El Tribunal Suprem posa punt final a la fase d'instrucció i inicia la fase d'obertura del judici oral, quan el procés arribarà a la seva fase final. A partir d'aquest dijous, les tres potes de l'acusació -la Fiscalia General de l'Estat, l'advocacia de l'Estat i l'acusació particular del partit d'ultradreta VOX- tenen cinc dies hàbils per presentar els escrits d'acusació, on s'esclarirà si finalment la Fiscalia i l'advocacia mantenen els delictes de rebel·lió i sedició contra els processats.

Sobre aquesta qüestió, la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ha reforçat la posició que el president Pedro Sánchez va prendre aquesta setmana al Congrés: els fets de l'1 d'octubre no poden ser considerats un cop d'Estat. La retòrica que ha embolcallat les expressions de l'independentisme amb violència, liderada per C's i el PP, va aplanar el camí per considerar les acusacions de rebel·lió, que impliquen un alçament violent segons el codi penal. Ara el PSOE es desmarca d'aquest relat per primer cop, després que Sánchez cités a l'exministre de Defensa popular, Federico Trillo: "El 1994, el senyor Trillo, llavors diputat, va fer una proposta de modificació en la qual deia que el delicte de rebel·lió, que és inherent a un suposat cop d'Estat, s'ha de donar per militars o per civils armats a l'ordre de militars", va dir durant en sessió parlamentària, deslligant els fets d'octubre de l'any passat amb el delicte de rebel·lió.

Aquest matí, en declaracions a Onda Cero, Calvo ha insistit en els postulats de Sánchez: "El que podem anomenar com a cop d'Estat, apel·latiu que escolto constantment per part de Ciutadans, requereix uns instruments de força que a qualsevol legislació estan connectats amb les armes", ha dit, i ha relacionat el delicte de rebel·lió amb l'existència d'aquestes característiques. Les paraules dels dirigents socialistes arriben una setmana abans que l'advocacia de l'Estat, una de les tres acusacions en el procés judicial contra els polítics i líders socials independentistes, hagi de fer públic quina serà l'acusació que portarà al judici oral que, segons ha declarat Calvo, serà el pròxim 2 de novembre.

Des de Parlament català, els partits amb presos i exiliats han valorat la notícia. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha criticat la judicialització del conflicte territorial: "Avui era el dia que no havia de passar, perquè nosaltres esperàvem l'arxivament d'aquesta causa general contra l'independentisme". El portaveu de JxCat Eduard Pujol ha lamentat que la data anunciada per Carmen Calvo coincideixi amb el primer aniversari de l'entrada a presó dels exdiputats cessats: "Són coincidències estranyes. És molt desagradable celebrar un any de presó, injusta, de provisional no n'ha tingut res". També ha fet declaracions el líder d'ERC al Parlament, Sergi Sabrià: "És un pas més per la vergonya democràtica que representa aquest judici. Un pas que confirma que no hi ha separació de poders de l'Estat, perquè ja ens van avisar que això passaria aquest dia".

El gest de Sánchez passa per l'advocacia de l'Estat

En l'àmbit polític, els partits independentistes han pressionat a Pedro Sánchez des de la seva entrada a la Moncloa perquè utilitzi la presència de l'Estat en el cas per retirar unes acusacions que consideren injustes, especialment la rebel·lió i la sedició. Entitats i partits han demanat que sigui la Fiscalia General de l'Estat qui retiri aquests delictes, que poden arribar fins a penes de 30 anys de presó. No obstant això, des de Madrid s'ha insistit constantment en la independència i l'autonomia d'aquest òrgan respecte del poder executiu i les últimes informacions indicarien que la Fiscalia no retirarà el delicte de rebel·lió, si bé demanarà les penes mínimes per aquesta acusació, que són d'un mínim de 15 anys. Tampoc retirarà el delicte de rebel·lió l'acusació particular, portada pel partit d'ultradreta VOX, per raons òbvies.

En canvi, la tercera pota de l'acusació contra els independentistes, l'advocacia de l'Estat, depèn directament del Ministeri de Justícia com a part de l'Administració General de l'Estat i, per tant, està sotmès a directrius polítiques de manera més directa. El govern de Pedro Sánchez, per tant, podria sentir-se més lliure per marcar una línia. La vicepresidenta Carmen Calvo ha dit que "estan treballant en aquest moment" i que, sigui quina sigui la posició final, "no serà un canvi de direcció perquè seran les primeres que es coneixeran". 

Si bé els processats podrien ser condemnats igualment per rebel·lió al final del judici oral, constituiria un gest important des del govern central, que té a sobre de la taula uns pressupostos per aprovar i que beu de la distensió política.