Tot el darrer govern de Carles Puigdemont, a més dels Jordis, Forcadell i Rovira, processats. La major part, pel més greu dels suposats delictes que els imputaven, el de rebel·lió. El jutge del Suprem Pablo Llarena ha dictat aquest divendres resolució de processament pel delicte de rebel·lió contra 13 dirigents del moviment independentista: el president cessat, Carles Puigdemont; el vicepresident cessat, Oriol Junqueras; el conseller cessat i candidat a la presidència, Jordi Turull, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell; els consellers cessats Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Toni Comín i Clara Ponsatí , el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, i la número 2 d'ERC, Marta Rovira -que no ha acudit al Suprem i s'ha exiliat-. D'aquests, el Suprem processa en rebel·lia els que ja estaven exiliats: Puigdemont, Ponsatí i Comín i, des d'aquest mateix divendres, Rovira. 

A més, Llarena processa pel suposat delicte de malversació tots els membres del darrer govern de Puigdemont: els nou ja processats per rebel·lió i Meritxell Borràs, Carles Mundó, Lluís Puig i Meritxell Serret -aquests dos darrers, exiliats, els processa en rebel·lia-. El jutge processa igualment per malversació l'exconseller Santi Vila, que va abandonar l'executiu just abans de la declaració d'independència.

La Fiscalia ha demanat que tornin a ser empresonats Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell, sense possiibilitat d'obtenir llibertat sota fiança-

Altres dotze processats per desobediència

El Suprem processa igualment, pel suposat delicte de desobediència, els membres sobiranistes de la mesa del Parlament de la darrera legislatura: Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet (tots ells de JxSí), i Joan Josep Nuet (CSQP). També processa, per desobediència, les exdiputades de la CUP Anna Gabriel (en rebel·lia) i Mireia Boya. 

Només tres de les 28 persones imputades en la macrocausa contra el procés sobiranista se salven de ser processades: l'expresident Artur Mas, la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, i l'expresidenta de l'Associació de Municipis Independentistes (AMI), Neus Lloveras.

Llarena sospita

El jutge Llarena pensa que l'estratègia de ruptura del sobiranisme no ha acabat amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, sinó que es troba "latent i pendent de represa" quan es recuperi "el ple control" de les competències autonòmiques. En l'ordre de processament de 25 implicats en el "procés", Llarena diu que aquesta possibilitat s'aprecia "cada vegada amb major nitidesa".

El magistrat exposa que el Llibre Blanc de la Transició Nacional de Catalunya contemplava que en el cas que la independència no fos consentida per l'Estat, "la secessió s'aconseguiria reprenent la desobediència permanent al marc constitucional i legal" i que seria el manteniment de la mobilització ciutadana el que "acabaria per forçar a l'Estat a reconèixer la nova república".

El referèndum com a delicte

Pablo Llarena afirma, a més, que el president Puigdemont, el vicepresident Junqueras i l'aleshores conseller d'Interior Joaquim Forn sabien "sobradament" que en la jornada del referèndum de l'1 d'octubre hi hauria una "escalada de violència", ja que havien estat advertits d'això pels Mossos d'Esquadra en una reunió.

En l'acte de processament per rebel·lió diu que el 28 de setembre, tres dies abans del referèndum, els màxims responsables dels Mossos es van reunir amb els tres responsables del Govern.

En la trobada els van informar que, encara que "havia imperat fins llavors un pacte tàcit de no violència, la gran quantitat de col·lectius mobilitzats en aquelles dates, (entre ells el comitè de defensa del referèndum, estudiants, bombers, etcètera), feien preveure una ruptura respecte a situacions passades i una escalada de violència, amb brots importants d'enfrontament", per la qual cosa el que aportava seguretat "era eludir la votació de l'1-0", afirma.

"Malgrat això, la decisió dels membres del Govern va ser que la votació havia de celebrar-se", afegeix el jutge a l'apartat de l'ordre de processament dedicada a l'actuació de l'executiu de Puigdemont.

Així, explica com després de la reunió de coordinació policial les conselleres d'Ensenyament Clara Ponsatí i de Treball Dolors Bassa van assumir la direcció dels centres escolars i cívics per oferir locals per celebrar la votació.

El jutge, en línia amb els informes de la Guàrdia Civil, xifra en 1,6 milions d'euros els diners públics es van utilitzar l'1-O.

Però l'actuació dels integrants del Govern processats es va remetre a molt abans. Llarena cita el moment en què van signar la convocatòria del referèndum i com van seguir després amb el procés "malgrat les reiterades declaracions d'inconstitucionalitat i de nul·litat de les diferents iniciatives parlamentàries" anteriors.

El magistrat diu textualment que els òrgans executius de la Generalitat "van continuar amb la permanent i obsessiva activitat per crear les denominades estructures d'Estat (...), així com per divulgar el seu projecte i impulsar el major suport que pogués obtenir-se de la comunitat internacional i de la ciutadania".