Ada Colau té marcat a la seva agenda el 4 de març com a dia de tribunals. És la data assenyalada pel jutjat d'instrucció número 21 de Barcelona perquè l'alcaldessa de Barcelona declari com a imputada per respondre sobre una querella per la concessió de subvencions de manera presumptament irregular a determinades organitzacions dels moviments socials, entre les quals hi ha la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), de la qual Colau va ser portaveu a Catalunya abans d'entrar en política.

El cas no tindria més transcendència que esperar la resolució judicial com tants altres processos a l'entorn de la gestió dels diners públics si no fos perquè aquesta mateixa querella va ser desestimada per la fiscalia fa uns mesos i malgrat això ara ha estat novament reoberta per un jutjat. I també perquè és l'onzena querella que rep Colau i el govern municipal de sectors ideològicament i amb interessos confrontats amb les polítiques dels comuns. Les deu primeres van ser arxivades i cal esperar pels antecedents que l'actual acabarà igual, però la suma de demandes porta dirigents de Barcelona en Comú a parlar de veritable "teranyina judicial" contra Colau i la seva formació política en un intent d'assetjament i enderrocament de l'actual alcaldessa de la capital catalana.

Públicament es mostren convençuts que tot acabarà en res, però en privat manifesten inquietud per "l'intent de perjudicar la imatge de Colau" i desgastar-la políticament. És a dir, per si en el fons no estem entrant en un episodi de lawfare, o el que és el mateix d'instrumentalització dels mecanismes judicials amb finalitats i objectius polítics. Una guerra judicial parlant en plata. Que veient els nivells de politització de la justícia o de judicialització de la política que s'observen a l'Estat espanyol en general, i amb una intensitat especial a Catalunya en particular, fa que es pugui esperar qualsevol cosa.

Estratègia de lawfare

Per a Barcelona en Comú aquesta "estratègia de lawfare" és "un atac directe al debat democràtic". "El que està en joc és que la ciutadania i els seus representants polítics escollits democràticament puguin decidir o no sobre les qüestions que els afecten. És una qüestió de salut democràtica i de defensa de drets i llibertats", asseguren.

Les onze "emboscades" judicials -en paraules d'un dirigent dels comuns- contra Colau i el seu govern municipal provenen de tres sectors predominantment, segons expliquen aquestes mateixes fonts: empreses privades concessionàries contràries a la remunicipalització de serveis públics, holdings immobiliaris i hotelers enfrontats amb l'Ajuntament de Barcelona per la política d'habitatge i grups d'interès en forma d'associacions amb afinitats ideològiques cap a l'extrema dreta.

L'onzena querella que portarà Colau a testificar com a imputada prové precisament d'aquest darrer sector. Té el seu origen en una autodenominada i desconeguda Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica (ATCD) que acusa Colau i el seu equip de presumptes irregularitats en la concessió de subvencions i li atribueix els delictes de prevaricació, frau en la contractació, malversació de fons públics, tràfic d'influències i negociacions prohibides a funcionaris.

La querella d'ATCD que ara ha admès a tràmit el jutjat número 21 es va presentar al desembre. Però el març de l'any passat els també autodenominats Advocats Catalans per la Constitució –de tendència ultradretana– van denunciar a la fiscalia uns fets similars, investigació que va ser arxivada pel ministeri públic al juliol. L'associació va denunciar que diverses subvencions per valor de 3,4 milions d'euros a l'Observatori DESC (de supervisió de drets fonamentals) –entitat on Colau va treballar abans de dedicar-se a la política-, la PAH –de la qual va ser portaveu-, l'Aliança contra la Pobresa Energètica i Enginyeria Sense Fronteres eren presumptament irregulars.

L'associació incloïa a la denúncia acusacions de prevaricació, frau en la contractació, tràfic d'influències i malversació i atribuïa el fet que fossin subvencions directes a l'objectiu de sortejar una licitació oberta o un concurs. I a més de Colau la querella incloïa altres membres del govern municipal. Fiscalia va optar en aquell moment per arxivar el cas. Ara no només s'ha reobert la mateixa causa, sinó que la Fiscalia Anticorrupció es podria fer càrrec de la qüestió i Colau haurà de declarar sobre això.

El codi ètic i el rebuig a dimitir

En el pla polític s'ha obert un front d'exigència de dimissió per part d'alguns sectors mediàtics i polítics que asseguren que Colau incompliria el mateix codi ètic de Barcelona en Comú en cas d'imputació. Però segons la formació, la situació actual en cap cas obliga Colau a la dimissió. "El Codi Ètic de BComú concreta que la dimissió ha de ser només en casos en què hi hagi un presumpte ànim de lucre personal". En el cas actual no hi ha cap acusació d'aquesta mena, puntualitzen des de la formació política. "El que s'està investigant són subvencions a entitats que concedeix la Comissió de Govern com a òrgan col·legiat", recorden. I apunten que moltes d'aquestes subvencions ja s'atorgaven a l'etapa anterior a Colau sota l'alcaldia del convergent Xavier Trias.

Un dels grups municipals més durs amb Colau ha estat el de Junts que en paraules de la seva portaveu, Elsa Artadi, assegura que "exigim la màxima transparència i celeritat i la màxima col·laboració per part del govern municipal i la seva alcaldessa perquè no hi hagi cap ombra de dubte", va afegir. El partit ha subratllat que Barcelona "mereix i necessita saber" que no s'ha comès cap irregularitat ni s'ha malversat cap euro al consistori. "La ciutat ha de ser referent en polítiques transparents i ha de tenir una política de tolerància zero amb la corrupció", ha afegit. Alhora que recordava que Colau va aprofitar al seu dia electoralment acusacions falses de corrupció aparegudes a El Mundo en plena campanya electoral contra Xavier Trias donant-les per bones. Per part seva, el PP i Ciutadans han demanat la dimissió de Colau com a alcaldessa.

Colau es defensa i contraataca

Ada Colau es mostra convençuda de "la intencionalitat política" de la querella i ha desenvolupat una contraofensiva mediàtica amb diverses compareixences públiques en què ha declarat que "aquests fets ja es van arxivar i ara és estrany que aparegui una associació que ningú coneix i ho denunciï de nou". "Ja portem deu querelles arxivades i esperem que passi el mateix amb aquesta", va afirmar Colau, que va expressar "total tranquil·litat" davant la citació. De moment, va afegir, l'única dada que té és que els fets pels quals se la cita es van arxivar per part del ministeri públic i defensa que a l'Ajuntament s'ha actuat correctament.

D'altra banda, Colau ha remarcat que l'entitat que s'ha querellat, l'Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica (ATCD), no té activitat coneguda a la ciutat de Barcelona, ​​però, ha afegit, és coneguda per haver presentat esmenes al reglament de participació per impedir una consulta sobre la municipalització de l'aigua i una querella contra l'Ajuntament de Valladolid relacionada també amb la municipalització de l'aigua.