Público
Público
AVANÇAMENT EDITORIAL

Un tast de la nova edició en català de
'Per què tornaves cada estiu'

Avançament editorial de 'Per què tornaves cada estiu', un llibre de Belén López Peiró que tracta sobre l’abús sexual a una menor traduït ara al català per Bel Olid. Arribarà a les llibreries la setmana vinent.

Bel Olid al pati de l'Ateneu Barcelonès. LAURA AZNAR
L'escriptora Bel Olid, en una imatge d'arxiu a l'Ateneu Barcelonès, ha traduït al català el llibre de Belén López Peiró 'Per què tornaves cada estiu'.

Hi ha llibres que potser no són agradables de llegir, que incomoden, que sacsegen i trasbalsen, però que quan els acabes malgrat la cruesa del text, te n’alegres d’haver-los llegit; i el 'Per què tornaves cada estiu' de Belén López Peiró és d’aquesta espècie. El volum el publica Pol·len edicions amb la traducció al català de Bel Olid i arribarà a les llibreries la propera setmana.

Al llibre no hi queden angles morts. L’autora una vegada va decidir explicar la seva història, va optar per fer-ho incorporant totes les veus implicades, i això vol dir que a banda d’incloure la seva, hi ha la del violador, la del perit psicològic, la dels seus familiars i també els documents oficials de la investigació judicial. El resultat és una novel·la on Belén López Peiró reconstrueix la història dels abusos sexuals que va patir quan era adolescent per part del seu tiet, un policia violent i poderós. Amb valentia i fugint de victimismes fàcils, l’autora converteix la seva experiència en una obra literària però també una obra política i de denúncia que no permet mirar cap a un altre costat i fer com si res.

"Creiem que el missatge d'aquesta novel·la, és dur, però necessari"

"Vam conèixer el llibre a la fira del llibre de Buenos Aires de 2019, on teníem stand amb un grup d'editorials independents i de pensament crític del que formem part que es diu Cardumen. L'editorial MadreSelva, de Buenos Aires, amb qui ja vam fer altres coedicions, havia publicat l'original, que va tenir un gran impacte a Argentina. Quan el vam llegir, ens van sacsejar i vam sentir que aquest llibre també s'havia de poder llegir aquí, ja que, malauradament, el que ens explica aquest llibre passa a tot arreu. Creiem que el missatge d'aquesta novel·la, és dur, però necessari. L'abús a menors és freqüent, un de cada cinc menors el pateixen en el nostre territori, però és un fet invisibilitzat. Ens alerten que el perill és als carrers, en les travessies fosques, i no obstant això, la gran majoria de les agressions passen dins de casa. Les paraules de Belén denuncien aquests fets, al mateix temps que resulten empoderadores", argumenta l’editora del llibre Aida Iglesias de Prada.

Per a l’escriptora i traductora Bel Olid, aquesta ha estat una traducció molt difícil, perquè a banda de les múltiples veus narratives i de saber que és una història veritable, és fa dur de llegir i més de traduir. "Vaig llegir el llibre a l’Argentina abans que me’l proposessin per traduir, i en aquesta ocasió traduir ha volgut dir reescriure. No va ser agradable traduir-ho, vaig patir una mica", reconeix l’autora de 'Follem?'.

Olid: "No va ser agradable traduir-ho, vaig patir una mica"

Bel Olid considera que aquest text a banda del valor testimonial és important perquè "malgrat que sabem que aquestes coses passen se’ns escolta a mitges". En aquest llibre apareixen molts personatges que callen, que mirem cap a un altre costat, i aquest callar Bel Olid considera que "ja és una manera de prendre partit", perquè "quan veus una violència així, no només ho fa una persona, sempre hi ha qui ho tolera, sempre hi ha qui ho facilita", sosté Olid.

Malgrat la duresa del conjunt del text, el llibre pot interessar a tothom, perquè com apunta Bel Olid, "està molt bé buscar l’evasió en la literatura, però també està bé buscar la reflexió". Tot seguit un fragment d’aquest 'Per què tornaves cada estiu' de Belén López Peiró, publicat en català per Pol·len Edicions i que arribarà a les llibreries la setmana vinent.

Belén López Peiró, autora del llibre.
Belén López Peiró, autora del llibre.

