El llegat fotogràfic d’Humberto Rivas està ple de personatges que vivien als marges i que es movien per l’aleshores Barri Xino, el Gòtic i el Paral·lel. En aquella Barcelona canalla i transgressora, transformistes, vedettes i prostitutes van captar l’atenció de Rivas. I una de les que va el va fascinar més va ser Violeta la Burra, nascuda com a Pedro Herrera el 1936 a Andalusia. Humberto Rivas li va dedicar un munt de fotografies al llarg de tota la seva vida, deixant un testimoni únic del periple vital, sovint amarg, d’aquest personatge. El fotògraf va quedar colpit per aquesta transformista i cantant, que en els últims anys de vida es passejava pel Dry Martini, entre altres locals, venent flors i cassetes de les seves cançons.

Humberto Rivas (Buenos Aires, 1937 - Barcelona, 2009), es va establir a la capital catalana el 1976, fugint de la dictadura argentina. Quan va arribar a Barcelona ja tenia una dilatada experiència i una mirada pròpia. En poc temps es va convertir en figura clau per a la fotografia a Catalunya, i per extensió de l’Estat espanyol. Però, malgrat la importància de la seva obra les oportunitats per gaudir de les seves fotografies no sovintegen gaire. Ara, però, a Imaginart Gallery es pot visitar fins al febrer de l’any vinent, Humberto Rivas. La alegre marginación, una mostra de petit format que aplega 15 retrats del fotògraf entre els quals destaquen els personatges marginals de la Barcelona canalla de finals dels anys setanta i principis dels vuitanta.

A banda de les fotografies on apareix Violeta la Burra, que ha passat a la història com a icona transformista durant el franquisme, a l’exposició Humberto Rivas. La alegre marginación (títol que surt de l’article que Fernando Trueba va dedicar al documental de Ventura Pons, Ocaña, un retrato intermitente), hi ha retrats de la Mónica del Raval; de Johnson, el mestre de cerimònies més cèlebre del Molino; de l’artista Carlos Pazos, i del poeta José Carlos Cataño, per només citar-ne alguns.

Humberto Rivas va ser guardonat amb el Premio Nacional de Fotografía el 1977. L’objectivitat era el seu plantejament fotogràfic i potser per això els seus retrats segueixen interpel·lant a qui els mira sense embuts. Ho proven les fotografies que es poden veure a Imaginart Gallery, juntes formen una constel·lació de la Barcelona marginal i canalla, i tenen el poder de traslladar a l’espectador a una ciutat que malgrat viure tenallada per la Dictadura Franquista bategava i lluitava per conquerir la llibertat social.