El Govern de la Generalitat tindrà uns nous pressupostos per aquest 2023. Després d'una negociació que s'ha eternitzat durant més de dos mesos, l'Executiu presidit per Pere Aragonès i el PSC han tancat un acord que garanteix l'aprovació d'uns comptes que ja tenien el vistiplau d'En Comú Podem des de fa setmanes.

El pacte inclou mesures ja acordades amb els comuns, com ara la posada en marxa d'un pla de xoc social xifrat en 555 milions i que inclou qüestions com l'increment en un 8% de les ajudes socials calculades a partir de l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) -arribarà als 615 euros mensuals-, o l'ampliació del parc d'habitatge públic.

El document acordat entre el PSC i el Govern d'ERC posa el focus en temes com l'augment de la inversió en sanitat i educació, una aposta clara per la reindustrialització del país o el foment de la transició energètica, aspectes també defensats i assumit per En Comú Podem, formació que ha celebrat la fumata blanca definitiva als comptes. Però, sobretot, suposa una aposta política per macroprojectes d'infraestructures dels quals ha fet bandera el PSC durant les negociacions amb ERC, com ara el desenvolupament del complex d'oci i del joc Hard Rock, desencallar una via ràpida com la B-40 o Ronda Nord del Vallès i plantejar l'ampliació de "capacitat" de l'aeroport del Prat.

Per tal de garantir el compliment de l'acord, es crearà una comissió de seguiment formada per tres representants del Govern i tres del grup parlamentari del PSC. Tot i que el pacte se signa aquest dimecres, la previsió és que els comptes no siguin una realitat fins al març, un cop s'enllesteixi la seva tramitació parlamentària. Desgranem les claus de l'acord dels pressupostos catalans.

Grans infraestructures

Un cop tancat l'acord, Govern i PSC l'han detallat en dos documents, un dels quals -de tot just dues pàgines- centrat en "grans infraestructures de país". I és aquí on entren els macroprojectes que els socialistes han defensat amb fermesa durant tota la negociació, és a dir, B-40, Hard Rock i aeroport del Prat, i que apareixien com a principals obstacles per aprovar els comptes. Mentre que segons el partit de Salvador Illa són projectes que garanteixin la "generació de prosperitat", ERC no els veu amb el mateix entusiasme i, de fet, és conscient de la ferma oposició que generen en col·lectius ecologistes i del territori. A la pràctica, però, cap dels tres macroprojectes implica una partida específica en els pressupostos de la Generalitat.

En concret, sobre el Hard Rock -de nom oficial Consorci Recreatiu i Turístic de Salou i Vila-seca- l'acord defensa que durant el primer semestre d'enguany se n'ha d'aprovar definitivament el pla urbanístic que permeti, posteriorment, materialitzar el complex. Pel que fa a la B-40, el document parla de "fer efectiu, dins del primer trimestre de 2023, amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana el conveni d'acord i finançament que garanteixi la redacció del projecte de la Ronda Nord". L'execució posterior de les obres hauria d'anar a càrrec de la Generalitat.

I amb relació a l'aeroport del Prat es planteja avançar cap a la seva "modernització", a través d'un acord durant aquest any amb el Govern espanyol per crear "una comissió tècnica que permeti acordar el nou model aeroportuari que necessita Catalunya amb l'objectiu de transformar l'aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat perquè guanyi capacitat i esdevingui un veritable hub intercontinental".

No es parla explícitament d'ampliació de la infraestructura -com ha destacat Laura Vilagrà, consellera de la Presidència- i es defensa que la modernització haurà de fer-se "amb respecte a la biodiversitat, a la convivència amb veïns i veïnes i a les directives ambientals europees, posant especial cura en la preservació de l'espai natural protegit del Delta del Llobregat". Cal recordar que el projecte d'ampliació que tenia el Govern espanyol va descavalcar precisament pel fort impacte ambiental que comportava, inclosa la destrucció de paratges naturals.

Altres qüestions plantejades en aquest àmbit són "assegurar l’execució dels treballs necessaris per completar el Corredor Mediterrani" i avançar cap a un servei de Rodalies "gestionat des de Catalunya", el que passaria per un acord amb el govern estatal per establir el traspàs de "recursos econòmics necessaris per a l'adequada gestió dels serveis ferroviaris que siguin de competència del Govern de la Generalitat, per tal que s'aprovi a la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals".

Reindustrialització i foment de les energies renovables

El document específic sobre les mesures acordades per aprovar els pressupostos té 26 pàgines i es resumeix en tres blocs, sota els encapçalaments de "prosperitat econòmica", "protegir les persones" i "transparència". En el primer apartat es posa l'accent en la reindustrialització de Catalunya, garantint "l'execució de la totalitat dels imports consignats en el Pacte Nacional per a la Indústria, que, per al 2023, són 680 milions d'euros, a fi d'accelerar la transformació del model industrial del país cap a la digitalització i la sostenibilitat". També es dobla la partida de mesures de suport a la indústria -fins als 105 milions- i es vol intensificar les xifres d'inversió estrangera a Catalunya.

