Després de l’impacte, les reflexions. Sé lo que hicisteis el último verano. La transformación del turismo antes, en y después de la pandemia (Bellaterra, 2022), coordinat per Jorge Sequera, no és certament el primer llibre que es publica sobre com la Covid-19 ha afectat un sector tan important per a les economies del Mediterrani. Segurament no serà l’últim. La pandèmia ha revelat l’error "de posar tots els ous a un mateix cistell pel que fa a desenvolupament econòmic, creixement... quan venen mal dades tot s’ensorra com un castell de cartes", afirma a Públic l’antropòleg José Mansilla (Sevilla, 1974), un dels autors del llibre, en entrevista telefònica.

Si el diagnòstic és clar, el pronòstic, en canvi, no ho és. "Després del confinament no sabem què passarà, perquè encara que s’han acabat les mesures més estrictes, la mobilitat segueix sent reduïda, segueixen havent-hi restriccions a nivell laboral...", apunta Mansilla. L’única cosa clara és que "no acaba de tirar". "No sabem on desembocarà la situació actual", comenta en afegir que "la majoria de veus deien que el turisme seria reinventat, que s’apostaria més per el turisme a l’aire lliure, per fer activitats vinculades a la natura, el turisme rural, el turisme d’interior... però hi ha interessos molt poderosos que volen que tot torni a la normalitat, a tal com era tot abans".

Turisme de plataforma

No tarda en fer acte d’aparició una empresa que es troba al centre de gairebé tots els debats sobre el turisme: Airbnb. Mansilla és el co-autor d’un capítol dedicat a la plataforma i la seva mutació durant la pandèmia. "Airbnb ja no és només una plataforma que s’encarrega de la gestió dels apartaments turístics", assegura al assenyalar que el portal "ha demostrat la seva flexibilitat" i "s’ha transformat en un lloc d’on podies buscar allotjament per a una setmana o un cap de setmana al que denominem un guardià a la porta". Amb aquesta expressió els autors volen il·lustrar com Airbnb s’ha convertit en "l’entrada a l’allotjament temporal a la ciutat de molts tipus de poblacions en trànsit, s’ha convertit en un gestor de l’habitatge per a estudiants, nòmades digitals que venen a passar una temporada a Barcelona... que usen Airbnb com a porta d’entrada i de vegades definitiva a la ciutat".

Aquesta mutació no és millor que l’anterior, com s’afanya a desenvolupar Mansilla, perquè permet "la possibilitat que particulars i empreses segueixin sense posar habitatges en el mercat de lloguer i continuïn al turístic, ja que precisament les zones grises de la llei els permeten llogar-los per menys d’un any a aquesta mena de persones, amb la qual cosa pot treure's un major rendiment i esperar a què la situació torni a la normalitat per tornar-les a posar al mercat turístic".

En altres paraules, els propietaris veuen la situació actual "com un mentrestant", durant el qual "fan arrendaments a curt termini, de menys d’un any, que està permès per a poblacions en trànsit, i fan servir Airbnb amb aquesta finalitat". "Poden repetir aquesta estratègia el temps que sigui necessari fins que la situació torni a la normalitat i els habitatges puguin tornar a ser destinats a ús turístic", lamenta Mansilla al recalcar que "d’aquesta manera no s’incrementa el parc d’habitatge general".

Per descomptat, els anomenats nòmades digitals deixen també una empremta que no passa desapercebuda per a un antropòleg. Es tracta, com els defineix Mansilla, de "persones d’alta qualificació que treballen en el sector creatiu o de les noves tecnologies i que poden permetre’s el luxe de viure a qualsevol ciutat o a qualsevol part del món perquè tot el que necessiten és connectar-se a Internet". Alguns "treballen a títol individual", mentre que d’altres ho fan per a empreses que "tenen oficines a diversos llocs del món i van movent-se d’un lloc a un altre a nivell global". "Aquestes poblacions en trànsit", continua, "van determinant amb la seva presència, cada cop més, les característiques dels territoris on viuen per un període de temps limitat, transformant l’espai comercial, les característiques d’ús de l’espai públic i, per descomptat, incidint en el preu del lloguer allà on resideixen".

L’empremta dels nòmades digitals

Mansilla es mostra molt crític amb la recent campanya del Consorci de Turisme per atreure precisament a aquest grup de treballadors. Ho fa perquè "per una banda, segueix el joc a aquestes estratègies alternatives dels propietaris particulars i grans empreses per escapolir-se de posar aquests habitatges en el mercat a llarg termini", la qual cosa facilita "que els propietaris puguin seguir vivint com a rendistes i continuïn extraient un benefici extraordinari a habitatges que altrament podrien estar en el mercat tradicional". I per l’altra, perquè és una campanya "amb un to molt idealista i molt naïf, de pensar que portaran el seu coneixement i es quedaran aquí, quan molts cops el que fan és utilitzar els recursos de la ciutat en benefici propi".

N’ofereix un exemple perquè quedi més clar: "Fa poc vaig assistir a un congrés d’antropologia on a la taula de la qüestió urbana hi havia un noi que estudiava aquest tema i els nòmades digitals el que volien era un bon Wi-Fi i que els veïns no fessin soroll, bàsicament". És a dir, que es tracta "d’una població en el fons conservadora", que ve a Barcelona "a consumir el capital simbòlic de la ciutat i que no aporta tant al lloc on s’estableix, més enllà del consum que realitza". És més, "pot arribar a transformar negativament la realitat del carrer o del barri on s’estableix" al mateix temps que "als que vivim a la ciutat ens converteix en atrezzo de l’escenari on s’esdevé la vida d’aquestes persones i les feines que acabem fent és del sector serveis vinculat a la restauració i el turisme".

La cancel·lació de l'Hermitage

Es fa difícil no preguntar-li a Mansilla per la noticia recent de la cancel·lació del projecte de l’Hermitage. "Estic content", respon d’immediat, sense dubtar ni un segon. "Vaig donar suport a la gent de les diverses entitats i moviments socials que van protestar per cridar l’atenció del que suposava l’apertura d’un museu d’aquestes característiques", recorda al precisar "que al final no era un museu ni era res", i que la seva instal·lació suposava molts problemes "en un lloc tan fràgil com la boca del port i la Barceloneta".

Mansilla creu que els seus promotors "mai van tenir un projecte clar" i que el projecte "estava més basat en el continent, que era l’edifici de l’arquitecte japonès, que en el contingut". "Per no parlar dels impactes social, ambiental, laboral... a l’entorn no podia ser més que negatiu", observa. Segons Mansilla, de la cancel·lació del projecte "ens alegrarem a mitjà i llarg termini", perquè "suposa un punt i seguit, que no punt i apart, a la dinàmica de turistificació en la que es troba Barcelona".