L'acord entre ERC i PSOE d'aquest dijous sobre el traspàs integral del servei de Rodalies podria posar fi a més d'una dècada de reivindicacions de la Generalitat de Catalunya per assumir-ne el servei complet. El pacte preveu la creació de l'empresa Rodalies de Catalunya, que s'encarregarà de gestionar inicialment el servei. Comptarà amb un consell d'administració amb la participació paritària entre la Generalitat i el Govern espanyol, sota la presidència d'una personada nomenada per l'executiu català.

✊Avui #GuanyaCatalunya amb un acord sense precedents: amnistia per a tothom, resolució del conflicte polític i benestar per a la gent! pic.twitter.com/Zt9qHmLEpY

— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) November 2, 2023

El pacte suposa un pas més -i teòricament definitiu- en traspàs tancat el 2009 i que va entrar en vigor l'1 de gener del 2010. En aquell cas, va permetre que la Generalitat decidís en àmbits com les freqüències, les línies i els preus del servei, però no disposava del finançament ni controlava les infraestructures (catenàries, vies i estacions). Els 300 milions anuals de dèficit pressupostari són així abonats directament per l'Estat a l'operadora, sense la intervenció de la Generalitat.

L'acord contemplava que la Generalitat es fes càrrec de la regulació, planificació, gestió, coordinació i la inspecció, però la infraestructura -vies, catenària i estacions- seguia en mans d'Adif i el material -trens- i el personal continuen sent propietat de Renfe. En el traspàs també s'establia que a la finalització del contracte programa a finals del 2010 la Generalitat podia escollir un altre operador, però -fins a la data- les parts no n'han concretat un de nou i Renfe ha continuat oferint el servei.

Promeses en inversions incomplertes

Els governs de José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy ja havien fet promeses mil milionàries per posar al dia la xarxa, però no es van complir. Ja abans de l'acord pel traspàs, el Pla Rodalies 2008-2015 preveia una inversió superior als 4.000 milions d'euros i el grau d'execució no va arribar ni al 15%, segons el Govern. 

L'any 2013, el conseller Santi Vila i l'aleshores ministra de Foment, Ana Pastor, van acordar una inversió de 306 milions per a actuacions urgents, que amb prou feina va superar el 10% d'execució, segons l'executiu català. El 2017, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va anunciar una inversió de 3.900 milions, en el marc d'un pla de vuit anys.

No va ser fins al desembre del 2020 quan el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, va presentar el nou pla d'actuacions a deu anys vista. Aquest inclou inversió de 6.345 milions en nombroses actuacions de millora a la xarxa i manteniment d'instal·lacions. També incorporava la compra de 101 trens condicionats a la signatura d'un nou contracte programa, tot i que al final Renfe va encarregar-ne la fabricació a Alstom i Stadler al marge. El conseller d'aleshores, Damià Calvet, va mostrar el seu escepticisme i va lamentar o haver pogut participació en l'elaboració del document.

De Vila a Capella: les reivindicacions dels consellers

Han estat diversos els consellers que han exigit al govern espanyol el traspàs complet del servei de Rodalies durant els darrers anys, davant les nombroses incidències i retards en el servei al llarg de tota la xarxa. Des de Santi Vila, passant Lluís Recoder, Santi Vila, Josep Rull, Damià Calvet, Jordi Puigneró, Juli Fernández, fins a Ester Capella, l'actual responsable.

Els retards que pateixen els usuaris són causats per l'execució del Pla de Rodalies, que segons els seus responsables avança a bon ritme, però inclou talls, retards i incidències. Però especialment es deuen a la manca d'inversió dels darrers 20 anys que ha acabat passant factura al servei.