Unes 200.000 persones vulnerables que viuen a Catalunya es podrien quedar sense accés a aliments bàsics gratuïts a partir del gener vinent. Ho ha denunciat aquest dimarts la Taula d'entitats del Tercer Sector Social durant la inauguració de la jornada El nou model alimentari: implicacions i reptes per a la garantia del dret a l'alimentació, que ha organitzat coincidint amb el Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa.

Les entitats calculen que el 90% dels actuals beneficiaris dels Fons d'Ajuda Europea per a les Persones més Desfavorides (FEAD) podrien deixar de rebre l'ajuda -en forma de productes d'alimentació bàsics- degut a un canvi de criteri de la Unió Europea a l'hora de de distribuir els fons. 

La intenció de la Unió Europea és substituir l'actual model de compra, centralitzada mitjançant concurs públic i distribució d'aliments a través de les entitats -500 a Catalunya-, a un model on els beneficiaris rebrien una targeta moneder que podrien utilitzar als supermercats. És a dir, la UE vol que les entitats deixin de distribuir directament els aliments als més necessitats. 

Per això, la presidenta de la Taula, Francina Alsina, ha demanat a les administracions públiques que donin resposta a la possible emergència social que això provocaria i que segueixin garantint a partir del 2024 el subministrament gratuït d'aliments bàsics a les persones vulnerables. "Les possibles conseqüències són a tocar, a només dos mesos i mig, i no queda clar quines alternatives oferiran i quins esforços invertiran per garantir el dret a l'alimentació", ha destacat.

Alsina ha exigit a les administracions que aclareixin com substituiran les ajudes europees i ha demanat que no es classifiqui les persones segons la prioritat i el finançament disponible, sinó que hi ha d'haver una cobertura alimentària "total i absoluta" per a les persones vulnerables. 

"No sabem la quantia econòmica que transferirà la UE", ha criticat el president de Càritas Catalunya, Francesc Roig, que ha expressat que si no saben del que disposaran, no poden "treballar". Concretament, Roig ha demanat al govern espanyol i a la Generalitat que defineixin els criteris de les targetes moneder per saber quantes famílies se'n podran beneficiar.  

El 25% de la població catalana està en risc de pobresa

La Taula recorda que el 25% de la població catalana està en risc de pobresa, i en el cas dels menors el percentatge arriba al 32%. El 5% dels catalans, unes 380.000 persones, no poden menjar proteïnes animals almenys cada dos dies, percentatge que s'ha incrementat en els últims anys. 

Les beques menjador tampoc arriben a tots els infants que ho necessiten, adverteixen les entitats, que recorden que la inflació dels últims dos anys ha fet augmentar el preu dels aliments bàsics un 30%.

Les jornades contra la pobresa celebrades aquest dimarts han comptat amb la participació de diverses entitats socials, com Caritas, el Banc dels Aliments, la Creu Roja i la FEDAIA.

La Generalitat demana un any de transició

Les administracions públiques han respost a les entitats que entenen i comparteixen el seu neguit, i ja tenen previst augmentar el pressupost -18,5 milions extres- per a ajudes alimentàries, i que aquestes arribin a totes les persones que ho necessitin. Tot i així, admeten que actualment els serveis socials ja estan infrafinançats, i amb el nou model poden patir encara més.

El Departament d'Afers Socials veu bé el canvi d'orientació que proposa Europa perquè empodera les persones pobres ja que els permet accedir als comerços de barri amb normalitat per comprar aliments, s'evita la seva estigmatització i permet escollir el menjar segons les necessitats i preferències. El Govern comparteix la priorització de la infància, però sense deixar enrere la resta de persones, sobretot les que viuen soles i son grans.