Público
Público

El TSJC anul·la les instruccions de la selectivitat del 2021 sobre la llengua per vulneració de drets constitucionals

El tribunal considera que entregar els exàmens només en català vulnera drets constitucionals. Ja va establir que els enunciats s'havien d'oferir també inicialment en castellà i aranès, en resposta a una entitat espanyolista

Una noia esperant començar l'examen de llengua castellana i literatura de la selectivitat, el passat setembre. ELISENDA ROSANAS / ACN
Una noia esperant començar l'examen de llengua castellana i literatura de la selectivitat. ELISENDA ROSANAS / ACN.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat nul·les les instruccions de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) del 2021 ens aquells aspectes referents a la llengua en considerar que vulnera drets constitucionals. D'aquesta manera, estima parcialment el recurs que va interposar l'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB). Les instruccions contemplaven que els enunciats s'entregaven en català i, si algun estudiant ho demanava, en castellà. El TJSC va admetre el recurs presentat per l'AEB i ja va dir al juny que els enunciats s'havien d'oferir d'entrada en totes les llengües oficials. Ara, la sentència considera que sí que es vulneraven els articles 14 i 27 de la Constitució, sobre els drets i deures fonamentals.

El jutjat posa com a exemple la jurisprudència establerta en una sentencia que va considerar el mateix pel Reglament d'ús del català a l'Ajuntament de Barcelona. Afegeix també el posicionament que ja va defensar quan va adoptar les mesures cautelars urgents sobre les PAU del 2021. Llavors, defensava que la definició del català com a llengua pròpia "no pot justificar la imposició estatutària de l'ús preferent" d'aquesta llengua en detriment del castellà. Afegia que la redacció de l'enunciat era contrària al dret d'elecció de l'alumne.

Apunta també que les instruccions inicials oblidaven totalment la possibilitat d'oferir els exàmens en llengua aranesa. La justícia no accepta el posicionament d'un dels centres que sosté que el fet que els alumnes haguessin de dir en públic que volien l'examen en castellà no tenia un caràcter pejoratiu. El jutjat considera que això és indiferent ja que el punt de vista ha de ser sempre el de l'alumne, els seus drets i decidir si exposa o no la seva opció en un context com és el de la realització d'un exercici "que condiciona el seu futur acadèmic, professional i vital", té un interès "superior" als dels interessos organitzatius de l'administració.

En canvi, no accepta el recurs pel que fa al paràgraf de les instruccions a la presidència dels tribunals abans de la franja horària.

L'AEB, reconeguda com a part implicada

L'AEB ha destacat l'"especial transcendència" de la decisió judicial ja que aquesta reconeix "expressament" la legitimació de l'assemblea en un procediment com la regulació de les PAU com a representant dels interessos col·lectius dels seus membres.

En aquest sentit, ha recordat que s'ha personat també en la sentència sobre el 25% del castellà a les aules .

D'altra banda, ha afirmat que aquesta decisió judicial ha d'afectar les convocatòries vinents de les PAU, ja que la sentència recull també que el fet que ja s'haguessin celebrat les del 2021 no significava que el procés perdés significat.

En línies generals, considera molt rellevant el contingut de la sentència perquè afavoreix l'exercici dels drets lingüístics dels alumnes catalans "sense discriminació per raó de llengua". Ha demanat als responsables de les proves que per a la convocatòria d'aquest estiu es dictin instruccions "favorables a la convivència lingüística que no vulnerin els drets fonamentals dels alumnes".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?