Manuel Marchena retorna al Congrés i al Senat la potestat per decidir sobre la possible suspensió dels cinc presos provisionals del procés que van ser triats parlamentaris a les Corts Generals a les eleccions generals del 28-A.

En un escrit donat a conèixer aquest dijous, el president de la Sala penal del Tribunal Suprem respon a la missiva remesa el dimecres per la presidenta de la Cambra Baixa, Meritxell Batet, argumentant que només li toca "reiterar el que ja va ser raonat", això és: que el Congrés dels Diputats i el Senat són els òrgans competents per decidir sobre aquesta qüestió.

A més, el tribunal que ha de jutjar la cúpula del procés català titlla d'"inviable" la petició de Batet, que els va requerir l'elaboració d'un informe sobre la situació i els passos a seguir. "La configuració constitucional del Tribunal Suprem fa inviable l'elaboració de l'informe requerit", diu la missiva rubricada per Marchena.

Les dues institucions que ostenten la més alta representació del poder judicial i legislatiu, el Suprem i el Parlament, han protagonitzat aquesta setmana un intercanvi de la ‘patata calenta’ de la suspensió. Lluny d'acabar amb la resposta de Marchena, la Mesa del Congrés celebra aquest dijous la seva primera reunió, en la qual debatrà sobre aquest assumpte i previsiblement donarà alguna resposta. El Senat ha optat per posposar les deliberacions sobre la situació de Romeva per la setmana vinent.

El divendres, l'Alt Tribunal va requerir a la Cambra Baixa i al Senat, un escrit en el qual els instava a decidir sobre la situació dels llavors diputats electes Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, així com del senador Raül Romeva. Els cinc van ser autoritzats pel Suprem per assistir a la sessió constituent de les Corts, el dimarts, i per tant van adquirir la seva condició plena de diputats i senador, respectivament.

I la Fiscalia entra en acció

Per si no fos prou, hores abans de conèixer-se la carta de Batet, també el dimecres, la Fiscalia va demanar l'Alt Tribunal que comuniqués a les Taules de totes dues cambres l'"aplicació immediata" de l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal, que permet la suspensió dels cinc parlamentaris.

En concret, aquest article estableix que, quan existeixi un processament ferm per un delicte de rebel·lió, i es decreti presó provisional -com és el cas-, el processat que ostenti un càrrec públic queda suspès d'aquestes funcions. El Tribunal només ha donat resposta a Batet, malgrat que la seva carta és posterior a l'escrit de Fiscalia, i ha optat per obviar la reclamació del Ministeri Públic.

Amb tot, Marchena despatxa aquesta qüestió en tot just dos paràgrafs, i s'acomiada destacant que la causa "seguirà el seu curs", i que "és missió del tribunal salvaguardar les finalitats del procés".

Tornant a la Mesa del Congrés, l'article 21.1 del seu Reglament recull que un parlamentari quedarà suspès de les seves funcions si la cambra dóna el vistiplau al corresponent suplicatori del tribunal, l'ordre de processament és ferma, i el diputat en qüestió es troba a la presó provisional. No obstant això, el Suprem va rebutjar la procedència de remetre aquest suplicatori a les cambres perquè li autoritzessin a continuar amb el procés, com demanaven les defenses, com també va rebutjar posar-los en llibertat.

Vist l'intercanvi epistolar entre Congrés i Suprem, i donada l'evident intenció de l'Alt Tribunal per esquivar aquesta qüestió, no sembla que la forma de procedir davant aquesta situació estigui tan clara com sosté el Ministeri Públic.