Iñaki Urdagarin, cunyat de Felip VI, ha estat condemnat a sis anys i tres mesos de presó pel saqueig de sis milions d'euros públics de les arques públiques de les Illes Balears i València. La seva dona, la infanta Cristina, ha estat absolta d'haver-se beneficiat al costat del seu marit d'1,2 milions d'euros públics desviats a la societat matrimonial Aizoon.

L'Audiència de Palma ha notificat al migdia la sentència del cas sobre l'Institut Nóos, propietat d'Urdangarin i del seu exsoci Diego Torres, qui ha estat condemnat a vuit anys i sis mesos de presó per aquest saqueig, realitzat a força d'emportar-se elevades comissions amb el pretext d'organitzar actes, congressos i investigacions per fomentar l'esport i el turisme amb l'etiqueta dels llavors ducs de Palma.

L'Institut Nóos va rebre 2,5 milions d'euros del Govern balear, 3,5 milions d'euros de València i 114.000 de l'Ajuntament de Madrid. Es calcula que la trama va desviar 2,6 milions d'euros en benefici propi i va crear un pla per defraudar Hisenda.

La sentència sobre els 17 processats arriba gairebé onze anys després que esclatés l'escàndol, destapat quan un diputat socialista autonòmic -Antoni Diéguez- va demanar explicacions per l'elevat cost d'un acte sobre turisme i esport organitzat per Urdangarin i Torres per al Govern balear.

La corrupció esquitxa la família reial

La corrupció del Govern del popular Jaume Matas era investigada en el cas Palma Arena que anava adquirint dimensions de macrocausa. El jutge instructor, José Castro, obria peça a peça a mesura que creixien els indicis de nombrosos tripijocs en diferents contractes.

El 20 de juliol de 2010 el jutge Castro, titular del jutjat d'instrucció 3 de Palma, va obrir la "peça separada número 25" per investigar els tripijocs en els contractes de l'executiu autònom amb l'Intituto Nóos, dirigit pel llavors duc de Palma i Diego Torres. Era el famós cas Nóos.

L'aleshores rei Joan Carles I havia estat alertat prèviament de la gravetat del que s'investigava a la capital de les Illes Balears, i va tractar d'impedir que Urdangarin continués amb els seus negocis. Per això, va aconseguir que fos enviat a treballar als Estats Units, amb la infanta Cristina contractada per Telefónica.

Des d'allà el cunyat de Felip VI va continuar amb els seus negocis, com ha quedat acreditat en el judici: va rebre 1,6 milions d'euros de beneficis entre 2006 i 2008 tot i haver-se desvinculat de Nóos en aparença. La Casa Reial va crear un tallafocs al voltant del llavors duc de Palma, que va arrossegar Cristina de Borbó per no voler-se separar del seu marit.

Una infanta a la banqueta

Tots els intents per impedir que una infanta d'Espanya s'assegués a la banqueta van fracassar, inclosa una petició de pagament /oferta de més de 2 milions d'euros a Manos Limpias perquè retirés l'acusació popular contra ella. Es va contractar un advocat de renom com Miquel Roca, pare de la Constitució per impedir que la infanta fos processada. Cristina de Borbó va haver de declarar el el 8 febrer 2014 davant del jutge.

Davant el tribunal

La infanta Cristina, el seu marit, el soci d'aquest, Diego Torres, i catorze persones més van ser jutjades el 2016, entre l'11 de gener i el 22 de juny, jornada en què el procés va quedar vist per a sentència en mans de les magistrades del tribunal de l'Audiència de Palma que hauran d'aplicar la llei: Samantha Romero (presidenta i ponent), Elionor Moyà i Rocío Martín.

Durant el judici, la infanta Cristina va declarar que el seu marit ingressava els seus emoluments a Aizoon -la societat que posseeixen al 50% - i que confiava en ell, sempre va estar assessorat pels especialistes de la Casa Reial que realitzaven les seves declaracions de la renda.

Les peticions de condemna

Iñaki Urdangarin s'enfrontava a una petició de condemna de 19 anys i 6 mesos de presó per part de la Fiscalia Anticorrupció pels presumptes delictes de tràfic d'influències, malversació, prevaricació, frau, estafa, falsedat, dos delictes contra Hisenda i blanqueig. Mentrestant, l'acusació popular elevava les seves peticions a 26 anys i 6 mesos de presó.

A Cristina de Borbó només l'acusava Manos Limpias, que demanava una condemna de vuits anys de presó per col·laboració en dos delictes fiscals, mentre que la Fiscalia només la considera responsable a títol lucratiu per un import de 587.413 euros.

Per la seva banda, Diego Torres era acusat dels delictes de prevaricació, frau, tràfic d'influències, malversació, contra Hisenda, falsedat, estafa, falsificació i blanqueig. La Fiscalia demanava per a ell 16 anys i mig de condemna, petició que Manos Limpias elevava als 22 anys i mig.

L'expresident del Govern i exministre de Medi Ambient Jaume Matas va ser processat pels delictes de malversació (en concurs amb prevaricació i falsedat) i frau, presumptament comesos per contractar amb Nóos al marge de la legalitat. La Fiscalia i l'Advocacia de la Comunitat de Balears demanaven per a ell un total de 5 anys de presó; peticions que Mans Netes van elevar a 11 anys.

La resta de processats són Ana María Tejeiro, dona de Torres; el seu germà i comptable de l'Institut Nóos, Marco Antonio Tejeiro; l'assessor fiscal Salvador Trinxet; l'exdirector general d'Esports de Balears José Luis "Pepote" Ballester; l'exdirector de la Fundació Illesport Gonzalo Bernal; l'exdirector de l'Institut Balear de Turisme, Juan Carlos Alía; i l'exsecretari d'aquesta mateixa institució Miguel Ángel Bonet.

També es van asseure al banc dels acusats el exvicealcalde de València Alfonso Grau; l'exsecretari de Turisme Luis Lobón; els exdirectors de la Ciutat de les Arts i les Ciències (CACSA) de València José Manuel Aguilar i Jorge Vela; l'exresponsable jurídica d'aquesta societat pública, Elisa Maldonado; i l'exconsellera delegada de la candidatura Madrid 2016 Mercedes Coghen.