L'esperada reunió entre Quim Torra i Pedro Sánchez ha servit per constatar diverses coses. La més important és que les posicions de la Generalitat i el Govern espanyol segueixen molt allunyades sobre quin ha de ser el camí per resoldre el conflicte polític a Catalunya. Alhora, però, l'encontre, que ha fet córrer rius de tinta els darrers dies, també ha permès evidenciar que s'ha recuperat una certa normalitat institucional entre els dos executius, que reconeixen que hi ha "conflicte" a Catalunya i comparteixen la voluntat que es resolgui per la "via del diàleg". A partir d'aquí les interpretacions de per on passa aquest diàleg difereixen notablement.

En un món extremadament marcat pels símbols i els gestos, aquest dijous al vespre n'hi ha hagut uns quants de significatius. La reunió -o cimera, en funció de qui en parlés- ha començat amb retard al Palau de Pedralbes, bàsicament perquè Pedro Sánchez ha arribat fora de l'hora prevista. Un cop ho ha fet, l'ha rebut Quim Torra i ambdós s'han reunit en solitari, durant al voltant d'una hora, mentre que en paral·lel hi havia una altra trobada entre el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, amb la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, i la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet. Posteriorment, tots sis s'han trobat, en el que ha estat una "tercera reunió" en paraules d'Artadi o una simple "trobada" de "minuts" per fer-se fotos, segons Batet.

De la cimera o reunió, li poden dir com prefereixin, n'ha sortit un comunicat conjunt, que després cada part ha interpretat a la seva manera. I és que el gran consens a la societat catalana passa per un referèndum d'autodeterminació, segons la Generalitat -i bona part de les enquestes-, mentre que per a la Moncloa això s'aconsegueix amb una nova reforma de l'Estatut. El comunicat, molt breu, diu exactament el següent:

"[Els dos governs] coincideixen en l'existència d'un conflicte sobre el futur de Catalunya. Tot i que mantenen diferències notables sobre el seu origen, naturalesa, o les seves vies de resolució, comparteixen, per sobre de tot, la seva aposta pel diàleg efectiu que vehiculi una proposta política que compti amb un ampli suport en la societat catalana.

Per això, i amb l'objectiu de garantir una solució, han de seguir produint-se els espais de diàleg que permetin atendre les necessitats de la societat i avançar en una resposta democràtica a les demandes de la ciutadania de Catalunya, en el marc de la seguretat jurídica.

La via del diàleg requerirà de l'esforç de totes les institucions, dels actors polítics i de la ciutadania. Ambdós governs es comprometen a treballar per fer-lo possible."

"Necessitat d'una resposta democràtica"

 Mentre que Torra i Sánchez sortien del Palau de Pedralbes per creuar la diagonal en direcció a l'Hotel Princesa Sofia on es feia el sopar de la patronal Foment del Treball -tot i que el president català n'ha marxat un cop ha pronunciat el seu discurs-, Artadi i Batet s'han encarregat de respondre la premsa. Per a Artadi, del que es tracta ara és d'entrar en "mesures concretes que facin aquest diàleg més efectiu". Segons ha comentat, Torra ha plantejat qüestions com la "necessitat d'una resposta democràtica per a Catalunya que respecti els drets tant a nivell individual com col·lectiu dels catalans"; la separació de poders a l'Estat; la no judicialització de la política i, per tant, la no ingerència dels tribunals a la sobirania del Parlament; i que no hi hagi una nova aplicació del 155".

Per tal d'avançar en aquest diàleg, la consellera ha explicat que al gener hi haurà una nova trobada, en un escenari encara per concretar, a la que no participaran els dos presidents, sinó ella mateixa i Pere Aragonès per part catalana, i Carmen Calvo i algun altre membre de l'executiu central per part estatal. Artadi ha afegit que durant la trobada també s'ha plantejat que hi ha "un problema de qualitat democràtica a l'Estat" que "no és només a Catalunya", si ve en aquest territori "es manifesta de manera més dramàtica, amb l'existència de presos polítics".

Tot i que la hipotètica celebració d'un referèndum acordat a Catalunya no s'ha abordat a la cimera -de fet, les propostes concretes s'han deixat, novament, per al futur-, Artadi ha manifestat als mitjans que la Govern està "fermament compromès amb l'autodeterminació" i que s'ha explicat que els grans consensos que hi ha a Catalunya tenen a veure amb la "República, la defensa de les institucions catalanes i el referèndum com a mecanisme per expressar la voluntat popular".

El Govern de Sánchez insisteix en la reforma de l'Estatut

No ha estat cap sorpresa que el diagnòstic no hagi estat compartit per l'executiu estatal. Batet ha reiterat que per al Govern de Sánchez "no existeix el dret a l'autodeterminació" i, en qualsevol cas, un "referèndum que planteja una resposta binària no suposa una solució", sinó que la solució "és buscar consensos transversals i això es pot plasmar, per exemple, a través d'un Estatut que tindria el seu referèndum associat". "L'únic instrument que ens pot oferir una solució a mig i llarg termini és el diàleg", ha insistit Batet, que ha afegit que ara mateix no hi ha una "proposta determinada" per part estatal, si bé ha insistit que el diàleg també ha d'existir "en el marc del Parlament i entre catalans".

"Tenim la voluntat d'impulsar el diàleg entre els dos governs, dins de l'ordenament jurídic", ha subratllat Batet que ha reconegut que el conflicte polític català "és un dels principals problemes" que té l'Estat espanyol i deixant ben clar, novament, que la solució polític que vol el PSOE s'ha d'encabir dins de "la Constitució i l'Estatut". La ministra també ha destacat els "avenços" en la relació dels dos governs des de l'estiu, que s'han traduït en la constitució de diverses comissions i més de "25 trobades" entre ministres i consellers.

Sigui com vulgui, el diàleg sembla que continuarà, tot i que es fa difícil pensar que curt termini s'arribi a un punt de trobada assumible per les dues parts. Més tenint en compte que per a la dreta espanyola de PP i Cs, cada cop més escorada amb la puixança de Vox, el diàleg amb la Generalitat és gairebé una "traïció" a Espanya i que per una part significativa de l'independentisme -com CDR, l'ANC o la CUP- les reunions de la Generalitat amb el govern estatal tampoc resoldran el conflicte. En qualsevol cas, la reunió s'ha pogut celebrar dins una certa normalitat -la protesta al carrer convocada pels CDR i Arran no ha reunit gaire més d'un centenar de persones- a l'espera del que succeeixi aquest divendres a les moltes mobilitzacions de rebuig del consell de ministres que es farà a la Llotja de Mar.