A una banda, el suport a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. A l'altra, l'aliança amb un partit catalanista de dretes per a les eleccions del 21D. Enmig, una llista de càrrecs del PSC que han estripat el carnet del partit i l'expulsió dels socialistes de destacats governs municipals, entre ells el de la capital catalana.

L'aplicació de l'article 155 està passant una important factura política als socialistes catalans, sobretot a escala municipal. El trencament del pacte de govern a Barcelona -on els quatre regidors del PSC donaven suport al partit d'Ada Colau- és el més destacat i el que ha dolgut més al carrer Nicaragua, on molts se senten traïts per l'alcaldessa de Barcelona. Diversos socialistes consultats reivindiquen dos aspectes: que l'únic senador del PSC -l'expresident José Montilla- no va recolzar el 155 al Senat i que l'acord amb Colau deixava la qüestió nacional al marge. 

El retret més repetit cap a Colau és el de no haver defensat públicament el seu pacte amb el PSC durant els dies previs a la consulta a les bases de Barcelona en Comú (BComú). "Hem pagat els plats trencats per un tema que no té res a veure amb Barcelona", opina la diputada socialista Esther Niubó. "Colau ha actuat més de líder dels comuns que no d'alcaldessa de Barcelona". Els socialistes vinculen el moviment de BComú les possibles aliances amb ERC després del 21-D, unes eleccions que podrien atorgar a Xavier Domènech la clau de la governabilitat.

Els efectes del 155, no obstant això, van molt més enllà de la capital catalana. Durant les últimes setmanes, quatre alcaldes socialistes han plegat, i el reguitzell de pactes municipals que han saltat pels aires tant en ajuntaments com en consells comarcals ha estat constant. La llista és llarga. A Sant Cugat del Vallès, 0lot i Girona, el PDeCAT i els socialistes han trencat els pactes de govern. També han prescindit del PSC els alcaldes de Molins de Rei (PDeCAT), Argentona (CUP), Sant Carles de la Ràpita (ERC) i Arenys de Munt (ERC), mentre que a Mataró el PDeCAT ha deixat als socialistes en minoria al plenari. El PSC també ha vist com es desmuntaven els acords de Govern que tenien als consells comarcals del Bages, Osona, Montsià i Baix Ebre.

Ballart, la renúncia més sonada

En el capítol de les renúncies, la més destacada ha estat la de l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, que ha optat per estripar el carnet del partit i abandonar l'alcaldia després de cinc anys. Amb ell, s'hi van sumar cinc regidors més dels vuit que té el partit. Terrassa és la quarta ciutat de Catalunya i la segona més gran on governen els socialistes. Després de la renúncia de Ballart, la batllia de la ciutat pot acabar en mans de Terrassa en Comú, que ja ha començat a negociar amb ERC i la CUP un nou govern municipal.

Ballart ha estat molt crític amb el partit després d'anunciar la seva renúncia. En diverses entrevistes als mitjans, ha carregat contra el PSC tant per la seva aliança amb Units per Avançar, -partit integrat per membres de l'antiga Unió i liderat per Ramon Espadaler- com pel que considera una resposta massa tèbia a l'aplicació del 155. A l'executiva socialista asseguren que la seva postura no ha sorprès i assenyalen que l'exalcalde de Terrassa ja feia temps que marcava distàncies amb el partit. Públic havia posat data a una entrevista telefònica amb Ballart per a dilluns passat, però finalment no ha atès a aquest mitjà.

Ballart no és l'únic alcalde que ha optat per renunciar. El batlle de Blanes, Miquel Lupiáñez, també va decidir presentar la seva dimissió i donar-se de baixa del partit aquest dissabte, molest per la poca contundència dels socialistes a l'hora de condemnar les càrregues policials de l'1 d'octubre i l'empresonament dels Jordis i de part del Govern. L'alcalde de Castellar del Vallès, Ignasi Giménez, ha optat per abandonar el partit tot i que manté l'alcaldia. Contactat per aquest diari, Giménez ha preferit no fer cap declaració.

A l'altre extrem hi ha el cas de l'alcalde de Gimenells i Pla de la Font (Segrià), Dante Pérez. El batlle ha abandonat el partit i s'ha passat al PP en protesta per l'aliança amb . "Marxo al PP perquè no vull compartir partit amb els nacionalistes", assegura Pérez en conversa telefònica. Aquest alcalde considera que l'aliança amb els hereus d'Unió no afectarà les polítiques socials del PSC, però creu que els socialistes estan preparant el terreny per pactar amb ERC. "El que desitja la direcció és reeditar el tripartit i pactar amb Podem i ERC", sosté.

A dins del partit reconeixen que l'aliança amb els democristians -impulsada per la bona sintonia personal entre Miquel Iceta i Ramon Espadaler-, és una aposta arriscada que ha generat crítiques internes. El perfil d'Units per Avançar genera recels al sector més progressista del partit per la seva postura sobre temes socials i, a la vegada, molesta un altre sector del cinturó metropolità que no en vol saber res dels nacionalistes catalans. Tot i això, els més crítics han optat per fer pinya i esperar als resultats del 21D per veure quin paper haurà de jugar el PSC al Parlament. "No pretenem assumir les seves polítiques ni que ells assumeixin les nostres", afirma Niubó. "La intenció és recuperar la centralitat del catalanisme polític".

Tot i les turbulències dels darrers dies, els socialistes són optimistes de cara a les pròximes eleccions. Consideren que el perfil municipal del PSC canvia notablement fora del seu principal bastió, l'àrea metropolitana de Barcelona, i això explica les últimes desercions. Les persones consultades insisteixen que les enquestes no apunten a cap descens de diputats i, en clau autonòmica, asseguren que ja fa anys que van renunciar a seduir el vot sobiranista.