Entre 2012 i 2015, període de l'anterior crisi econòmica, la xifra de treballadors autònoms a Catalunya es va incrementar un 8,18%, assolint les 530.547 persones. A partir d'allà, es va produir un descens continuat fins a l'any 2019, en què el col·lectiu va disminuir fins als 521.503 afiliats. Aquest patró, que vincula el creixement dels empleats per compte propi a les situacions de dificultats econòmiques, s’ha tornat a repetir amb la pandèmia de la Covid-19. El 2020, malgrat els tancaments i les restriccions, el col·lectiu va augmentar en 1.127 persones, i el 2021 ho va fer un 2,45% en relació amb el 2019, consolidant-se en els 522.779 afiliats.

El comportament ha fet concloure al Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) que el treball autònom s'ha convertit en una mena d'ocupació refugi en moments de crisi. El seu informe Situació del treball autònom a Catalunya 2021, recentment publicat, mostra que els empleats per compte propi suposen el 15,2% del col·lectiu general de treballadors, el mateix percentatge que el 2019, i només quatre dècimes per sota que fa una dècada.

L'estudi del CTESC dibuixa un perfil del treball autònom a Catalunya amb un nivell d'afiliacions gairebé estancat des de l'any 2015, el 2020 només va créixer un 0,03%, i concentrat en sectors com el de l'hoteleria i la construcció, on els increments en el darrer any han sigut del 14 i del 12%, respectivament. Un 71% de les persones que treballen en el col·lectiu ho fan sense cap assalariat a càrrec seu. En el global de persones que treballen per compte propi, les dones han estat les úniques que han experimentat un augment (el 6,3%), mentre que l'any 2020, la xifra d'aquestes va disminuir un 5,7%.

Igual que sembla que existeixi una correlació directa entre les altes d'autònoms i la situació econòmica, els treballadors per compte propi només creixen en la categoria d'entre 35 i 54 anys i de 55 cap endavant. En el cas dels joves d'entre 18 i 34 anys, ha caigut un 3,4% en el darrer any. La dada certifica un altre dels reptes pendents del col·lectiu: la necessitat d'adquirir un major grau de protecció social, ja sigui en forma d’atur, ajuts per cessament de l’activitat o unes pensions més elevades.

Empobriment del col·lectiu

Pel que fa a l'acció protectora del règim especial de treballadors autònoms (RETA), l'Estatut del Treball Autònom de 2007 estableix que aquest hauria de tendir a convergir en aportacions, drets i deures amb la del general. Un pas endavant en aquesta línia s'ha fet enguany, en què un decret llei del Govern central ha aprovat un nou sistema de cotització al RETA en funció dels ingressos reals. Aquest, que es desplegarà amb una sèrie de trams, serà d'aplicació gradual a partir del 2023 durant un període de nou anys.

El ponent de l'informe del CTESC, Ricard Bellera, confirma la percepció que s'extreu de les estadístiques i assegura que "sembla que una persona que perdi la feina en un període de crisi assumeixi com una sortida natural fer-se autònom". Malgrat això, lamenta que la tendència no se segueixi entre els més joves, sinó més aviat amb els més grans de 50 anys "amb les dificultats que tenim per incidir en el mercat laboral a partir dels 45".

Bellera valora que l'informe constati que l'actuació de la reforma del RETA en l'àmbit de la protecció social dels treballadors hagi sigut bona, ja que "s'ha comprovat que les altes del col·lectiu han crescut entre 2019 i 2021, tot i la pandèmia". Intentar que els autònoms cotitzin en funció del que realment guanyen, la normalització laboral que suposa l'aplicació de la Llei Rider i la millora de les prestacions pel cessament de l'activitat són alguns dels avenços que en destaca.

Malgrat aquests petits passos, el ponent de l'estudi recorda que avui dia, encara un 86% dels autònoms cotitzen per la base mínima, fenomen que "genera un deteriorament de les seves condicions laborals i que freguin el llindar de la pobresa". Tot i les mesures endegades per l¡Administració, especialment durant la pandèmia, Ricard Bellera demana reforçar les relacionades amb el cessament de l'activitat i les prestacions de jubilació, el que atorgaria més seguretat jurídica al col·lectiu. "La Covid ha situat els autònoms al centre del debat i ara ens cal intensificar el compromís normatiu".

Poc pes al sector industrial

Una vegada conegut l'informe, el director del departament d’Economia i Empresa de la patronal Pimec, Modest Guinjoan, assenyala la tendència del treball autònom a perdre pes relatiu quan l'economia millora, la qual cosa vol dir que el treball assalariat creix més. Entre els motius, en detalla la seguretat de tenir una nòmina, uns horaris establerts o l'aversió a assumir el risc empresarial.

Guinjoan afegeix una altra dada: el baix pes del treball autònom en les activitats industrials. Com a raó, argumenta que "la industrial és una activitat que, en general, requereix escala de producció, inversions i organitzacions relativament grans, que s'aborden generalment sota forma societària". A més, també alerta de la baixada dels autònoms del sector agrari, que només suposen el 2% del total.

Tot i aquesta aparent estabilitat en l'evolució d’altes del col·lectiu, els experts que han participat en l’elaboració de l'informe del CTESC demanden informació estadística més fiable sobre els autònoms i una anàlisi sobre l’efectivitat de les mesures de suport. L'accés dels treballadors als concursos públics i la millora de la seva representativitat mitjançant fórmules d'associació com les cooperatives són alguns dels reptes pendents per escurçar les grans diferències de protecció social i laboral que encara existeixen entre assalariats i autònoms.