, també està preocupada: "Crec que s'ha anat una mica ràpid". Són moltes setmanes de feina intensa per cuidar els malalts greus que ara la fan mirar amb prudència la nova situació. Diu que tenen "molta por" d'un rebrot, sobretot pel fet que la gent surti sense mascareta. L'Aitor, però, creu que el confinament era "difícil de mantenir" i també ho és la distància social. "Havíem de començar a recuperar la vida normal".

Incertesa en el petit comerç

A la plaça de la Font hi ha dos o tres bars més oberts, a primera hora. A la resta de la ciutat, les botigues comencen a aixecar la persiana. Algunes encara estan obrint caixes i canviant el gènere. La temporada d'hivern va quedar congelada als aparadors. Mercè Ferré, que regenta una botiga de roba de dona prop del Mercat Central des de fa 30 anys, explica impactada com va tancar aquell divendres 13 de març, sabent que dilluns no obriria. Pensava que tancava per dues setmanes, que finalment es van convertir en dos mesos. Aquesta setmana, però, ha tornat a obrir: "La clientela de tota la vida m'ha respost bé". Tot i això, no té les expectatives massa altes, ja que "la gent no està per comprar roba". Amb tot el gènere nou ja col·locat, i encara amb caixes per arribar, sospira: "Anirem fent com puguem".

La incertesa és comuna en tot el petit comerç. Al voltant d'un 80 % dels establiments de Tarragona han reobert, però la supervivència del teixit comercial dependrà de si el consum es recupera. "És important que el públic s'aboqui i compri al comerç local", apunta la dinamitzadora dels comerços de Tarragona i Torredembarra, Montse Cosialls. El fet que les grans superfícies comercials encara no puguin obrir "ajuda", però alhora hi ha molta compra en línia, diu.

Amb una mascareta de tela rosa i amb lluentons, feta per ella mateixa, Antonia Pinilla també està intentant recuperar a poc a poc la normalitat a les seves botigues al centre de la ciutat. És propietària de tres establiments de roba de festa per bodes, batejos i comunions, tant per infants com per dones. De moment han vingut algunes clientes, que ja tenien vestits encarregats d'abans del confinament, però poques. "Tot és molt lent, ens dediquem a un tema molt concret i hi ha molta incertesa. Ningú té una boda ara", apunta. Tot i això, celebra que en tan sols 15 dies hi hagut un gran canvi d'opinió. "Pensàvem que fins al setembre no hi hauria cap celebració, però ara ja parlen de petites bodes al juliol, algunes comunions al setembre…", diu, mentre una clienta i la seva filla surten de l'emprovador, en una imatge que fa tan sols uns dies semblava lluny d'arribar.

Esforç extra per les noves rutines

A mig matí, els voltants del Mercat Central són un bullici de gent entrant i sortint de les botigues, mirant aparadors, asseguda a una terrassa fent un cafè o la primera cervesa del dia. La Núria està emprovant-se unes sabates a la sabateria Casas. S'ha apropat perquè en necessita un parell de cara a l'estiu, i diu que el que està veient no la preocupa. "La gent és civilitzada. Teníem moltes ganes de sortir, ja", comenta, mentre demana un número més. "Ara anar a fer un cafè és una alegria".

L'encarregada de la botiga, la Maite, explica que està entrant a la botiga més gent de la que esperaven. Famílies senceres, quan, en principi, només podria entrar un client i un acompanyant, diu, posant de manifest els dubtes sobre les restriccions encara vigents, una mica confuses. "La gent té ganes de mirar", diu. Els ha sorprès el volum de vendes, més alt del que preveien, tot i que més baix que en un mes de maig normal. Les noves rutines de neteja els suposen un esforç extra, ja que ara ha de ser constant i exhaustiva, però no és un problema. De moment, aquesta botiga ja ha recuperat el 70 % de la plantilla, que estava en ERTO.

A la Rambla Nova, els comerços i bars també recuperen a poc a poc la vida. La Flora ha aixecat la persiana de la seva cafeteria amb una mica de por. "No és com abans. Però s'ha de fer alguna cosa, perquè no hi ha diners per pagar-ho tot", explica, resignada. Les sis taules de la terrassa estan pràcticament tota l'estona plenes, i la Flora va servint croissants de xocolata, cafès amb llet i entrepans. Igual que el bar Can Peret, reconeix que no li suposa massa diferència tenir tancat l'interior ja que a l'estiu, la gent el que vol és terrassa. Tot i així, l'inquieta la possibilitat que aquest estiu no hi hagi turisme, que feien bona part del gruix de la seva clientela. 

Els bars i restaurants que han pogut obrir en aquesta fase, però, són menys d'un 30 %, explica Francesc Pintado, president de l'Associació d'Empresaris d'Hostaleria de la província de Tarragona. La majoria, establiments petits on el propietari pot oferir el servei sense treballadors assalariats. Després de "mesos molt durs", però, és hora d'anar reobrint per afrontar, com a mínim, les despeses estructurals que els locals han de seguir pagant igualment. "Hem de començar a donar vida a la ciutat, encara que sigui un percentatge petit sembla que ens torna una mica a la normalitat", assenyala.

Un dels que no ha pogut reobrir és El Pòsit, un restaurant del barri del Serrallo. El seu gerent, Àngel Pérez, apunta que és "totalment inviable" fer-ho només amb la terrassa, ja que no els arribaria per cobrir els costos de posar en marxa la cuina. Espera, però, poder-ho fer en la fase 2, quan ja podran obrir l'interior al 50 %. "Ajustant el personal i altres despeses, esperem tirar endavant l'estiu", explica. La temporada l'afronten amb ànims i idees per reinventar-se: fomentar la botiga en línia de productes i també el menjar per emportar. "La situació ens ha afectat però ens permetrà obrir noves línies de negoci. Són oportunitats que aprofitarem", diu.

Els pobles es reactiven

Als pobles, la vida als carrers també va obrint-se pas. La Selva del Camp (Baix Camp), de poc més de 5.500 habitants, ha vist com aquesta setmana han reobert alguns dels comerços i bars, tot i que no tots. "La gent té por, i jo la primera", explica la Cori, propietària d'una merceria i taller de costura. Tot i això, no ha notat gran diferència entre les vendes i l'entrada de clients a la botiga entre ara i abans del confinament. A un dels bars del poble, la Noemí, cambrera, explica que la gent està feliç de poder anar recuperant coses que feien abans. "Aquest moment és estrany, però ens hi anem acostumant". Després d'un primer dia de màxims, la clientela ha baixat una mica, però omple gairebé totes les taules a mitja tarda.

Més a prop de Valls, a Alcover (Alt Camp) el teixit comercial també s'ha començat a reactivar. "La gent està bastant animada, massa i tot", apunta la propietària d'una botiga de roba d'esport, una mica preocupada. Aquests primers dies ha tingut bastanta clientela i això l'ha sorprès, i ho atribueix a què les superfícies comercials estan tancades. "La gent en tenia ganes, ja", conclou. Tot i així, com és habitual en aquest poble, a partir de les nou o les deu del vespre els carrers tornen a estar deserts.

Tornant a la capital, al vespre, les terrasses estan a vessar de joves. Sense mascareta, sense distància entre els que estan asseguts a la mateixa taula. Són les vuit, i se senten els aplaudiments des dels balcons. Es barreja aquest costum, convertit en símbol durant les setmanes de confinament, amb una mica de tornada a la normalitat que fa gaudir a uns i esfereir a d'altres.