El Tribunal Suprem ha avalat l'aplicació de l'IRPH (Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris) a les hipoteques, un fet que impedirà que el mig milió de famílies que en els últims anys van pagar pels seus crèdits 17.000 milions d'euros més del que els haurien costat amb l'euríbor, recuperin aquests diners ingressats pels bancs espanyols.

La Sala Primera del Suprem, encarregada dels assumptes civils, ha resolt aquest dimecres quatre dels cinc recursos que tenia sobre la taula, un cop després que el passat 3 de març el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) obrís la porta a la revisió del seu ús en les hipoteques.

Els magistrats, segons informa el mateix tribunal, han "apreciat falta de transparència" en l'aplicació perquè no les entitats financeres no van informar  als seus clients de "l'evolució de l'índex dels dos anys anteriors", encara que, al mateix temps, han conclòs que "no hi havia abús", la qual cosa tanca la porta tant a deixar les hipoteques sense interessos com a substituir aquest índex per un altre com l'euríbor.

Encara caldrà esperar uns dies per conèixer la sentència, que compta amb un vot particular discrepant (el sentit del qual no va transcendir) del magistrat Francisco Javier Arroyo Fiestas i en la qual la majoria del tribunal exposarà els criteris jurídics pels quals considera que no és abusiu gravar una hipoteca amb un índex d'interessos del qual no se n'ha explicat el funcionament al client.

La desena rectificació amb els abusos hipotecaris

El Tribunal Suprem tenia sobre la taula cinc plets per hipoteques gravades amb l'IRPH, dos de KutxaBank, unees quantes de CaixaBank i una més de LiberBank, quatre de les quals havien estat avalats per les audiències provincials de Jaén, Badajoz i Cantàbria mentre el cinquè havia estat anul·lat per la d'Àlaba.

El que ha quedat sense resoldre té dues particularitats: afecta una VPO (Habitatge protegit) i no a un habitatge lliure i el seu ús va ser avalat pels magistrats pel fet que el decret que regulava el Pla d'Habitatge de 2005, del qual formava part la casa, l'assenyalava específicament com un dels índexs utilitzables per gravar els crèdits.

L'Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris, que havia arribat al TJUE a conseqüència de la tenacitat del col·lectiu Stop IRPH Guipúscoa, que porta set anys barallant contra la seva aplicació, l'establia el Banc d'Espanya mitjançant una mitjana de la TAE (Taxa Anual Equivalent, que inclou despeses i comissions) de les hipoteques de més de tres anys formalitzades en el mes que es tractés per comprar habitatge lliure.

Ho calculava amb les dades que li facilitaven els bancs, i fins fa uns anys les caixes d'estalvi, en un tràmit que els consumidors consideren opac i que es traduïa en un interès dos punts superior al de l'euríbor.

La banca espanyola, que fa poc admetia haver enganyat a més de mig milió de famílies amb les clàusules sol, temia que l'eventual obligació de retornar allò cobrat per sobre de l'euríbor amb l'IRPH li costés 17.000 milions d'euros. De fet, aquesta és la quantitat aprovisionada pels nou principals bancs per a fer front a un revés en els tribunals que, finalment, comença a disipar-se.


El TJUE haurà d'afinar el seu criteri amb el plet inicial

No obstant això, la sentència del Suprem arriba, quan ja s'han posat en marxa els tràmits perquè el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) revisi de nou el seu criteri, o més aviat l'acabi de perfilar, a instàncies, precisament, del mateix Jutjat de Primera Instància número 38 de Barcelona que va plantejar la qüestió prejudicial que va portar a la revisió inicial de l'abús de l'IRPH.

"Es plantegen una sèrie de repreguntes a la vista de les discrepàncies de criteri que estan mostrant les audiències provincials", explica Maite Ortiz, lletrada d'Advocats Cap de bestiar que porta juntament amb el seu col·lega José María Erauskin el plet en el qual es va pronunciar el TJUE.

Concretament, assenyala, es tracta de demanar-li al TJUE d'una banda que determini amb claredat "quin control de transparència han d'aplicar els jutges, quins criteris han d'analitzar per determinar la abús", i, per una altra, que especifiqui "quines conseqüències pot tenir la declaració d'abús, ja sigui l'aplicació d'un interès zero al crèdit, el reemplaçament de l'IRPH per un altre índex o l'anul·lació de la hipoteca". "Es tracta d'unificar el criteri", afegeix.

