El president d'ERC, Oriol Junqueras, no podrà ser candidat a les properes eleccions al Parlament, en principi previstes pel 2025, ja que el Tribunal Suprem ha decidit mantenir la seva inhabilitació fins a l'any 2031. L'alt tribunal ha hagut de revisar la sentència dictada en el judici del Procés arran de la reforma del Codi Penal -que va suposar l'eliminació del delicte de sedició, per al qual van ser condemnats bona part dels presos polítics catalans-, però ha decidit mantenir les inhabilitacions de Junqueras i també de Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa. En canvi, desapareixen les de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Josep Rull i Quim Forn.

En la revisió de la sentència, la sala penal del Suprem conclou que els ha de condemnar com a autors d'un delicte de desobediència en concurs real amb un delicte de malversació de cabals públics. Rebutja, per tant, rebaixar la pena pel delicte de malversació que tots quatre tenien imposada, que quedarà extingida, segons la liquidació de condemna ja practicada a les respectives executòries, l'any 2031 en el cas de Junqueras i Bassa, i l'any 2030 en el de Turull i Romeva.

En canvi, es condemna Jordi Sànchez i Jordi Cuixart com a autors d'un delicte de desordres públics i Carme Forcadell, Josep Rull i Quim Forn com a autors d'un delicte de desobediència. Tot i això, en relació amb aquests condemnats, l'entrada en vigor de la reforma del 2022 determina l'extinció total de les condemnes d'inhabilitació respectives. Per tant, tots ells podrien optar a tenir un càrrec públic.

La reforma de la sedició crea "impunitat", segons el Suprem

El tribunal nega que el derogat delicte de sedició es pugui entendre ara castigat en el nou delicte de desordres públics, cosa que deixa "impunes" els processos secessionistes sense violència. Així critica el Suprem la reforma operada al delicte de sedició: "El delicte de sedició que ha estat derogat estava cridat a protegir, per tant, l'ordre públic en una dimensió que desborda l'espai de tipicitat del nou art. 557 del CP [codi penal]. Parlem -reiterant les paraules de la nostra sentència- de l'"…interès de la societat en l'acceptació del marc constitucional, de les lleis i de les decisions de les autoritats legítimes, com a pressupost per a l'exercici i gaudi dels drets fonamentals", cosa que ara ha quedat extramurs de l'angosta tipicitat que proporciona el nou article 557 del CP com a delicte contra l'ordre públic".

En conseqüència, "entre el delicte de sedició, tal com es trobava definit a l'art. 544 del CP, i el delicte de desordres públics de l'art. 557  no hi ha una identitat substancial que permeti afirmar que, suprimit el primer, tot el que aquest abastava ha quedat ara allotjat en el segon.(...) El delicte de sedició, com insistim, enriquia els actes executius amb la voluntat de promoure la inobservança de les lleis o l'incompliment de les resolucions judicials. tipus subjectiu queda reduït a la voluntat d'atemptar contra la pau pública".

La Fiscalia havia demanat al Suprem mantenir la condemna a 13 anys d'inhabilitació a Junqueras (13 anys de presó i inhabilitació), Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa (12 anys de presó i inhabilitació) per malversació i sedició. En canvi, respecte als cinc condemnats només per sedició -Carme Forcadell (11 anys i 6 mesos), Joaquim Forn, Josep Rull (10 anys i 6 mesos), Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (9 anys)--sí que demanava rebaixes . El Suprem extingeix les condemnes d'inhabilitació respectives.

Les condemnes de Cuixart i Sànchez

El Suprem justifica la condemna per desordres públics per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart perquè "ells sí que van practicar actes concrets de violència o intimidació sobre les persones i les coses".

El Suprem fa un repàs dels esdeveniments al voltant d'aquests dos condemnats: "L'anàlisi del relat de fets provats evidencia sense cap dificultat el paper exercit per tots dos en els esdeveniments que es van desenvolupar al voltant de la Vicepresidència i Conselleria d'Economia i Hisenda el dia 20 de setembre L'alteració de la pau pública i l'existència d'actes intimidatoris com a conseqüència de la concentració de 40.000 persones que protestaven per la presència d'agents de la Guàrdia Civil que acompanyaven la Lletrada de l'Administració de Justícia per a la pràctica de un registre judicialment autoritzat, es narra en els termes següents:

La mobilització va impedir que la Guàrdia Civil pogués introduir a l'edifici els detinguts, que havien de ser presents al registre, tal com disposen les lleis processals. També va impedir que l'ordre judicial pogués ser atesa amb plena normalitat. Els vehicles de la Guàrdia Civil (...) van acabar amb importants destrosses".

La Sala nega un "tractament privilegiat"

La Sala nega la possibilitat d'un "tractament privilegiat", des del punt de vista de la protecció dels interessos financers de l'Estat, als condemnats pel delicte de malversació: "…no podem veure una simple rectificació comptable que aspiri al tractament privilegiat que proporciona el nou article 433 del Codi Penal, no es tracta d'una decisió en què les quantitats pressupostades per a un fi es destinen a un altre fi encaixable en l'ordinària prestació dels serveis públics que justifiquen l'activitat administrativa. pels condemnats va ser la seva adscripció a una activitat delictiva impulsada per ells mateixos i que és a l'origen de la seva condemna per un delicte de desobediència".