La darrera Enquesta de Població Activa, que es va publicar el juliol passat, mostrava unes dades que no podien ser millors: les Balears tornen a xifres d’abans de la crisi. De fet, és l’únic territori a l’estat espanyol que ha recuperat tots els llocs de feina previs al 2007, amb un màxim històric de persones ocupades en un segon trimestre a l’arxipèlag (554.000), el que suposa una taxa d’ocupació del 70,3%, la més alta de tot l’Estat. La taxa d’atur se situa en l’11,9%, xifra que el govern balear vol reduir fins al 8% per l’any 2020. Pot semblar que a les Illes, els brots verds han vingut per quedar-se, però no és ben bé així.

Les Illes són la comunitat que té un creixement econòmic més intens, però encara hi ha 18.000 llars amb tots els membres a l’atur, i els treballadors i treballadores de les Balears han perdut de mitjana un 7,3% de la seva capacitat adquisitiva entre 2009 i 2016. És a dir, la classe treballadora de les Illes s’ha empobrit tot i treballar més. La raó principal n’és el treball temporal o, més concretament, els contractes temporals: vuit de cada deu contractes ho són.

“A Balears s’abusa de la contractació temporal, i no només. Els contractes a temps parcial se segueixen fent, ja que als empresaris els hi surt millor: la indemnització a pagar als treballadors és molt més baixa”, explica la secretària d’Ocupació de CCOO a les Balears, Yolanda Calvo. Cal tenir en compte que les Balears són una comunitat en què l’economia és profundament terciaritzada, per sobre de la mitjana espanyola. 

L’últim informe de l’Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIB) mostra que, al 2015, un 83,1% de l’afiliació a l’arxipèlag era al sector serveis, seguit de ben lluny per la construcció amb un 9,4%. Al conjunt de l’estat, aquestes dades es tradueixen en un 75,3% d’afiliació al sector serveis, amb la indústria com a segon sector de pes, tot i que amb xifres també ben allunyades (12,1%).

Els números parlen de precarietat

Des del 2008, a les Illes s’ha produït un trasllat de treballadors des de la construcció cap al sector serveis davant la dificultat d’ocupar-s’hi després de la crisi. Aquest ha estat el major canvi pel que fa al sector, ja que ni el perfil de persona contractada ni del tipus de treball ha canviat de manera substancial en els darrers anys, explica Calvo. L’hostaleria segueix destacant entre les activitats amb més ocupació, i se segueix parlant d’una feina de període limitat tot i que la temporada turística s’allarga més cada any.

Aquesta ocupació tan estacionalitzada i dependent d’un sector econòmic concret, sumada al fet que les empreses poden aplicar convenis propis per davant dels col·lectius gràcies a la reforma laboral, genera unes condicions laborals cada vegada més precàries. El col·lectiu treballador ha de signar més contractes per poder fer més feina, treballa més hores extres i l’accés a la prestació d’atur és més baixa en haver treballat menys. 

Així, les Balears són la comunitat on es treballen més hores i on és fan més hores extra: se’n van fer gairebé quatre milions de remunerades l’any 2016, tot i que a principis d’aquest any el govern balear va denunciar que havien augmentat en un 32,5% les hores extra il·legals, és a dir, les que no es cobren.

A totes aquestes dades cal sumar-hi també les de l’última Enquesta Anual d’Estructura Salarial, en què s’apunta que les persones amb un contracte temporal tenen més d’un 26% menys de salari que aquelles que són fixes. A més, tenen més dificultat a l’hora d’exigir que es respectin els seus drets laborals perquè hi ha la possibilitat de perdre la feina. Així, les conclusions que es poden extreure de tot aquest ball de xifres és que el mercat laboral de les Illes no reparteix de manera justa la riquesa que genera i que els beneficis empresarials segueixen sent desproporcionats als salaris de la classe treballadora.

Fer front a la temporalitat és possible

Les dades que deixa el sector turístic tornen a ser de rècord, però no es reflecteixen en la millora de condicions de vida de les persones que treballen a les Illes. La feina temporal no és suficient per fer front a la precarietat: una de les reivindicacions dels sindicats de les Illes és desestacionalitzar la feina i dinamitzar altres sectors, a més d’aconseguir millores salarials. Creuen que es pot aconseguir potenciant altres activitats econòmiques, com les energies renovables, o amb el canvi d’aquests contractes temporals per contractes indefinits.

Yolanda Calvo no creu que hi hagi una millora de la taxa de contractes temporals a curt termini, tot i que apunta que “ara és el millor moment” per a què els empresaris pugin els salaris. “Ara per ara s’està donant la situació per canviar els contractes temporals a indefinits, perquè hi ha uns nivells d’ocupació alts i la temporada és cada vegada més llarga”, afegeix.

El govern, per la seva part, afronta el que queda de legislatura amb dos reptes pendents: aconseguir uns salaris més dignes per a la població treballadora i reduir de manera significativa la temporalitat. De moment, afronta el frau en aquest tipus de contractes amb una intensificació de les inspeccions. L’any 2018, però, és una de les dates clau per intentar canviar el mercat laboral illenc: s’acaba el conveni sectorial d’hostaleria. 

Els sindicats ja han avisat que lluitaran per a què amb les negociacions s’aconsegueixin una millora de les condicions laborals i salarials importants i per a què el nou conveni serveixi com a precedent per a la resta de negociacions col·lectives.