El pròxim dijous 29 de novembre, tres col·lectius diferents d’empleats públics estan convocats a la vaga. Aquell dia, amb aturades als Centres d’Atenció Primària (CAP), una general de la funció pública i un altre a l’educació, serveix de metàfora d’un final de tardor 'calenta' per part dels funcionaris. Tot i que cada sector té les seves reivindicacions específiques, els treballadors coincideixen en reclamar a la Generalitat de Catalunya el retorn immediat de les pagues extres deixades de pagar els anys 2013 i 2014. El desencadenant que va provocar les convocatòries va ser la proposta del Govern de fer-ho de forma progressiva fins a l’any 2026.

El tret de sortida al 'tsunami de vagues', que farà que se celebrin quatre aturades de funcionaris en només 16 dies, serà el dilluns 26 de novembre als CAP. Les protestes d’aquest col·lectiu finalitzaran el dia 30. La plataforma Rebel·lió Atenció Primària, pertanyent a la CGT, denuncia "la precarització de les condicions laborals dels treballadors i la falta d’inversió en recursos". Com a exemple, expliquen que el temps d’espera mitjà perquè un pacient sigui atès en un centre d’atenció primària pel seu metge de capçalera és de dues setmanes.

Un altre dèficit del servei sanitari català és la manca d’inversió pública. En aquest aspecte, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana destinar un 25% del pressupost total en sanitat a l’atenció primària. Catalunya només aporta un 14%. L’envelliment és un altre dels problemes del col·lectiu. Rebel·lió Atenció Primària alerta que un de cada tres professionals que treballa als CAP té més de 55 anys.

29 de novembre, el dia D

Les mobilitzacions de la sanitat coincidiran amb la vaga general de la funció pública, convocada per la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) pel dijous 29 de novembre i per la d’educació de la CGT. Totes ells són el preludi de la vaga general impulsada per CCOO i UGT pel 12 de desembre. Aquell dia, els treballadors públics de la salut, l’ensenyament i l’Administració Pública han convocat una manifestació a les 12 hores a la plaça Universitat.

L’infrafinançament de l’ensenyament és una de les raons que esgrimeixen els docents per fer vaga el dia 29. Ramon Font, representant d’Ustec-STEs, el sindicat majoritari al sector, exigeix a la Generalitat "un pressupost més social, que contempli la contractació de més de 7.000 nous professors i un augment de la inversió en educació, encara que no s’aprovi un nou pressupost". A banda, els estudiants demanen una rebaixa de les taxes universitàries per garantir l’accés a la formació superior.

En un moment de negociació dels pressupostos de la Generalitat, els sindicats de la funció pública plantegen el calendari de mobilitzacions com "una lluita per la dignitat". El portaveu de la IAC, Marc Casanovas, justifica l’aturada general del dia 29 per la manca de voluntat política de trobar una solució al retorn de les pagues extres. El personal administratiu realitzarà aturades parcials de dues hores.

Sense unitat d’acció

Encara que la IAC, amb una vaga plantejada pel dijous 29 de novembre, i UGT i CCOO, amb l’aturada general del 12 de desembre, comparteixen els motius per dur-la a terme, difereixen en l’estratègia. Aquestes divergències han portat a la doble convocatòria. De fet, les reivindicacions són idèntiques: recuperar les pagues extres de 2013 i 2014, que ascendeixen a uns 1.100 milions d’euros. La impossibilitat de pactar un calendari per fer-ho possible, ja que la proposta de la Generalitat era finalitzar la devolució el 2026, va desencadenar la convocatòria.

La IAC acusa els sindicats UGT i CCOO d’incoherència per plantejar una vaga a l’educació pel 29 de novembre, coincidint a l’aturada general. En canvi, UGT i CCOO creuen que celebrar una vaga general i una sectorial el mateix dia distorsiona el missatge unitari. La manca d’unitat d’acció pot ser un dels punts febles d’aquestes accions, que s’han repetit durant tot l’any 2018, i que han afectat metges, bombers i jutges.

La vaga dels sindicats laborals majoritaris (UGT i CCOO), que es durà a terme el 12 de desembre, sorgeix com a reacció a "l’insult que suposa la incapacitat del Govern de prioritzar i prendre decisions", comenta la representant de CCOO, Maria Sentís. Les negociacions amb la Generalitat estan trencades fins que l’Executiu català no modifiqui el calendari de devolucions de les pagues extres.

En el moment de negociar els increments de salaris pels funcionaris públics per enguany també es van produir friccions entre UGT, CCOO i la IAC. En aquell cas, aquest últim va abandonar les converses perquè la Generalitat proposava un augment fix de sou de l’1,75%, desestimant la pujada de l’1,95% reclamada pels sindicats.

Recuperar la unitat d’acció depèn ara del debat que s’ha engegat a la IAC sobre la conveniència de donar suport a la vaga del 12 de desembre. Aquest sindicat, el més representatiu de la funció pública, encara no ha pres la decisió definitiva. Sigui quina sigui, el que sembla clar que en només 16 dies, els treballadors públics 'escalfaran' els carrers reclamant la recuperació de les condicions laborals assolides fins a l’any 2010, moment en què es va iniciar el període de retallades. Del 26 de novembre al 12 de desembre, se superposen quatre protestes diferents però amb les mateixes reivindicacions.