Avançament editorial: 'Per què tornaves cada estiu'

Tot va començar quan ell et va fer mal. Ja sabem que tu no ho vas triar, tu no hi vas tenir res a veure tot i que ell et fes sentir el contrari. Però et va tocar. Et va tocar a tu. Què hi vols fer? Tots arrosseguem una roca, a tu te n’ha tocat una de grossa i de ben pesada. D’acord, sí, però sempre pot ser pitjor. Com a mínim no et va violar. O això creus. Però vaja, en fi, després la que ha continuat fent-te mal has sigut tu. Sí. Perquè ell va començar. Et va fotre en un merder, et va emmerdar fins a les celles. Et va magrejar, et va tirar a terra, et va passar per sobre, et va arrossegar, et va deixar en pilotes, et va ficar els dits, et va obrir de cap a cap. Però després, després de l’últim cop que ho va fer, vas ser tu la que va continuar. I fa més mal, oi? Sí, fa el doble de mal, perquè no t’ho fa algú altre, t’ho fas tu mateixa. Perquè pots fer-ho tot, excepte curar-te. Perquè pots fer-ho tot, excepte oblidar-te’n. Perquè ets l’única que no perdona: no et perdones haver-lo deixat, no et perdones ser qui ets, no et perdones voler ser una altra persona. Tot i que t’esgarrapis, tot i que et facis mal, tot i que et calis foc, sempre estaràs dins aquest cos. Així que val més que et treguis els guants i baixis del ring.

Segur que no vas poder jugar mai a fet i amagar, i encara menys tenir amics nois. Ui, ara que hi penso, segur que tampoc pots cardar. Perquè cada cop que un home et mira tu acotes el cap. Perquè cada cop que un tio se t’acosta se’t posa la pell de gallina. Perquè cada cop que et toquen el cul o t’acaronen els pits tu no vols menjar-l’hi, ni tampoc fer-li una palla. Deus tenir terror de tocar-los i que et toquin. Terror que se t’acostin i et freguin. Segur que no podràs acabar mai, disfrutar un bon clau. Seràs frígida la resta de la teva vida. I això ho tens clar. Segur que veus les teves amigues, aquelles putes divines, i t’encantaria ser com elles. Les mires amb les faldilles curtes, els cabells recollits, remenant el cul, i penses que no podràs mai. No seràs mai com elles. Perquè cada cop que et poses uns pantalons curts et passes hores davant del mirall pensant que altres tios podrien mirar-te. I aquest desig és el que et terroritza, i aquestes cames les van magrejar i ja no et pertanyen. Cames de nena, de nena tia bona, de tia bona castrada.

Portada del Llibre de Belén López Peiró traduït al català per Bel Olid.
Portada del Llibre de Belén López Peiró traduït al català per Bel Olid i editat per Pol·len..

No m’agrada que estiguis amb ell. És poc home per a tu, no trobes, Flor? No té caràcter. A més, és tímid, no et sabrà portar. Jo de tu m’esperaria una mica més, encara ets molt jove per tenir nòvio. Tampoc m’agrada que et quedis a casa seva, que hi passis la nit. M’agrada que estiguis amb nosaltres, còmoda. O és que no et cuidem bé? Sé que la tieta no cuina, però jo sempre et preparo l’esmorzar i te’l duc al llit, ben calentó. Pensa-hi bé, qui et tracta millor? L’has de deixar. Recorda’t que també vens cada diumenge a dinar pasta a casa la meva mare. Fins i tot et ratlla el formatge com t’agrada. I et portem a San Pedro sempre que les noies van a comprar-se roba, així les ajudes a triar. Quan t’ha portat a passejar, ta mare? Si sempre és a la feina. I als estius? Si no fos per nosaltres, estaries tancada al pis de la Capital. Però no, vens amb nosaltres al club, anem plegats a la piscina. Te’n vaig fer sòcia, no t’oblidis que al gener has de renovar el carnet. Ah! I el certificat, així pots venir amb mi i juguem una mica a l’aigua amb la Florencia. Recordo el primer dia que vas venir, que anaves plena de polls, com la resta de les teves cosines. No ho diguis, però cada cop que venies ens rentàvem tots el cap amb aigua oxigenada. I mira, de vegades les coses no canvien. Però, vaja, una mica has millorat. També has baixat de pes. Estaves grassa i elles es van preocupar per tu. Tampoc no va caldre fer gran cosa. Ta mare no tenia un cèntim i ton pare ni apareixia. T’enviaven gairebé en pilotes, amb deu pesos a la butxaca. Nosaltres t’alimentàvem, menjaves el que li agradava a ta cosina. Et vam malcriar. El dia que vas fer quinze anys et vam regalar una brusa de lluentons que et vas posar amb una faldilla negra. Duies l’esquena a l’aire, suau, cremada pel sol. Amb aquestes pigues que se’t veuen només a estones, de nit, i que fan venir ganes d’arrencar-te-les, una a una, amb les dents. Res, una brusa molt maca. Per això em sembla que no et convé marxar. No pots. Oi, Flor?

¿Te ha resultado interesante esta noticia?