No hi ha hagut prevaricació. Aquesta és la conclusió de la Sala Penal del Tribunal Suprem, que aquest dilluns ha rebutjat admetre la querella que va presentar el passat dia 1 de juny el president de la Generalitat, Quim Torra, contra l'aleshores president del Govern central, Mariano Rajoy, per no publicar al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) el decret de nomenament dels primers consellers del seu govern, entre els quals hi havia polítics empresonats en la causa contra l'independentisme. 

La sala, en la seva resolució, considera que les actuacions tant de Rajoy com de l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría -contra qui també anava dirigida la querella- "no permeten inferir, ni tan sols indiciàriament, la comissió d'un delicte de prevaricació administrativa per omissió". La resolució recull la posició de la Fiscalia, que considera que la denegació de la publicació del Decret 2/2018 de 19 de maig de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, pel qual es van nomenar els primers consellers, entre els quals els exconsellers cessats i en presó preventiva Josep Rull i Jordi Turull, no pot ser considerat com un acte "injust i arbitrari" en els termes exigits pel Codi Penal segons la pròpia interpretació del Tribunal Suprem.

"Les facultats conferides en virtut de l'article 155 al Govern de la Nació impliquen atorgar-li la realització d'un judici de valor sobre si la resolució de la Generalitat de Catalunya que s'analitza és contrària a aquest ordenament, i si això així es considera, pot i ha de oposar-se a la publicació de la resolució ", afegia el fiscal en la seva argumentació. El fiscal estenia les mateixes consideracions a Toni Comín i Lluís Puig, a Bèlgica, que també van ser nomenats inicialment com a consellers per Torra. Posteriorment, el president de la Generalitat va signar un altre decret en què substituïa Rull, Turull, Comín i Puig per altres consellers no imputats en la causa contra l'independentisme.

També aquest dilluns, el fiscal del Tribunal Suprem Fidel Cadena ha sol·licitat a la Sala Penal del mateix tribunal que confirmi el processament dels dirigents independentistes catalans imputats per rebel·lió, segons informa Europa Press a partir de fonts presents en la vista d'apel·lació. Cadena hauria parlat de "crònica d'una rebel·lió anunciada", i ha demanat que el tribunal confirmi "en tots els seus termes" les conclusions del jutge instructor, Pablo Llarena.

La decisió manté la línia del ministeri públic pel que fa al procés contra el sobiranisme, tot i el canvi de color al Govern central. En aquest sentit, les defenses havien al·ludit al nou moment polític i fins i tot al fet que "el dret penal també és negociació" per insistir que tant el processament com les ordres de presó dictades per Llarena han de ser revocades. L'al·lusió a la negociació de les qüestions penals d'aquest cas l'ha realitzat l'advocat de l'exvicepresident Oriol Junqueras i d'altres investigats d'ERC Andreu Van den Eynde.

L'advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, per la seva banda, ha explicat als mitjans que totes les defenses havien "reiterat tant la falta d'indicis racionals del delicte de rebel·lió i del delicte de malversació com el cúmul d'irregularitats que s'han donat en tota la tramitació de la instrucció", per la qual cosa ha demanat "la nul·litat de tota la instrucció i de la pròpia ordre de processament".