El tràmit de les repreguntes, que haurien d'haver estat resoltes abans que el Suprem es pronunciés sobre l'IRPH, ha estat paralitzat diversos mesos en haver recusat Bankia, que és l'entitat demandada en aquest assumpte, al jutge català, que fa un parell de setmanes va obtenir el suport de l'Audiència de Barcelona per seguir endavant amb l'assumpte.

La sentència del TJUE va donar lloc a un divers ventall de posicionaments de les audiències provincials. Segons un estudi d'Asufín (Associació d'Usuaris Financers), vuit d'elles han avalat l'aplicació de l'IRPH (Alacant, Barcelona, Càceres, Còrdova, Huelva, Granada, Palma, Santander, Sevilla i Tarragona) mentre d'alte ho consideraven abusiu (Àlaba, Barcelona, Burgos, Lleida, Màlaga, Tarragona, Toledo i València) i tres més adoptaven una posició intermèdia (Madrid, Girona i València), amb tribunals discrepants en algunes d'elles com les de Madrid, Barcelona, València i Tarragona.

El balanç global de trenta sentències totalment favorables als hipotecats, als quals quatre més els donaven parcialment la raó, i disset contràries als seus interessos inclou pronunciaments de diversos jutjats de Primera Instància, algun dels quals ordena deixar el crèdit sense interessos.

Els criteris del TJUE: o "clar i comprensible" o nul

La històrica sentència emesa pel TJUE el 3 de març plantejava, a priori, un criteri claríssimament clar segons el qual, si el banc havia endossat l'aplicació de l'IRPH al client mitjançant enganys la hipoteca, aquesta havia de quedar sense interessos i l'entitat financera havia de retornar els diners cobrats de més per aquest concepte, encara que amb una excepció: si això podia causar-li a l'hipotecat "conseqüències especialment perjudicials" per no poder subsistir el contracte sense la clàusula abusiva, l'IRPH podia ser substituït per un altre índex "supletori".

La sentència deixava clar que els tribunals espanyols "estan obligats a examinar el caràcter clar i comprensible" de la inclusió de l'IRPH en una hipoteca per a un "consumidor mitjà, normalment informat i raonablement atent i perspicaç", una anàlisi per al qual, d'altra banda, indicava una sèrie de criteris el compliment dels quals havia de provar el banc.

Els fonamentals consisteixen en el fet que els "elements principals" per a calcular els interessos amb base en l'índex "resultin fàcilment assequibles per a qualsevol persona que tingui intenció de contractar un préstec hipotecari" i que abans de signar-lo el banc li hagués subministrat "informació sobre l'evolució en el passat de l'índex".

La Sala Primera del Suprem, no obstant això, considera que l'aplicació del IRPH a una hipoteca pot no considerar-se una clàusula abusiva encara que el banc incompleixi el segon d'aquests requisits.

"Els dubtes sobre la legalitat estan servides"

Tots els bancs van experimentar millores de la cotització en borsa després de conèixer-se la fallada del Suprem, amb una pujada màxima de l'1,14% en el cas de Sabadell.

Mentrestant, i mancant conèixer el text de la sentència, la codirectora legal de Reclamador.es, Almudena Vázquez, va mostrar, la seva "absoluta decepció i estupor" per una decisió que "deixa desprotegits als afectats per IRPH a Espanya", mentre Patricia Suárez, presidenta d'Asufin, es va referir a la resolució com un "gerro d'aigua freda, però no contundent perquè continuarem lluitant per la declaració d'aquest índex com a abusiu".

"La conclusió, per a sorpresa de ningú, és que [el Suprem] no ha apreciat abús" en l'aplicació de l'índex, va assenyalar Stop IRPH Guipúscoa, associació per a la qual "els dubtes sobre la legalitat de la sentència estan servides, i previsiblement les haurà d'aclarir el TJUE".

El posicionament del Suprem sobre l'IRPH arriba després que la justícia europea hagi obligat l'espanyola a atallar altres nou abusos hipotecaris, un llistat en el qual destaquen la retroactivitat de les indemnitzacions per les clàusules sol, la permanència del dret a denunciar abusos dels qui les renegociaven, la il·legalitat de les comissions d'obertura que no es derivin de despeses reals o el repartiment de les despeses de tramitació i registre.