Descartades pràcticament les eleccions legislatives anticipades per a març o abril, les conjectures estan ara centrades en si Pedro Sánchez farà coincidir les eleccions generals amb les municipals, autonòmiques i europees previstes pel 26 de maig, la qual cosa està provocant un debat intern al PSOE amb arguments a favor i en contra.

Els qui aposten per la conveniència de la macro convocatòria electoral -entre els quals es trobava fins ara el secretari d'Organització del PSOE i ministre de Foment, José Luis Ábalos-, creuen que portar les generals al 26 de maig potenciaria una mobilització total del partit a tots els nivells, i estan convençuts que quan la maquinària socialista es posa a ple funcionament aconsegueix bons resultats electorals.

Els que pensen d'aquesta manera creuen que el fet que tots es juguin alguna cosa en els comicis conjunts multiplicaria l'acció electoral i, sobretot, la mobilització de l'electorat socialista, que és un dels assumptes que més preocupen després del que va passar a les eleccions andaluses, on s'ha detectat una alta abstenció en el vot tradicional al PSOE.

També argumenten com a factor a tenir en compte que el fet de ser al Govern i amb accions socials de molt d'impacte, juntament amb la pròpia valoració de Pedro Sánchez -que encara que ha baixat en els darrers mesos continua sent de les més altes entre els líders d'arreu l'Estat- són aspectes que només poden sumar a favor del vot cap al PSOE.

No obstant això, els que creuen que seria un greu error aquest superdiumenge electoral donen la volta a aquest argument. Creuen que la campanya s'enfocaria només com un plebiscit sobre la continuïtat de Sánchez i centrat gairebé exclusivament en el conflicte de Catalunya, la qual cosa molts dirigents creuen que els perjudicaria a la resta de l'Estat i els passaria factura en els comicis d'un altre àmbit, com els autonòmics i municipals.

Entre els que pensen d'aquesta manera es troben pràcticament tots els barons socialistes que governen ara a diferents comunitats autònomes, que temen que la seva gestió, el seu missatge i la seva campanya quedin completament difuminats pel debat d'àmbit estatal. A aquest grup també se sumen alguns dirigents que encara queden només a l'Executiva i que no han estat cridats a la cort de la Moncloa.

A més, aquest grup de dirigents socialistes considera també que seria molt arriscat "jugar-s'ho tot a una carta" perquè, en el fons, creuen que el resultat estatal condicionaria en gran part la resta de resultats autonòmics, municipals i europeus; i no té bones vibracions d'un triomf electoral que els permeti continuar governant.

Els qui així pensen expliquen que veient el que va passar a les eleccions andaluses i les últimes enquestes que s'han publicat, que s'inclinen per donar una majoria parlamentària a PP i Ciutadans -de vegades fins i tot sense comptar amb Vox- encara que el PSOE sigui el partit més votat, pot provocar una desfeta sense precedents a les files socialistes a escala estatal, autonòmica, municipal i europea.

Els veterans recorden que el PSOE ja va tenir una important pèrdua de poder entorn de l'any 2000, quan va sortir del Govern i només va quedar al capdavant de tres comunitats. Extremadura, Castella-la Manxa i Andalusia. Però, en aquells dies, els anomenats tres tenors -Juan Carlos Rodríguez Ibarra, José Bono i Manuel Chaves- tenien molt de pes polític i van aguantar al partit i la travessia del desert. A això cal afegir que tot apunta al fet que és més que probable que el PSOE deixi de governar a Andalusia.

Per això, s'inclinen per portar les eleccions com a mínim fins a la tardor, veure com es configura el mapa polític autonòmic i a quins pactes arriben els partits de la dreta, i poder afrontar en un altre escenari polític unes eleccions generals.

La incertesa, que, llevat que Sánchez ho digui clarament, no s'aclarirà fins el 2 d'abril, que és el dia que s'haurien de convocar per a fer coincidir totes les eleccions, té més que nerviosos a molts dirigents del PSOE, entre altres coses, perquè cap d'ells coneix bé les intencions del president i, els qui creuen conèixer-les i apunten al fet que no seran com a mínim fins a la tardor, no descarten un canvi d'opinió en qualsevol moment.