Han passat sis anys des que el projecte va començar a gestar-se. Els ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i de Badalona van buscar la complicitat de la Generalitat per ordenar una superfície de terreny abandonada des que Endesa va posar fi a l'activitat a les Tres Xemeneies l’any 2011. Aquesta setmana, els plens municipals de Sant Adrià i de Badalona han aprovat, de manera provisional, el Pla Director Urbanístic (PDU) que permetrà la construcció de 1.844 pisos -el 40% de protecció oficial-, una zona verda i espai per a activitat econòmica. El document l'ha d’aprovar la Generalitat però serveix com a garantia de suport dels dos municipis implicats.

Tot plegat després que, uns dies abans d'arribar als plens de setembre d'ambdós municipis, la Generalitat s'hagi fet enrere de voler construir més pisos i més petits en l'àrea corresponent als habitatges de protecció oficial. La proposta del govern català passava per aixecar-ne un centenar més, mantenint l'edificabilitat inicial. Una reunió entre representants de Vicepresidència amb l'alcalde de Badalona, Rubén Guijarro, el primer tinent d’alcaldia, Àlex Montornès i el cap de l'oposició, el popular Xavier Garcia Albiol, van frenar els plans de la Generalitat.

"És un repte històric que servirà per posar aquest sector del Barcelonès Nord a la primera línia del país", assegura Rubén Guijarro, "corríem el risc que el projecte es quedés dècades aturat". "No estàvem d’acord amb el canvi d'habitatges de protecció oficial, les explicacions tècniques no ens convencien i preferíem que es tornés a la versió original", diu el primer tinent d’alcalde a Badalona, Àlex Montornès. El regidor d'ERC treballa en aquest projecte des de primera línia. "El PDU és clau per poder desenvolupar aquesta zona i perquè hi puguem generar llocs de treball de qualitat", afegeix Montornès.

El document que haurà d'aprovar definitivament la Generalitat proposa l’ordenació d’un àmbit que ocupa 32 hectàrees situades al front litoral metropolità, comprès entre les vies del tren i el mar i des de la desembocadura del riu Besòs fins al barri de La Mora de Badalona. El sector preveu un sostre residencial de 191.750 metres quadrats on s’hi construiran els 1.844 pisos, 738 dels quals seran de protecció oficial en règim de lloguer. El projecte inclou una zona verda de 40.000 metres quadrats.

L’oposició ciutadana es manté

Però l'arribada de gairebé 5.000 veïns al nou barri residencial que es vol crear a l'entorn de les Tres Xemeneies segueix sense convèncer les 29 entitats que formen l’Entesa per a un gran parc litoral al Besòs. En un manifest que busca la complicitat de la ciutadania, denuncien que el projecte urbanístic de la zona "va en contra de les necessitats socials, econòmiques, ambientals i ecològiques d'aquest territori litoral metropolità".

Per aquest motiu, exigeixen "que es destinin les inversions i tots els esforços necessaris a impedir l'especulació immobiliària del sòl del PDU que es fonamenta exclusivament en polítiques de maximització de les plusvàlues urbanístiques en benefici exclusiu dels grans propietaris i de les immobiliàries". Per donar a conèixer les seves reclamacions, fa uns dies van dur a terme un acte a l’Ateneu Adrianenc.

"Demanem que votin en contra d'aquest PDU perquè és inconcebible tal com està la crisi climàtica que es planifiqui un barri de 5.000 persones en una zona inundable", reclamava Roger Hoyos, president de la Plataforma per a la Conservació de les Tres Xemeneies, una de les entitats signants del manifest. "Es tracta d’un instrument financer", denuncia Hoyos, i "diuen que hi haurà habitatge social però el que proposen no és cap ganga, no és una oferta que pugui donar resposta als joves de Sant Adrià", afegeix.

"El PDU hauria de ser un gran projecte de país per reparar la injustícia ambiental, el deute ecològic amb Sant Adrià i Badalona", diu Francesc Alfambra, president d’Els Verds de Badalona, "volem un parc metropolità per mitigar el dèficit d’espais verds públics al Barcelonès Nord". La pressió ciutadana i la presència de les entitats contràries al pla urbanístic en els plens de dilluns a Sant Adrià i dimarts a Badalona no han frenat l'aprovació del projecte.

El futur: un hub de l'audiovisual i el videojoc

Badalona i Sant Adrià projecten en l'entorn de les Tres Xemeneies un futur ple d’esperança a nivell econòmic. El tràmit urbanístic que ha d'aprovar la Generalitat anirà en paral·lel del que s'està gestant al voltant de l'antiga tèrmica: un hub de l'audiovisual i del videojoc que vol ser en paraules del president, Pere Aragonès, "un dels grans projectes transformadors de la propera dècada a Catalunya". Segons Aragonès, serà "un projecte clau per a un país que vol ser competitiu a nivell econòmic".

Impulsat pels departaments de Vicepresidència i Cultura, el Hub Digital, Audiovisual i del Videojoc serà un parc i centre de recerca, innovació i producció per al sector. Durant la presentació del projecte cultural al campus Diagonal Besòs de la UPC a Sant Adrià, Pere Aragonès assegurava que "tindrà un impacte molt immediat territorial i tangible a la ribera del Besòs i un efecte vessament cap a la resta de barris i ciutats". El hub es preveu posar en marxa l'any 2030.

"Ja tocava", etzibava Rubén Guijarro durant la presentació, "projectes com aquest fan que, per fi, hi hagi una mirada cap a aquesta banda del Besòs i rebem inversions que, durant anys, ens han estat negades". Els alcaldes de Badalona i Sant Adrià han posat de manifest el greuge entre banda i banda de Barcelona pel que fa a les inversions per part de la Generalitat.

Filo Cañete, alcaldessa de Sant Adrià es referia a la fotografia que es van fer els alcaldes d’ambdós municipis, així com representants de l'ajuntament de Barcelona i la Generalitat: "és la foto idònia per tirar endavant un projecte realment de país, no exclusivament de Sant Adrià, que ha de revertir i transformar, on totes les administracions hem d’anar de la mà".

Dins d'aquest projecte, i als peus de l'edifici de les Tres Xemeneies, s'hi ubicarà l'equipament Catalunya Media City. El projecte cultural, amb implicació público-privada, comptarà amb la tecnologia més avançada: platós d'última generació, espais per a creació de continguts interactius, laboratoris de projectes d'intel·ligència artificial, 5G i robòtica o estudis de sonorització i enregistrament de podcasts, entre d'altres.