A nivell d'energies renovables, es defensa que els comptes han de contenir "els instruments i les dotacions econòmiques necessàries perquè es comportin com un autèntic accelerador de la producció d'energia de fonts renovables a Catalunya". En aquest sentit, es parla d'impulsar "totes les formes de generació i emmagatzematge d'energia renovable: des de la promoció de l'autoconsum, fins la instal·lació de grans projectes de generació d'energia renovable, passant per la creació de comunitats energètiques".

Augment del pressupost de Salut

L'increment de la dotació pressupostària era una qüestió que no generava conflicte entre socialistes i Govern i, finalment, l'acord detalla que serà de 1.284 milions, de manera que la partida final arribarà als 12.212 milions. Entre d'altres, l'augment de recursos ha de permetre assolir objectius com "incorporar especial sensibilitat i èmfasi en col·lectius vulnerables", "consolidar la implantació de mesures sobre el benestar emocional i avançar en l'impuls pressupostari de la Salut mental" o "garantir el nivell de l'activitat ordinària, tant en l'àmbit hospitalari com en l'atenció primària".

El document també recalca la voluntat de reduir les llistes d'espera -s'hi destinen 50 milions-, així com "millorar les condicions laborals i retributives" dels professionals sanitaris, justament l'endemà que el Departament de Salut i el sindicat Metges de Catalunya tanquessin un acord que ha comportat desconvocar la vaga prevista per aquesta setmana. En l'atenció primària, es parla d'abocar-hi una dotació de 2.100 milions i en salut mental el pressupost creixerà en 30 milions, el que ha de permetre "finalitzar el desplegament del programa d'atenció a la crisi dels trastorns mentals a infants i joves".

Més places en residències

A nivell de drets socials, una de les claus és que es manté el projecte de pla pilot de la renda bàsica universal, pactat en el seu moment entre ERC i la CUP per aconseguir la investidura d'Aragonès com a president i que el PSC qüestionava. Ho ha confirmat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà. A banda de l'increment dels subsidis socials en un 8%, l'acord posa el focus en l'atenció a la gent gran, amb un increment de les tarifes que es paguen al sector residencial, el que ha de permetre millorar les condicions salarials d'un col·lectiu especialment precaritzat.

També es parla de reduir en un 50% el temps d'espera per a la valoració del grau de dependència i discapacitat, així com de destinar 56 milions a incrementar durant el 2023 en 2.000 el nombre de places residencials i centres de dies, això sí "prioritzant les d'iniciativa pública".

Impuls de la gratuïtat a les escoles bressol

En matèria d'ensenyament, l'acord pressupostari comporta un increment en més de 50 milions del finançament de les escoles bressol, per tal de garantir la "gratuïtat" de l'etapa de dos anys "a totes les llars d'infants de Catalunya", a banda d'un augment dels recursos per poder desplegar el pacte contra la segregació escolar i impulsar l'escola inclusiva. A nivell universitari, es destinaran 15 milions a millorar la docència, amb la intenció de transformar el professorat associat a lector "per revertir la seva precarietat laboral". També s'incorpora una "aportació mínima" de 125 milions pel pla d'inversions universitàries pel quadrienni 2023-2027.

Recursos extres per a la CCMA i més Mossos

El document inclou moltes altres mesures entre les que podem destacar que s'acordi convocar anualment 840 noves places d'agents dels Mossos d'Esquadra, bona part dels quals hauran d'anar destinats a la ciutat de Barcelona. També s'incrementen els recursos de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que disposarà de 32 milions més "per afavorir nous projectes audiovisuals". A banda també es farà un estudi per estudiar la integració de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) a la CCMA.

La situació de sequera també es trasllada als comptes i es materialitza en l'impuls de les infraestructures per dessalar aigua o per produir-ne de regenerada. Es parla d'un pacte nacional de l'aigua i, entre d'altres aspectes, es defensa doblar el volum d'aigua regenerada a Catalunya fora de l'Àrea Metropolitana de Barcelona en els propers cinc anys, a més d'impulsar el projecte d'una nova planta de regeneració d'aigua del Besós, així com impulsar l'ampliació de la dessaladora de la Tordera.

En transport públic el document exposa diverses actuacions de millora al Metro de Barcelona, a les línies de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), així com "seguir treballant pel desplegament del servei de rodalies ferroviàries de Lleida, negociant a tal efecte amb l'operador actual, RENFE, la millora de la freqüència de pas dels combois a l'àrea mentre no es faci el canvi d'operador a FGC, previst pel 2025".

L'increment de la partida de Cultura -que arribarà a l'1,5% del pressupost de la Generalitat, apropant-se al 2% que reclama al sector- o l'augment en 10,2 milions dels recursos de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament són altres aspectes que apareixen al document. En canvi, no es fa referència al tancament de delegacions de la Generalitat a l'exterior, una altra demanda del PSC que no es portarà a terme.